Des d'Alemanya fins l'Argentina, el procés català cap a la independència es cada cop més conegut arreu del món i, potser per primer cop a la vida, aquest estiu milers de turistes catalans han estat reconeguts com a tals i preguntats pel que està passant al nostre país. A poc a poc, el món ha deixat d'ignorar-nos i ha començat a preguntar-se que ens passa als catalans. Almenys ja sortim als mapes, però encara com una regió d'Espanya que de cop i volta, vol entrar a la història.
Ja és un pas, però no cantem victòria. Que ens tinguin en consideració no vol dir que ens comprenguin ni molt menys que ens donin suport, però almenys ara ja comencen a tenir una idea del nostre conflicte. Catalunya ja surt als plans de contingència dels analistes internacionals i l'opció d'una nova independència al si de la Unió Europea comença a ser contemplada des dels tots punts de vista possible.
En tot cas, un detall: Encara que els líders internacionals, molt cautes ells, es refereixin al procés català com un problema intern espanyol, encara és hora que surti cap polític mundial dient que els catalans no tenim dret a votar el nostre futur perquè la constitució espanyola no ho permet. L'argument unionista número u no té cap aval internacional, i això té més importància del que sembla. I mentrestant, nosaltres ens anem fent el nostre lloc al món. Ja s'ho trobaran.
