Un guàrdia civil va amenaçar i assetjar una víctima de l'1-O després del referèndum

7.800 missatges de WhatsApp, 315 trucades i 791 missatges SMS. Aquest és el resultat de la campanya d'assetjament i escarni que desenes de persones van dirigir contra Marta Torrecillas, una de les agredides pels cossos policials estatals l'1-O. En el seu cas particular, va convertir-se en una de les protagonistes de la jornada per haver denunciat tocaments, i també que els agents li havien aixafat voluntàriament els dits. La imatge de Torrecillas votant posteriorment a l'IES Pau Claris amb la mà embenada va recórrer ràpidament la xarxa i es va convertir en un dels símbols de la jornada.

De tot això, però, les conseqüències no van tardar a arribar. Tal com ara Torrecillas ha denunciat en el marc de la campanya "Ara responem, ara acusem", algunes persones van difondre el seu número de telèfon i dades personals per la xarxa -concretament a través de ForoCoches i en espais de comentaris d'alguns mitjans de comunicació-, fet que va generar una allau de missatges amenaçadors contra ella que, en ocasions, va rebre directament al mòbil o a casa seva.

Això és el que ara Torrecillas ha portat als jutjats. En concret, les amenaces i insults de tres homes -un d'ells, agent de la Guàrdia Civil, segons ha pogut constatar NacióDigital-. Sense voler amagar la seva identitat i els seus números de telèfon, aquests la van incloure dins d'un grup de WhatsApp anomenat Arriba España hija de puta, en què Torrecillas va ser víctima de comentaris despectius com "qui vols que et toqui a tu, lletja", "apa que no te les toquen ni amb un pal, gossa", "ni amb la polla d'un altre", "ets més lletja que la independència", "la policia no et va tirar per les escales, va ser la mateixa escala", "sempre seràs espanyola" o "com gaudia mentre et partien les mans". 
 

ÀUDIO Marta Torrecillas explica la seva agressió policial

En el marc d'aquesta causa, hi ha una altra persona que, el 5 d'octubre, li va enviar un SMS en què la insultava per l'aspecte físic i l'acusava de voler que "un policia li foti mà i li tregui el mono de sexe". L'home també deia que tenia "cara de guarra ramera". 

Vinculacions amb la Guàrdia Civil

Actualment la instrucció d'aquest episodi està tancada al jutjat d'instrucció 27 de Barcelona, i l'acusació de Torrecillas ja ha presentat l'escrit de petició de penes contra les quatre persones. L'acusació insta el jutge a condemnar-los a tots per un delicte d'odi i un d'amenaces, amb l'agreujant de discriminació per ideologia i gènere de la víctima, i demana dos anys i nou mesos de presó per a cadascun d'ells, així com una multa de nou mesos amb raó de 25 euros de quota diària.

Mentre que un dels acusats és agent de la Guàrdia Civil des del 2012, un altre en va quedar exclòs com a aspirant el 2008, i el tercer va ser condemnat per enfrontar-se als Mossos

La situació que preocupa l'entorn de Torrecillas, i que ha pogut constatar NacióDigital, és la forta vinculació amb la Guàrdia Civil dels tres acusats. Mentre que un d'ells n'és agent des del 2012, un altre va quedar exclòs com a aspirant del cos l'any 2008, segons consta en documentació oficial de l'Estat. El motiu, en aquest cas, va ser no poder acreditar estar en possessió del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO) o qualsevol altre equivalent acadèmic o superior.

Pel que fa al tercer implicat, va resultar condemnat el 2007 per una falta contra l'ordre públic contra agents dels Mossos d'Esquadra a Sabadell, segons consta en la sentència a la qual ha tingut accés NacióDigital. Tal com es relata en aquesta, l'acusat es va enfrontar als agents de la policia catalana i, en "to de menyspreu i vexatori" va proferir l'expressió "Visca la Guàrdia Civil". Va ser condemnat per una falta i va haver de pagar una multa de 180 euros. 

Altres causes i el fals testimoni contra Millo

L'equip d'advocats que porta el cas de Torrecillas també té oberta una altra peça vinculada a l'anterior per intentar recuperar els 90 missatges de la bústia de veu que diverses persones li van deixar després del referèndum, i que en funció del resultat de les diligències podran esdevenir noves acusacions. També s'instrueix un altre cas sobre la difusió inicial de les dades personals de la dona a través d'Internet, amb l'objectiu de perjudicar-la i incitar l'assetjament. Actualment, aquesta causa està pendent d'aconseguir ordres judicials. 

Els advocats de Torrecillas demanaran a Enric Millo que rectifiqui les seves paraules com a testimoni i, en cas contrari, se'l demandarà per vulnerar el dret a l'honor

Una altra causa és la que vol donar resposta a les declaracions de l'exdelegat del govern espanyol a Barcelona Enric Millo com a testimoni al Suprem, que va assegurar que Torrecillas havia demanat disculpes per haver "mentit" en l'informe mèdic. Segons ella, el que va fer va ser precisar aquest document i, per tant, s'està estudiant denunciar Millo per fals testimoni. Abans, però, la defensa de Torrecillas donarà a l'exdelegat del govern espanyol la possibilitat de rectificar les seves paraules de forma pública. En cas contrari, s'interposarà una demanda per haver vulnerat el dret a l'honor, mentint en la seva declaració com a testimoni. 

Per fer front a totes aquestes causes s'ha promogut la campanya "Ara responem, ara acusem", que inclou una recollida de fons per sufragar les despeses d'aquests procediments judicials. El llindar fixat està en els 12.000 euros, i els diners que sobrin seran destinats a altres causes antirepressives o a caixes de solidaritat i resistència vinculades a l'1-O, segons indica el seu equip de defensa. Torrecillas, per altra banda, ha quedat fora de la investigació del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona -que també investiga més de 40 policies nacionals i guàrdies civils- per les càrregues de l'1-O, tal com havia sol·licitat la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i el Sindicat Professional de la Policia.