Ahir, en ple mes d'agost, l'independentisme català es va convertir en un vodevil. Els que sortien per una porta entraven per una altra, amb canvis de parella, confusions, fugues i retrobaments sobtats. Per un moment, costava de seguir el ball de sigles que arrossegaven a les esquenes els noms que canviaven de militància.

Fet el recompte, el clar guanyador va ser Solidaritat Catalana, que va sumar personalitats destacades al projecte. Hèctor López Bofill, Albert Pereira i Jaume Renyer són, per si mateixos, alguns dels millors fitxatges possibles per a una futura llista a Tarragona, justament la demarcació on es va produir el conflicte intern a Reagrupament a principis d'aquest any. És aquí, per tant, que Reagrupament té una oportunitat d'esmenar alguna equivocació flagrant en l'àmbit territorial. La confluència -inevitable- entre els grups de Laporta i Carretero haurà de passar per sobre de qualsevol diferència que no sigui estratègica/ideològica.

D'altra banda, un grup de militants de base d'ERC va fer públic, també ahir, un document que demana convergir en una candidatura única amb Carretero i Laporta. La direcció el va ignorar, però ja hi ha assemblees locals que estan demanant discutir-lo.

Tot plegat conflueix en una idea molt estesa entre les bases socials del catalanisme. I és que el pròxim Parlament no pot comportar-se com l'actual pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya. I els partits que el componen, tampoc. D'aquí que, vista la demanda, cada grup intenti fer més creïble el que, en el fons, és una mateixa oferta.

Aparentment, el vodevil durarà encara tres o quatre setmanes. És un gènere frívol, cert, però també és veritat que acostuma a acabar bé.