25
de març
del
2024
Actualitzat
a les
16:15h
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són malalties produïdes per bacteris, virus, protozous i ectoparàsits que es propaguen predominantment per via sexual, inclosos el sexe vaginal, oral, anal, o el contacte directe amb pell o mucoses. Segons dades de l'OMS, cada dia al món, més d'un milió de persones contreu alguna ITS. Catalunya concentra el 58% dels casos d'infeccions de transmissió sexual a escala estatal.
El patró per edat i sexe mostra una afectació més gran entre els 25 i 34 anys i en els homes, a excepció de la infecció per Chlamydia trachomatis que presenta taxes més elevades en dones menors de 25 anys.
La prevenció és la millor manera d'evitar una ITS. Moltes persones infectades per una ITS poden no saber-ho perquè no tenen símptomes i, per tant, la recomanació és utilitzar protecció en qualsevol relació sexual del tipus que sigui.
Les infeccions de transmissió sexual es transmeten, principalment, a les relacions sexuals amb penetració (ja sigui vaginal, anal, així com, per les relacions de sexe oral). A més, algunes d'aquestes infeccions també es poden transmetre per contacte sexual sense necessitat de penetració.
Penetració anal: comporta un risc més gran de contagi per a algunes infeccions (com la infecció pel VIH) que la penetració vaginal.
Sexe oral: moltes ITS (virus herpes, berrugues genitals, gonorrea, clamídia, sífilis) es poden transmetre amb una relació, exclusivament, de sexe oral encara que el risc sembla inferior a la penetració anal o vaginal.
Compartir joguines o material fet servir durant les relacions sexuals també implica un risc de transmissió per a algunes ITS.
Els petons a la boca o el contacte íntim (carícies, massatges, masturbació mútua...) comporten un risc de transmissió molt més baix que les pràctiques sexuals amb penetració i no comporten risc respecte a infeccions com el VIH o l'hepatitis B.
Les proves que es realitzen per diagnosticar una ITS són ràpides, senzilles i no doloroses, una analítica de sang o una mostra d'orina, fluids o cèl·lules de la mucosa genital/oral/anal pot ser útil per diagnosticar la majoria de les ITS.
La majoria de les ITS tenen un tractament senzill, ràpid i eficaç. No obstant això, algunes no tenen tractament curatiu (VIH, herpes, virus del papil·loma). Quan es diagnostica una ITS és important avisar aquest diagnòstic a les persones amb qui s'han tingut relacions sexuals, ja que poden estar infectades i no saber-ho
Saber-ne més ajuda a conèixer millor com evitar les infeccions de transmissió sexual, i com demanar un diagnòstic precoç per evitar complicacions i també la propagació. Si teniu preguntes, si penseu que podeu estar infectats o infectades, o que la vostra manera d'actuar us posa en risc d'infectar-vos, no dubteu a preguntar als professionals sanitaris: metge especialista en dermatologia, ginecologia i urologia. Podeu adreçar-vos a les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva del vostre centre de salut de la xarxa pública sanitària.
Les infeccions de transmissió sexual són un problema global de salut pública tant per la seva alta prevalença com per la morbiditat. Un diagnòstic ràpid i precís és clau per a la instauració d'un tractament dirigit adequat per a la disminució de la disseminació d'aquestes patologies entre població d'elevat risc.
El patró per edat i sexe mostra una afectació més gran entre els 25 i 34 anys i en els homes, a excepció de la infecció per Chlamydia trachomatis que presenta taxes més elevades en dones menors de 25 anys.
La prevenció és la millor manera d'evitar una ITS. Moltes persones infectades per una ITS poden no saber-ho perquè no tenen símptomes i, per tant, la recomanació és utilitzar protecció en qualsevol relació sexual del tipus que sigui.
Les infeccions de transmissió sexual es transmeten, principalment, a les relacions sexuals amb penetració (ja sigui vaginal, anal, així com, per les relacions de sexe oral). A més, algunes d'aquestes infeccions també es poden transmetre per contacte sexual sense necessitat de penetració.
Penetració anal: comporta un risc més gran de contagi per a algunes infeccions (com la infecció pel VIH) que la penetració vaginal.
Sexe oral: moltes ITS (virus herpes, berrugues genitals, gonorrea, clamídia, sífilis) es poden transmetre amb una relació, exclusivament, de sexe oral encara que el risc sembla inferior a la penetració anal o vaginal.
Compartir joguines o material fet servir durant les relacions sexuals també implica un risc de transmissió per a algunes ITS.
Els petons a la boca o el contacte íntim (carícies, massatges, masturbació mútua...) comporten un risc de transmissió molt més baix que les pràctiques sexuals amb penetració i no comporten risc respecte a infeccions com el VIH o l'hepatitis B.
Una mà mostrant un preservatiu. Foto: Pixabay
Mètodes de barrera per prevenir les ITS
Hi ha el preservatiu masculí, que és el mètode més estudiat i que, fins ara, se sap que ofereix més protecció. I per a les dones, el preservatiu femení pot reduir substancialment el risc de contagi d'una ITS si es fa servir d'una manera correcta i sistemàtica. Les barreres bucals de làtex disminueixen el risc d'infecció durant la relació sexual oral.Les proves que es realitzen per diagnosticar una ITS són ràpides, senzilles i no doloroses, una analítica de sang o una mostra d'orina, fluids o cèl·lules de la mucosa genital/oral/anal pot ser útil per diagnosticar la majoria de les ITS.
La majoria de les ITS tenen un tractament senzill, ràpid i eficaç. No obstant això, algunes no tenen tractament curatiu (VIH, herpes, virus del papil·loma). Quan es diagnostica una ITS és important avisar aquest diagnòstic a les persones amb qui s'han tingut relacions sexuals, ja que poden estar infectades i no saber-ho
Saber-ne més ajuda a conèixer millor com evitar les infeccions de transmissió sexual, i com demanar un diagnòstic precoç per evitar complicacions i també la propagació. Si teniu preguntes, si penseu que podeu estar infectats o infectades, o que la vostra manera d'actuar us posa en risc d'infectar-vos, no dubteu a preguntar als professionals sanitaris: metge especialista en dermatologia, ginecologia i urologia. Podeu adreçar-vos a les unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva del vostre centre de salut de la xarxa pública sanitària.
Les infeccions de transmissió sexual són un problema global de salut pública tant per la seva alta prevalença com per la morbiditat. Un diagnòstic ràpid i precís és clau per a la instauració d'un tractament dirigit adequat per a la disminució de la disseminació d'aquestes patologies entre població d'elevat risc.