Representants de les diferents agrupacions empresarials s'han reunit aquest dijous a Ripoll per parlar i debatre temes relacionats amb la formació i l'educació, en el marc de la tercera jornada interempresarial. La descentralització dels estudis universitaris i la necessitat d'adequar la formació professional a les necessitats dels empresaris així com la potenciació de la formació continuada, són algunes de les reivindicacions que plantegen al departament d'Educació i Treball de la Generalitat, la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER), l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà (ACEB), l'Associació d'Empresaris de la Cerdanya, l'Associació d'Empresaris de l'Alt Urgell, Empresaris per al Solsonès i l'Associació d'Empresaris de Cardona.

L'acte s'emmarca dins de les anomenades Jornades Interempresarials promogudes per les agrupacions esmentades. Aquestes associacions pretenen esdevenir un grup de pressió dels seus respectius territoris per aconseguir millores en diferents àmbits.

Descentralitzar els estudis universitaris en funció de les tradicions o especialitats de cada territori. Aquest és una de les grans reivindicacions que han posat damunt la taula en la reunió d'avui a Ripoll, els representants de les associacions i agrupacions empresarials promotores d'un lobbie empresarial del prePirineu i el Pirineu. Aprofitar els valors propis de cada territori per convertir-los en arguments singulars i únics per oferir estudis o vinculacions a universitats catalanes seria una veritabel política d'equilibri territorial. Per exemple, s'ha esmentat que en el cas del Ripollès els estudis podrien estar vinculats al metall mecànic o algun tipus d'enginyeria i, en el cas del Berguedà, al turisme.

El president de la UIER , Joan Vilalta, ha posat de manifest que quan un territori té menys demografia menys serveis disposa. Ha assegurat que comarques com el Ripollès, el Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès o Cardona (Bages) no poden resignar-se a convertir-se "en un parc temàtic. Volem equilibrar el país, no volem que ens marxi més gent" La manca d'estudis universitaris també comporta l'anomenada fuga de cervells: els joves de comarques que n'han de marxar per estudiar fora poques vegades hi solen tornar amb la qual cosa els territoris d'orígen perden una imprescindible capital humà.