VÍDEO Un eurodiputat s'alça per protestar pel veto a Puigdemont, Junqueras i Comín al Parlament Europeu

Protesta dins i fora del Parlament Europeu el dia de la constitució de la cambra pel veto a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín. Un eurodiputat del Sinn Féin, Matt Carth, s'ha alçat per reclamar que els tres polítics independentistes puguin ocupar els seus escons. Una eurodiputada ha exhibit una foto imatge de Puigdemont durant la seva intervenció, que ha arrancat l'aplaudiment de més eurodiputats. 

"Aquesta Eurocambra ha d'estar del costat de la democràcia i dels Drets Humans i en ella s'hi ha de poder sentir la veu dels catalans, perquè si no se soscavarà la credibilitat d'aquesta democràcia", ha dit l'eurodiputat del Sinn Féin.

"Un Parlament Europeu que es constitueix sense tres dels seus eurodiputats perquè se'ls ha vetat és un Parlament sense legitimitat. Avui més de dos milions de votants europeus no estan sent representats", s'ha queixat Riba en un tuit que s'ha difós des del ple.
 

Un Parlament Europeu que es constitueix sense 3 dels seus eurodiputats perquè se'ls veta és un Parlament mancat de legitimitat. Avui, més de dos milions d'europeus no estan representats a l'Eurocambra. pic.twitter.com/LedgBFyIeW

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) July 2, 2019

Mentrestant a fora, centenars de manifestants independentistes es manifesten davant del Parlament Europeu. La concentració, convocada pel Consell per la República, omple part del passeig que porta cap a l'Eurocambra, que avui celebra la sessió constitutiva. Una sessió on no hi poden ser els tres dirigents independentistes com a eurodiputats electes perquè la Junta Electoral Central (JEC) va deixar vacants les seves places. La gran incògnita és si Puigdemont farà acte de presència: de moment és a Alemanya i valora, amb els seus advocats, creuar la frontera a França, un país on no ha estat des que és a l'exili.

Els manifestants han arribat amb vuitanta autobusos des de Catalunya, dos vols xàrters i transport privat. El PDECat, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC hi han enviat representants, així com també ho ha fet el Govern. L'executiu de Quim Torra, absent per la situació de risc d'incendis al país, està representat pel conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, i també per Mariàngela Vilallonga, titular de Cultura. Boch ha considerat "comprensible" que Puigdemont i Comín no arribin fins a Estrasburg arran de la seva situació judicial i la possibilitat que siguin detinguts.

Part dels concentrats, que també demanen la llibertat dels presos polítics, ja van passejar estelades i llaços grocs per la capital d'Alsàcia, on també hi desfilen eurodiputats de tots els països de la Unió Europea (UE) per prendre possessió de l'escó. La capacitat hotelera de la ciutat s'ha posat a prova amb una jornada en què l'independentisme, després de manifestar-se a Brussel·les i a Madrid, ha portat les mobilitzacions a Estrasburg, un dels pilars de l'Europa institucional.
 

VÍDEO Càntics de "Puigdemont, president, et volem al Parlament" entre els manifestants independentistes a Estrasburg. Informa @OriMarch des de la capital alsaciana https://t.co/cEKI8leN6xpic.twitter.com/5QIbfKzBxq

— NacióDigital (@naciodigital) 2 de juliol de 2019

Precisament a aquesta Europa s'han volgut dirigir els representants polítics i civils que s'han desplaçat fins a les portes del Parlament Europeu. "Ja no es pot dir que això és un afer intern", ha reflexionat Bosch. Albert Batet, portaveu parlamentari de JxCat, ha demanat "respecte" pels resultats, mentre que Marta Vilalta, d'ERC, ha posat de manifest la "vulneració" de drets que suposa el veto als tres representants independentistes. Elisenda Paluzie, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha indicat que cal una solució "pel diàleg sense violència", i Marina Llansana, d'Òmnium, ha recalcat que l'independentisme "ho tornarà a fer".

Sense cautelars

La concentració se celebra un dia després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, decidís admetre a tràmit el recurs de Puigdemont i Comín, per bé que en va rebutjar les mesures cautelars que reclamaven els dos eurodipitats electes per prendre possessió de l'escó. "Era molt difícil que s'admetés a tràmit i encara més que es concedissin cautelars. Estem preparats per la vista que se celebrarà properament: la representació de milions de votants està en joc, i també el futur de la UE com a espai de democràcia exemplar", va reflexionar l'expresident.

"Les cautelars eren la forma més ràpida de restaurar els eurodiputats electes en els seus drets i ara ens centrarem en el fons de la causa, que planteja qüestions de fons", va afegir Gonzalo Boye, estratega jurídic internacional principal de l'expresident de la Generalitat i que aquest dimarts té previst ser a Estrasburg coincidint amb la manifestació independentista. França és, de fet, un dels països on Puigdemont no ha estat des que va iniciar el periple a l'exili. L'expresident era conscient que Pablo Casado, líder del PP, ja li havia demanat a Pedro Sánchez que tornés a emetre una ordre de detenció europea si l'expresident de la Generalitat viatja a França.

"Això no és Bèlgica o Alemanya", sostenia Casado aquest diumenge. En aquests dos països, el mecanisme d'extradició que van posar en marxa l'Audiència Nacional, primer, i el Suprem, després, va fracassar. Sobretot després que el tribunal d'Schleswig-Holstein descartés entregar el líder de JxCat per rebel·lió. L'entorn de l'expresident va difondre durant la tarda de dilluns que podia existir una operació policial destinada a detenir-lo sense necessitat d'euroordre i basada en la bona col·laboració existent entre les forces de seguretat de l'Estat i les franceses.