19
de setembre
del
2015
La riera del Palau protagonista de les baralles a cops de pedra Foto: Fons Ragon-Amat
Durant tot el segle XIX el país va estar immers en tot un seguit de guerres fins l'any 1876, que va acabar la tercera Guerra Carlina, L'instint bèl·lic predominant dels adults s'impregnà als jocs de la jovenalla que mantenien la bàrbara costum del viu odi entre barriades que portaven a fer el valent a base de "guerres" de pedregades.
El geòleg Jacint Elies Escayol rememorant la seva joventut ens ha deixat escrit aquesta bàrbara costum gens recomanable:
"Els que habitaven el Raval, eixint pel portal de la Guia en dies convinguts entre uns i altres, venien a batre's amb els del carrer de Sant Roc, al mig de la riera del Palau, aleshores encara no encasellada. En aquesta riera hi abundaven els rocs i palets, i eren els projectils que aprofitaven els dos bàndols contendents per a llançar-se'ls mútuament amb llargues fones o mandrons de cànem, en el maneig dels quals uns i altres hi eren molt destres.
L'areny de la riera del Palau venia a peu pla amb el portal de Sant Roc i les casetes grogues del carrer de Torrella, i com per altra banda les pluges i tempestes eren aleshores més freqüents i abundants, no és estrany que dit areny es trobés ple de rocs, palets i sorra. Aquells apedregaments (o pedregades, que es com se’n deia aleshores) feien que en els patis del nord del carrer de Torrella i els de Sant Roc no hi hagués cap seguretat de sortir-hi, ni d'estar-se a contemplar la lluita des de les finestres perquè les pedres desviades en trencaven els vidres i ferien als que es trobaven al darrere.
De resultes d’aquelles lluites, a Terrassa hi havia alguns joves bornis: en el carrer de Sant Roc, hi havia un company nostre anomenat el Pepet de Cal Pitxal, que vivia a la casa on ara hi ha l'estanc d’en Josep Torrella, que va ésser fet borni d’un ull per una pedra, i durant la seva llarga malaltia, tres o quatre amics algunes tardes li anaven a fer companyia. Un altre borni era un pintor Font que vivia al Raval, on ara hi ha la façana del Mercat de la Independència, però amb l’entrada al carrer del Portal de la Guia. A parts dels bornis, els ferits en altres parts del cos eren bastants.
Per fi, les autoritats hi varen posar remei, enviant al lloc de les batusses parelles de la Guàrdia Civil, a la vista de les quals els contendents es feren escàpols camps a través per por d’esser agafats o de pagar una forta penyora, i no retornaven a casa fins ésser ben fosc. Aquestes disputes i odis a pedrades no eren exclusivament de la vila de Terrassa, sinó que eren freqüents entre poblacions veïnes: a Rubí se les tenien contra Sant Cugat o, entre Ullastrell i Viladecavalls
Què hem de dir entre Terrassa i Sabadell que es llançaven pedres a banda i banda de les riera de les Arenes, els torrents de la Grípia i la Betzuca. En un llibre d’actes del Ple de l’Ajuntament de Terrassa hi consta aquestes batusses".
A banda i banda de la riba
Com hem dit, aquestes esbatussades es feien a la riera del Palau en el tram entre l'actual plaça del Mestre Granados i la plaça d’Anselm Clavé. La riera no estava canalitzada per tant eren freqüents les avingudes d’aigües, que provocaven inundacions als baixos del Portal de Sant Roc. No era així més amunt, on la riba estava protegida per les parets de l’Hopital i els darreres de la fàbrica Busquets.
La riba de la dreta, el que serà el barri de la Riera, al no estar urbanitzada, els danys que podien produir les aigües era minsos. No va ser fins l’any 1854 que es va començar a poblar amb la construcció del nou escorxador a la cantonada dels actuals carrers del Pare Llaurador i de Galileu. Una mica més avall i havia la Sínia de la Targa i, més enllà del carrer Volta, suposadament les restes del mas del Pla on es va construir la Masia Freixa.
Cap el sud, camps de blat fins el camí d’Olesa (actual carrer de Mart). No va ser fins el 1860 que Jaume Torrella va construir deu cases arran el camí d’Olesa, en el que s’anomenà carrer de fora (carrer d’Antoni Torrella). Després, al 1876 es van construir les cases del Nyigo en el carrer de Galileu, entre Blasco de Garay i Antoninus Pius.