Ahir el conseller Recoder deia, amb el convenciment que dóna l'experiència, que a hores d'ara enfrontar-se amb l'estat no té cap cost: "què hi podem perdre, si ja no inverteixen res a Catalunya". Efectivament, Espanya és un país arruïnat que, patèticament, s'entesta a continuar les obres d'aquell tren que ha acabat esdevenint el símbol més visible de la ineficiència econòmica dels espanyols. Espanya, vista des de fora, és una combinació insostenible de malbaratament i arrogància.

Però, fins i tot en aquest estat de postració, Madrid continua aplicant l'estratègia agressiva que va liquidar tot un imperi. La venjança contra els catalans es vehicula a través de l'etnicisme radical del ministre Wert i la seva fúria espanyolitzadora de nens. Els menors catalans s'han de castellanitzar i, a més, cal perpetuar com sigui una bossa monolingüe en estat d'aïllament lingüístic i polític respecte al país on viuen.

Amb Espanya no hi ha ponts ni diàleg possible. Assimilació o emancipació, victòria o derrota. Com Hernán Cortés, José Ignacio Wert ha preferit cremar les naus.