La Plataforma El Ripollès Existeix ha fet un comunicat en el que expressa la seva opinió pel que fa al Conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment per l'execució d'un conjunt de carreteres a Catalunya entre el 2007 i el 2012. Aqui podeu llegir el comunicat sencer.


COMUNICAT DE LA PERMANENT DE " EL RIPOLLES EXISTEIX" DAVANT DEL PLA D'INVERSIONS CONJUNT GENERALITAT- FOMENT .

La permanent de "El Ripollès Existeix", a l'espera que en una propera reunió del seu plenari es pugui analitzar amb mes profunditat el conveni signat fa uns dies entre la Generalitat i el Ministeri de Foment -segons han informat els mitjans de comunicació- per l'execució d'un conjunt de carreteres a Catalunya entre els anys 2007 i 2012, i que preveu la arribada de la C-17 (antiga N-152) com una autovia al Ripollès i també la connexió entre Ribes de Freser i la Molina mitjançant un túnel a la collada de Tosses, vol avançar el següent comunicat:



A-Volarem positivament que les dues administracions hagin elaborat, per primera vegada, un pla conjunt per coordinar les seves actuacions a Catalunya. Creiem que els ciutadans agrairan aquest tipus d'iniciatives que pretenen que el país funcioni independent de la titularitat de les infraestructures.

B-S'ha de valorar positivament el conjunt d' actuacions que afecten a l'Eix Pirinenc que, en un futur, ha de possibilitar una comunicació fluida entre les diferents valls pirinenques. La realització d'aquest eix millorarà la mobilitat entre les diferents valls pirinenques i possibilitarà la defensa dels interessos comuns i la millora del benestar dels seus ciutadans.

C-Les comunicacions que es proposen avancen en el sentit de fer mes permeable els Pirineus, encara que la distancia que, en aquest sentit, ens separen dels Alps continuarà essent considerable.

D-També valorem molt positivament que tan la autovia fins a Ripoll per la C-17 com la connexió entre Ribes de Freser i la Molina, mitjançant un túnel a la collada de Toses, es trobin dins del conveni.


Sense voler restar mèrit als punt anteriors, cal fer les següents consideracions:

Si be es veritat que aquest conveni representa una promesa clara d'actuació a un nivell que, fins avui no s' havia produït mai, hem de dir que fidels al nostre principi de Compromisos ferms i prou promeses, no podem anar mes enllà de mostrar la nostre satisfacció expectant fins que els projectes estiguin adjudicats i en vies de realització.


Fa molts anys que els ciutadans del Ripollès, carregats de raó, reclamen aquestes comunicacions; per això s'haurien de considerar prioritàries essent les primeres en fer-se realitat. Aquesta observació ve motivada per les ombres que projecta l'horitzó de 2012. En aquesta data, al haver finalitzat les ajudes de la Unió Europea, pot fer que la disminució de la capacitat inversora de les administracions obligui a fer ajustaments en les inversions compromeses i no seria just que, una vegada més, el Ripollès estigués en el vagó de cua de les prioritats i que les reclamacions dels ciutadans del Ripollès fossin les darreres ateses.

També d'acord amb un altre dels nostres principis, Projectes racionals i respectuosos amb l'entorn, hem de recordar que bona part d'aquest projectes afecten a uns indrets de elevat valor paisatgístic i, per això, l'impacte pot ser considerable si no s'apliquen les millors tècniques disponibles en carreteres de muntanya per preservar així els valors ambientals de la nostra comarca.

També recordant l'altre principi que guia les actuacions de "El Ripollès Existeix", Més enllà de la comarca per prosperar. La realització d'aquests dos projectes serà un nou impuls per obrir el Ripollès a les comarques veïnes d'Osona i la Cerdanya. La suma dels potencials d'aquest conjunt de comarques segur que podran donar resposta als reptes del món actual i augmentaran el benestar i les oportunitats dels seus ciutadans. Només la manca de planificació i una comunicació fluida entre el Ripollès i el Berguedà aporta una certa ombra sobra el conjunt.

Donada la singularitat del projecte de connexió entre Ribes de Freser i la Molina, voldríem fer-hi un seguit de consideracions:

Per la informació de que es disposa sembla que l'opció escollida per aquesta comunicació és la que en l'estudi informatiu presentat fa un any es denominava Baixa 60. Si apliquem a aquesta opció el nostre principi de Projectes racionals i respectuosos amb l'entorn, hi ha seriosos dubtes sobre la idoneïtat d'aquest opció per comunicar el Ripollès amb la Cerdanya i fer competitiu aquest eix sud-nord amb l'eix del Llobregat i el túnel del Cadí. Aquestes consideracions venen donades per:
·La cota del túnel és aproximadament 1.570 m, el que representa una alçada molt per sobre dels 1.300 m que recomanen els experts si es vol facilitar la viabilitat hivernal d'una carretera de muntanya.

·La pendent màxima del traçat de la opció Baixa 60 és de aproximadament el 7,7%. Si considerem que en aquest indret s'han arribat a assolir temperatures de –-20º C i que la traça transcorre per una zona obaga ens porta a veure que la connexió entre el Ripollès i la Cerdanya- per les seves les condicions de seguretat i viabilitat hivernal- continuaran tenint una certa precarietat.

·La opció Baixa 60 afecte un territori accidentat i de un gran valor paisatgístic, i d'una manera especial la vall del riu Rigard, per això és necessari aplicar les millors tècniques disponibles per preservar el paisatge.

·Per aquest indret també transcorre la línia del ferrocarril internacional Barcelona–Puigcerdà–La Tor de Querol–Paris, per això caldria considerar , en la mesura de les possibilitats, el traçat de la carretera i del ferrocarril i els estudis que s'estan fent sobre aquesta infraestructura ferroviària.

Ripollès, 5 de novembre de 2005.-