Catalunya té una xifra d'atur juvenil del 40 per cent i un fracàs escolar que afecta el 30 per cent dels estudiants. Senzillament, són uns números brutals. Això, abans d'haver començat la desinversió que preveuen els pressupostos que van passar el primer tràmit ahir al Parlament.

Per això no és d'estranyar que els centenars de joves que protesten tinguin una actitud cada cop més agressiva. Se n'adonen que no tenen futur i ho expressen al carrer de forma desordenada i, al capdavall, sense que ningú canalitzi unes reivindicacions que, a més, oscil·len entre la inconcreció i la utopia.

Però la solució als seus problemes no està a les reixes del parc de la Ciutadella, sinó a dins de l'hemicicle. Cap democràcia occidental acceptaria que els seus diputats tinguessin problemes per reunir-se i, en aquest sentit, que el president de la Generalitat hagi d'arribar en helicòpter al Parlament és una vergonya que aquest país tardarà en oblidar. Això, per no parlar del maltracte i els insults que va patir un diputat invident a càrrec d'uns covards.

La raó s'ha de guanyar. I hi ha moltes maneres de perdre-la.