El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha llançat aquesta setmana dos missatges que, aparentment, poden semblar contradictoris. D'una banda, ha signat un article amb el portaveu de la CUP al Parlament, David Fernández, en què insisteix que el marc fixat el 14 de gener és el vàlid –llistes separades de CDC, ERC i CUP, sota un possible paraigües comú-, perquè la ciutadania pugui votar tant en clau independentista com en clau social. Així ens ho destacava, encertadament, en Bernat Ferrer en una peça d'anàlisi. De l'altra, Junqueras obre la porta a una llista de la societat civil, amb els dirigents polítics fent un pas enrere.

Costa d'entendre l'emissió d'aquests dos missatges. No perquè siguin desencertats, sinó perquè semblen camins diferents per encarar el 27-S. Podríem entendre-ho com la voluntat, precisament, de mostrar les diverses maneres d'afrontar les eleccions plebiscitàries. Però la competició amb CDC i amb Artur Mas fan pensar que es tracta més de missatges per tal de respondre a l'embranzida que estaria agafant la llista del president després del trencament amb Unió Democràtica.

ERC i Oriol Junqueras tenen tot el dret a vetllar per la seva posició en clau electoral. Des dels temps de l'Estatut, per partir d'un procés en què el tacticisme va fer acte constant de presència, els partits sobiranistes/independentistes han pugnat pel domini de l'espai predominant. Però hem d'intentar no prendre-hi mal, i potser amb el missatge expressat en l'article que defensava les llistes separades per tal d'arribar a tots els espectres socials n'hi havia prou. Però, alerta. Aquest toc d'atenció s'hauria d'assumir per part de la resta d'actors favorables al procés. Potser tampoc cal convidar les entitats, que elles soles ja decidiran què cal fer. I, en definitiva. Si ja tenim clar que la llista unitària és impossible o menys útil, centrem-nos en el missatge de cara al 27-S i en la preparació del dia després.