Política

Vergonya d'helicòpter

ARA A PORTADA

«L'última bala» de Gabriel Rufián topa amb l'«orgull» de ser d'ERC Lluís Girona Boffi
Interior justifica per criteris «d'urgència» la formació als Agents Rurals en una base militar espanyola Gerard Mira
L'activista de l'ANC acusat d'agredir un mosso es reuneix amb Parlon per «aclarir malentesos»: «Assumpte tancat» Redacció
ETA reapareix a l'Ecuestre Pep Martí i Vallverdú
El xoc pels incentius per escurçar baixes laborals es fa gran: «S'ha mentit la població i els grups parlamentaris» David Cobo

Redacció

Publicat el 15 de juny de 2011 a les 21:59

Catalunya té una xifra d'atur juvenil del 40 per cent i un fracàs escolar que afecta el 30 per cent dels estudiants. Senzillament, són uns números brutals. Això, abans d'haver començat la desinversió que preveuen els pressupostos que van passar el primer tràmit ahir al Parlament.

Per això no és d'estranyar que els centenars de joves que protesten tinguin una actitud cada cop més agressiva. Se n'adonen que no tenen futur i ho expressen al carrer de forma desordenada i, al capdavall, sense que ningú canalitzi unes reivindicacions que, a més, oscil·len entre la inconcreció i la utopia.

Però la solució als seus problemes no està a les reixes del parc de la Ciutadella, sinó a dins de l'hemicicle. Cap democràcia occidental acceptaria que els seus diputats tinguessin problemes per reunir-se i, en aquest sentit, que el president de la Generalitat hagi d'arribar en helicòpter al Parlament és una vergonya que aquest país tardarà en oblidar. Això, per no parlar del maltracte i els insults que va patir un diputat invident a càrrec d'uns covards.

La raó s'ha de guanyar. I hi ha moltes maneres de perdre-la.