Aquests darrers dies s'ha pogut escoltar una nova demostració de la incansable i congènita incapacitat política dels catalans. Un grapat d'intel·lectuals i representants polítics han signat una mena de manifest - si ens donessin un euro per cada manifest que se signa a Catalunya no hi hauria dèficit fiscal- en què es defensa l'abstenció dels virtuals votants independentistes a les imminents eleccions espanyoles.

Es miri per on es miri, pura collonada. Una ximpleria més del conreu independentista més avesat a la paranoia i la palla mental que a la batalla política. Pagarem car el poc seminarisme i la poca olor de caserna que fa la casa indepe. La norma de la intel·ligència estratègica clama no desaprofitar mai els flancs oberts per l'enemic. De fet, seria com deixar els teus diners enmig del carrer sense tenir, com a mínim, dret a la queixa.

Una estratègia que es podria albirar en aquesta petició de no-intervenció, en cas de ser malpensats, seria beneficiar el candidat de CiU al congrés espanyol. Davant la dicotomia Chacón - Duran, i sense cap opció seriosa independentista, potser el votant amb més sensibilitat nacional es converteix en catòlic, en una conversió pròpia de Sant Pau, i decideix fer confiança al Darth Vader de la política catalana.

Ara bé, una altra cosa és com ha d'anar i què ha de fer a Madrid  un suposat front independentista. No ha d'anar a discutir mocions ni aprovar pressupostos; ans al contrari ha d'anar a sabotejar i boicotejar l'Estat, fer la guitza, la punyeta i tocar els collons. I oblidar la sobrera menció "d'independentisme democràtic català", són espanyols, no cal perdre el temps. Només falta un valent de debò que vulgui fer com el capità John Miller; sí, sí, el cap de l'escamot de Salveu el soldat Ryan.