Ximo Puig i Elena Valenciano, hui a València Foto: XBPDe tots els secretaris generals que el PSPV (Partit Socialista del País Valencià) ha tingut en democràcia, probablement siga Ximo Puig el més procliu a estrènyer els llaços sentimentals i identitaris amb Catalunya. Però aquest, hui per hui, és un tema tabú. Assetjats per l'ofensiva ideològica del PP, que els vincula amb una sort de 'pancatalanisme' atemporal, els socialistes es veuen obligats a refermar una línia que, d'altra banda, sempre ha existit: la divisòria.
En l'acte central de la campanya europea, amb assistència de la candidata del PSOE Elena Valenciano, Puig ha emfatitzat el missatge: “Mai no hem estat al projecte polític dels Països Catalans, hem defensat sempre la Comunitat Valenciana”. I ha prosseguit: “Volem aquesta terra com és, i a les seues gents parlen com parlen”. “El PSPV -ha conclòs Puig- és un partit d'esquerres i valencianista”.
No ha estat aquest, en qualsevol cas, el tram verbal de Puig més aplaudit pels assistents. Les referències a la corrupció que envolta la gestió del PP han marcat la pauta. “Ací som gent honrada i treballadora, i no mereixem aquestos governants”, ha dit. El líder socialista ha denunciat també la hipocresia del candidat Arias Cañete, que va prometre en l'oposició reactivar el transvasament de l'Ebre per a després, com a ministre, “no fer res”. I referència també al Corredor Mediterrani: “Pretenen que anem a Catalunya passant per Saragossa”.
A l'acte, celebrat al Parc de l'Oest de València, han assistit uns 3.000 militants i simpatitzants. La candidata Elena Valenciano ha centrat la seua intervenció en reclamar “una Europa igualitària”. El comentari masclista del seu rival, just al dia següent del debat retransmés per Televisió Espanyola, li ha donat una coartada argumental perfecta i li ha obert un nou camp de batalla, una mina per explorar. Valenciano ha dit defensar “una Unió Europea igual per a homes i dones, una Unió Europea que no és la de Rajoy i Arias Cañete”. També ha llançat missatges contra la restricció de l'avortament. “Ningú -ha dit- i menys un ministre, pot imposar a una dona el que ha de fer amb el seu cos”.
