Aquesta setmana la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va rebre durant mitja hora el flamant Inspector General de l'Exèrcit, amb seu a Barcelona, el tinent general Ricardo Álvarez-Espejo. Fonts properes a la reunió informen que tots dos van prendre un tallat al seu despatx.

Mentre els periodistes fèiem la guàrdia a les portes del despatx, un dels dos oficials que l'acompanyaven va informar als serveis del premsa del Parlament que el tinent general no faria cap declaració. Com que ja portàvem 25 minuts esperant i ens paguen per preguntar i no per complir ordres d'altres com si estiguéssim a la milícia, vam abordar el tinent general quan va sortir del despatx.

Va ser amable, afable, cordial i va contestar totes les preguntes com fan els caballeros paracaigudistes. "No hem parlat del procés, no és la nostra competència, això correspon als governs", va sentenciar amb un to que buscava la neutralitat. Després d'una curta però intensa conversa es va acomiadar amb una educació i un tracte exquisit. Tal i com correspon a un alt comandament de 59 anys i un full de serveis extraordinari.  

El seu assistent va ser diametralment oposat. Ens va escridassar. Ens va acusar de falta de respecte, de no complir les ordres. Potser no recordava que estàvem al Parlament i no a la caserna pelant la guàrdia. Escoltar preguntes sobre el procés formulades al tinent general Álvarez-Espejo no li va fer cap gràcia. Ni gota. Es va fotre de mala llet.

L'assistent no és l'excepció. Els ànims estan una mica escalfats. La presència de l'exèrcit a Catalunya s'ha fet més evident. Arapiles 62, el regiment de caçadors de muntanya amb base a Sant Climent serà el tercer destacament de tot l'Estat que rebrà més efectius de la propera lleva i darrerament se'l veu molt, potser massa, maniobrant en llocs visibles.

De fet, militars amb destí a Catalunya no els deixen passar a la reserva per si de cas fan falta. En els àpats de l'oficialia, a cobert pel conducte reglamentari, l'esperit de la camaraderia i per la divisa "entre mandos no hay putadas", els pensaments i les reflexions que s'exposen posarien els pèls de punta fins i tot als defensors més abrandats del federalisme espanyolitzador. Molts demanen mà dura. D'altres alimenten l'esperit nostàlgic d'algunes associacions militars i algunes declaracions temeràries de comandaments a la reserva.

L'operatiu de Pedro Morenés, el ministre de Defensa més preocupat per la indústria i la caixa de l'exèrcit que per l'honor, la sang i la pàtria, pot acabar fallant. Morenés ha articulat una mena de Círculo 30, un servei d'informació intern per espiar militars subversius amb la qüestió catalana. Que cap queixa no surti de mare, que tot quedi dins les casernes amb la fórmula de conducte reglamentari, i que qualsevol comandament que es passi de la ratlla, el ministre tingui sobre la seva taula el seu cessament.

Europa no vol sentir ni a parlar de militars. Així que Morenés va organitzar un equip, juntament amb el comandament del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades per monotoritzar l'ànim, les opinions i les forces de militars escalfats amb la qüestió catalana. Mentrestant el nou règim disciplinari de la Guàrdia Civil es remilitaritza. Els militars vigilats i els que vindran a retirar les urnes, soldats amb rang de policia. Queda molt millor. Així estan les coses, així poden ser les coses.