José Luis Feito, president de l'Institut d'Estudis Econòmics, flanquejat pels dos ponents de la presentació, Clemente Polo i Ángel de la Fuente. Foto: Josep Molina (ACN).

La Constitució avala ''la indissoluble unitat de la Nació espanyola'' en l'article 2 i en el 8 apel·la a les forces armades per ''garantir la sobirania i la independència d'Espanya'', segons defensa Clemente Polo en l'estudi La qüestió catalana II, publicat pel think tank de la CEOE l'Instituto de Estudis Económicos.

El catedràtic ha advertit del ''cataclisme'' per l'economia catalana d'una independència i ha recordat que la legalitat internacional avala a l'Estat a prendre ''les mesures necessàries'' que garanteixin la integritat territorial de l'Estat. Davant un escenari de declaració unilateral caldria avortar la secessió, empresonar als líders polítics i tancar el Parlament entre d'altres mesures.

Clemente Polo fa aquestes reflexions en l'estudi titulat Panoràmica de l'argumentari economicista a favor de la independència de Catalunya: Mites i realitats, publicat en el llibre 'La qüestió catalana II. Balances fiscals i tractament fiscal de Catalunya' que ha presentat aquest dijous l'Institut d'Estudis Econòmics i think tank de la CEOE en el Círculo Ecuestre.

Tanmateix, en el transcurs de la seva intervenció davant d'un centenar de persones, Polo no ha fet menció d'aquest contingut de l'estudi, segons ha confirmat un dels assistents a Nació Digital, i ha carregat contra els diferents economistes que defensen la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, tot afirmant que ''estan jugant brut''.

El catedràtic ha afirmat que la política del Govern és ''injusta'' i pot resultar ''funesta per als catalans''. Polo ha assenyalat que ''se sap quan la secessió comença però mai se sap quan i com s'acaba''.

En un article publicat fa uns dies al diari Expansión i que es pot trobar al bloc personal de Clemente Polo, es qualifica la situació catalana de prèvia a la "insurrecció" i es reclama al govern espanyol una intervenció contundent per aturar el procés d'independència.

Per la seva banda, Ángel de la Fuente ha negat que Catalunya estigui maltractada financerament. En concret en el seu article afirma en contra del que es podria esperar després d'escoltar ''perpètuament ofesos i cabrejats nacionalistes locals, el govern regional no està especialment mal finançat''. Aquesta afirmació la defensa en base a les dades que ell aporta i que indiquen la mitjana de finançament de Catalunya està ''molt lleugerament'' per sota de la mitjana amb un índex del 99,6%, tant si es prenen les dades de liquidació del 2011 com si es fa una mitjana del període entre 2002-2011.

En relació amb les balances fiscals, De la Fuente considera que el resultat de les balances fiscal espanyoles és similar en d'altres països amb tradició federal. En tot cas, el catedràtic és contrari a l'opinió de la Generalitat de l'existència d'un dèficit del 8,3% com a resultat de l'aplicació del mètode monetari, les estimacions ''més raonables del saldo fiscal català apunten cap un dèficit neutralitzat d'entre el 5% i un 6% del PIB'' català.

De la Fuente s'ha preguntat si aquest resultat de la balança fiscal és just o injust o si és molt o poc. La resposta és que si la xifra es relativitza en relació amb la renda per càpita i es compara amb d'altres països el resultat no és tan diferent al que passa en d'altres ''regions'' europees i del món.