William McAleer era un noi escocès, de 22 anys, fill d'una família de miners de classe baixa. El seu pare havia mort en un accident i la seva mare havia hagut de tornar-se a casar per pujar els fills. El juliol del 1915 l'havien convertit en un soldat del 7è Batalló de Fusellers Royal Scots, un dels que havia de trencar les línies alemanyes a la batalla de Loos. A l'albada del 25 de setembre de 1915 el jove McAleer i milers de companys més van rebre l'ordre d'atacar les trinxeres enemigues enmig del foc duríssim de l'artilleria alemanya.

D'entrada, els soldats van aconseguir prendre la petita vila de Loos, però la batalla havia estat molt mal planificada pel comandament. El vent va desviar una part de les 140 tones de gas mostassa britànic contra les pròpies tropes i no hi havia refugi contra els obusos alemanys. El jove William McAleer va caure en les primeres hores, com 50 mil dels seus companys. Els comandaments van tocar retirada. La família de McAleer mai no va saber res més d'ell.

Fins que fa poc, accidentalment, uns obrers van trobar els seus ossos, juntament amb els de 19 soldats més. Se'n troben molts i sempre s'intenten identificar, per si és possible localitzar-ne algun descendent, sigui del bàndol que sigui. El pobre McAleer s'havia fet una xapa amb el seu nom i això l'ha rescatat de l'anonimat. Aquest divendres, un segle més tard, Stephen McLeod, nét d'una germana, recordava, molt emocionat, que "l'àvia em va fer emportar el recordatori d'ell quan vaig entrar a l'exèrcit". I van enterrar aquell jove amb la màxima dignitat possible. Que és el que fan els països quan tenen humanitat i creuen que tots els seus morts són persones.