Marco Simarro (CUP): «No renunciem a canviar el sistema»

Després de quatre anys, el tripartit de Sant Cugat (ERC-PSC-CUP) ha sobreviscut i acabarà el mandat sencer. Una fita aparentment impossible segons moltes de les veus que es feien sentir durant el ple d'investidura. Ara, la legislatura arriba a la seva fi i els anticapitalistes posen nota al mandat. 

A NacióSantCugat entrevistem l'alcaldable Marco Simarro per fer balança del govern de coalició, avaluar la complexa gestió d'un executiu multicolor, posar la lupa sobre la feina feta i els deures pendents i abordar l'ampli ventall de possibles sinergies postelectorals. 

- Ha funcionat el tripartit? Ha valgut la pena?

- Sí. Sobretot, donades les circumstàncies en què es trobava l'Ajuntament i la pròpia ciutat després de 32 anys de governs monocolor (CiU). Una administració que feia dècades que obviava tota una sèrie de necessitats socials i econòmiques cabdals de la ciutadania. Per tant, penso que va ser una bona decisió proposar una alternativa al model convergent per, finalment, poder començar a parlar, diagnosticar i abordar aquests temes per posar-hi remei. I sí, considerem que ha funcionat prou bé i n'estem satisfets.

- Tot i això, entenen per què hi ha votants d'esquerres que manifesten estar "decebuts"?

- Suposo que sí… Quan es configura un govern de coalició cada formació vol estirar segons els seus principis i aquí tothom hi acaba cedint...

- Emmarco aquesta pregunta a partir de les dades recollides en els darrers Observatoris Sociològics que puntuen aquest govern com el pitjor de tot l’històric... 

- Sobre aquest tema hi ha dos elements a tenir en compte: per una banda existeix una dispersió de les notes per cada grup d’electors particular; i, per l’altra, també s’ha constatat que el ciutadà s’ha tornat molt més crític a l’hora d’avaluar els governs i les institucions després de la pandèmia. Molt probablement, per un clima accentuat de malestar general.

- Fan alguna mena d’autocrítica?

- De no haver aconseguit arribar tant com ens hagués agradat a la població en relació amb la feina feta. Acostumem a ser molt més qüestionats que la resta de partits i ens ha faltat que la gent conegués més que ha estat fent la CUP dins del govern. Podem dedicar molts esforços i fer molt bona feina, però aquesta també s’ha de saber explicar. 

- Així doncs, consideren que han pecat de prudents a l'hora de marcar perfil respecte als companys de govern?

- Internament no perquè ens hem discutit molt, però potser sí que ens ha faltat ser més contundents de portes enfora. Que la gent percebés que existeixen diferències ideològiques i projectar certa combativitat. Per això apostem pel lema “A més CUP, més drets”; com més gran sigui el nostre equip, més feina podrem fer per garantir aquests drets a la ciutadania. 

"És cert que hem hagut de lidiar amb contradiccions diàries"

- Quins gripaus us ha costat més d'empassar? Ha perillat mai l’estabilitat del govern?

- És veritat que hem tingut diversos moments de tensió, tot i que sempre els hem aconseguit anar resolent en clau interna. De totes maneres, preferim no parlar en termes de gripaus, malgrat que és cert que hem hagut de lidiar amb certes contradiccions diàries que, posades en una balança, mai han pesat tant com l'oportunitat d’haver aconseguit articular aquest govern alternatiu. 
 
- Com de paradoxal és que un partit antisistema agafi les regnes del sistema?

- La CUP aposta per utilitzar totes les eines que té al seu abast per aplicar i garantir els drets de la població perquè, en essència, actualment no està passant. Una missió que no només depèn de l’Ajuntament, que compta amb recursos i competències limitades, sinó que s'ha d'abordar de forma transversal per resoldre qüestions estructurals com l’habitatge que, fins que no es reguli des de les administracions pertinents, cap municipi serà capaç d'aturar aquesta sagnia. Tot i això, com a partit i candidatura mantenim viva la proposta de desplegar una transició cap a un canvi de sistema. Una fita i objectiu al qual no hi renunciem. 

- Quins impediments o limitacions us han sorprès i molestat més de l'administració?

- Els terminis. Algú m’explicava fa temps que un Ajuntament és un transatlàntic i que, fer-lo virar, era quelcom molt difícil tenint en compte la quantitat de persones que hi treballen i la quantitat de procediments garantistes, i també molt necessaris, que s'han de complir. Com a CUP, ens ha estat feixuga la lentitud de l’administració sobretot en relació amb les expectatives que teníem dipositades per transformar la ciutat i anar molt més lluny respecte a altres partits que, potser, ja se senten còmodes fent petites reformes. 

- El tripartit finalitza el mandat deixant l'Ajuntament amb números vermells i un dèficit de 3,2 milions. Què ha passat aquí? Com és possible que això arribi a succeir amb un executiu que compta amb una majoria absoluta?

- Cal ser conscients que, de forma generalitzada, s’ha experimentat una davallada d’ingressos que també ha coincidit amb una pujada de les despeses estructurals. L’actual crisi socioeconòmica i inflacionària ha tingut un impacte significatiu sobre les finances de l’administració local que, en qualsevol cas, s'aconseguirà sanejar aviat gràcies a la fortalesa econòmica del propi Ajuntament.

"Hem estat molt crítics internament però segurament ens ha faltat verbalitzar-ho més a l'exterior"

Ara bé, sí que considerem que ha faltat treballar en termes de planificació pressupostària. I sobre això, com ja t'he dit, malgrat haver estat molt crítics internament, segurament ens ha faltat verbalitzar-ho més a l'exterior. Els pressupostos s’han d’aprovar a principis d’anys i amb una planificació política acordada i consensuada que respongui a les necessitats econòmiques de cada àrea. Si això ho haguéssim treballat bé, segurament hauríem pogut comptar amb uns pressupostos més ajustats i al dia. 

- I per què s’ha fet cas omís d’aquestes crítiques internes?

- Al final és una qüestió del dia a dia amb la qual t’hi acabes trobant emmarcada en una pressió constant per uns pressupostos que s’han de tancar al més aviat possible…

- I que sempre s'han aprovat tard…

- Sí. I això no està bé. 

- Un dels pals de paller de la configuració del govern era incidir en potenciar el mercat d'habitatge públic i assequible. Més enllà d'un document on es recullen diverses projeccions de cara al futur, en tota la legislatura no s'ha aixecat cap nova promoció…

- S’ha aixecat la de Jeroni de Pujades…

- Aquesta promoció venia de l’anterior govern.

- Sí, perquè totes les promocions d’habitatge que es desenvolupen superen sempre períodes més llargs d’un mandat. De totes maneres, les dades que posaré sobre la taula és que aquesta legislatura s’han repartit 120 habitatges i s’han posat les bases perquè el proper mandat s’entreguin més de 360. I, per a això, redactar el Pla d’Habitatge Assequible 2030 era indispensable. És essencial que abordem la nostra capacitat de planificació amb totes les noves fórmules que tenim a l’abast per aconseguir el màxim parc d’habitatge públic. Ja sigui incidint en la renegociació de promocions particulars -com es té previst fer en una vintena d’indrets de la ciutat- o per recuperar el màxim d’immobles possibles pel dret de tanteig i retracte. 

- Aquesta mirada d’"assentar les bases" pot estar molt bé, però és, si més no, optimista. Perquè, al cap i a la fi, el desenvolupament d’aquest document anirà supeditat al fet que les forces del tripartit continuïn al capdavant del govern. En cas que torni Junts, aquest informe podria anar a parar a la paperera; just al costat de l'anterior Pla Promusa que van enviar vostès…

- En bona part, el que es va fer amb el Pla Promusa va ser actualitzar-lo perquè respongués a les noves necessitats del municipi. En tot cas, considerem que si hem posat unes bases sòlides i coherents, independentment d’un canvi de govern, aquest no hauria de caure. Tot i això, com dius, som conscients que un executiu diferent podria arribar a amenaçar tot el camí fet fins ara…

- I no serien llavors quatre anys perduts?

- Probablement. De totes maneres, nosaltres vetllarem perquè això no sigui així. 

- I, mentrestant, la població es continua veient expulsada... Què es pot fer per evitar aquesta hemorràgia o, simplement, s’ha d’acceptar que és una batalla perduda?

- No és una batalla perduda i els ajuntaments poden fer força coses. Ara bé, resulta imprescindible que qualsevol mesura d’àmbit local vingui acompanyada d’una regulació efectiva del mercat de l’habitatge. Un mercat que, per si sol, mai exercirà de garant de drets. Fins que aquesta contradicció principal i estructural no es resolgui, els consistoris continuarem exposats a les tendències especulatives i subjectes a creixements de preus desorbitats mentre observem com la gent continuarà veient-se obligada a marxar del municipi en contra de la seva voluntat. 

Tenim dades que apunten que prop de la meitat de la població té problemes per pagar les despeses de l'habitatge i que coneix almenys una persona que s’ha vist expulsada de la ciutat per raons econòmiques. I això és molt preocupant. En aquest sentit, el que es pot fer a nivell local és planificar, construir i adquirir habitatge públic mentre alhora es posen tots els recursos possibles en la prevenció per evitar la seva pèrdua; tal com hem fet amb l’obertura de l’Oficina Local d’Habitatge com a punt d’atenció i mediació. Són qüestions que ja era hora que es posessin sobre la taula a Sant Cugat per maximitzar recursos i revertir aquestes emergències.

- Hi ha gent que no entén com la CUP pot estar donant suport a un projecte tan "megalòman" com Ca n'Ametller…

- La nostra responsabilitat és governar el creixement de la ciutat i el seu desenvolupament més enllà de renders digitals. Hem de tenir clares quines són les necessitats socials, culturals, de serveis i d’equipaments per saber cap a on volem anar. I a Ca n’Ametller contemplem que es garanteixi que el 50% del futur parc d’habitatge sigui assequible per evitar la reproducció d'un nou creixement fonamentat en l'especulació que ha derivat en barris sense equipaments i purament residencials.

"No volem generar nous barris d’alt standing"

- I com casa aquest creixement que, aparentment, busca mantenir el model de ciutat mentre alhora s'és partidari de densificar i compactar alguns barris del municipi?

- No, no. A Ca n’Ametller, la proposta de planificació és diferent a la del model de ciutat actual. Estem parlant d’una trama urbana pràcticament autosuficient, amb mixtura d’usos i edificis de planta baixa +5. En definitiva, un model de nova centralitat autònoma. No volem continuar generant nous barris d’alt standing i que l’única relació que tenen amb la ciutat és de pernoctar i, de tant en tant, agafar el cotxe per venir a comprar al centre. 

- S'han sentit sols en la defensa del dret de l'habitatge?

- En termes de la necessitat de treure l’habitatge del mercat privat, sí. Som l’únic partit que denunciem obertament com les lògiques del mercat estan passant per sobre de la vida de la gent; i, per tant, que exigim regulacions molt més fortes i clares per protegir els drets de la població. 

- Va saber greu que el govern no sortís en bloc a defensar la tinenta d'alcaldia de Bon Govern, Lourdes Llorente (CUP), que va ser sancionada pels Mossos d'Esquadra durant el transcurs d'un desnonament.

- Va ser una oportunitat perduda per significar una administració tan important com l’Ajuntament de Sant Cugat amb la lluita pel dret de l’habitatge. Vam articular una alternativa de govern per fer front, entre d'altres, a aquesta problemàtica primordial i, amb un govern que afirma estar compromès en fer efectiu aquest dret penso que s’hagués pogut bolcar tot junt en donar suport públic a Llorente. Aquí al final topes amb les diferències a tres partits d’un govern de coalició. ERC ens va fer suport i PSC no ho va veure clar. 

- Una de les àrees que més s'ha reivindicat durant el mandat i que més aplaudiments de forma transversal ha arrencat és la de Drets Socials. Com ho valoren?

- Molt positivament. Abans em preguntaves sobre com de paradoxal era que la CUP agafés les regnes d’un govern i aquí podem veure els resultats d’aquesta decisió. La capacitat d'haver aconseguit materialitzar els nostres principis en polítiques adreçades a la població. Un àmbit que, abans d'entrar, comptava amb molt pocs recursos econòmics i humans i al qual li vam donar la volta per potenciar-la al màxim.
 

- Per contra, l'àrea de Participació no ha acabat d'aconseguir interpel·lar a la ciutadania. En aquesta línia, els Pressupostos Participatius s'han "redimensionat" i cada edició han comptat amb menys i menys seguiment. Quina lectura en fan aquí?

- Participació té el difícil repte de mantenir permanentment motivada la població perquè vulgui destinar les seves hores lliures a abordar temes de ciutat. D'entusiasmar-la. En aquest sentit, penso que és una àrea que s’ha d’anar innovant de manera constant amb noves fórmules per aconseguir interpel·lar la ciutadania augmentant, alhora, la seva capacitat de decisió. Per exemple, seria interessant explorar descentralitzar processos i, potser, reformular els Pressupostos Participatius amb projectes que comptin amb bosses més grans de diners que es discerneixin per comunitats de veïns. 

- I de la tasca feta al capdavant de la regidoria de Joventut?

- Molt orgullosos. Els joves que hem crescut a la ciutat sempre ens hem sentit molt apartats per les polítiques que s’han emprès des de l’Ajuntament adreçades al col·lectiu. Amb la nostra arribada, vam decidir portar l’àrea una passa més enllà i destinar recursos dignes a les necessitats del jovent. Ara hem de fer més passes endavant per a continuar ajudant els joves a emancipar-se i oferir models d’oci alternatius. Sota aquesta mirada, pensem que la cartera de Joventut hauria de dependre de la regidoria de Drets Socials i no de la de Cultura.

- Com d’important ha estat que la CUP liderés l'àrea de Bon Govern i Transparència?

- Doncs ho ha estat en termes d’haver aconseguit crear una tinència d’alcaldia que entengués la importància de les bones pràctiques en qualsevol gestió desenvolupada des de l’Ajuntament. A més a més, també ha servit per posar sobre la taula la qüestió de les municipalitzacions.

"Un bé essencial per a la vida no hauria d'estar en mans privades"

- Que han estat zero…

- És veritat que ens hem quedat molt lluny de les expectatives que teníem dipositades en la capacitat d’internalitzar alguns serveis. Malgrat tot, estem a punt de crear una empresa pública que ens permetrà avançar en aquestes municipalitzacions. Inicialment, els ulls els teníem dipositats sobre l’aigua perquè considerem que un bé essencial per a la vida no hauria d’estar en mans privades; però al llarg del mandat també hem anat proposant internalitzar altres serveis com l’Atenció Domiciliària, la grua municipal o la neteja d’equipaments municipals. 

- Ha generat frustració, per ara, no aconseguir-ho?

- Sí perquè és una d’aquelles propostes que materialitzen més clarament bona part del nostre ideari polític: recuperar sobirania popular de concessions privades. Però com a entusiastes, no perdem mai l’esperança ni la tenacitat a l’hora de treballar per aconseguir aquestes metes. I, com a mínim, ara ja hem posat les bases.

- A qui responsabilitzen?

- A banda d'altres impediments que no depenien exclusivament del govern, també és cert que els tres partits no remàvem amb la mateixa intensitat. També val a dir que, en alguns casos, calia preparar l’administració local per poder assumir alguns d’aquests serveis. No és el mateix internalitzar el servei de la grua municipal com el de l’aigua. No són encàrrecs que es puguin assumir en només quatre anys.

- Respecte a la futura escola de La Mirada. Els ha generat friccions i tensions haver-se de posicionar davant la priorització del centre educatiu per sobre del bosc de Volpelleres?

- Evidentment que hem debatut i no hem estat aliens a una de les principals problemàtiques del mandat. Internament n’hem parlat molt i hem avaluat totes les alternatives plantejades. I l’opció més raonable, dins de tot plegat, és que l’escola es faci allà on està previst que s'ubiqui actualment malgrat el bloqueig judicial. Un equipament primordial i cohesionador per un barri que fa més de set anys que l’espera. Aquesta situació no es pot allargar més en el temps. 

- Per què no s'està avançant en l'obertura del camp de golf abandonat de Can Sant Joan com a gran parc interurbà?

- Fa uns mesos ens vam reunir amb l’Incasòl per treballar una proposta de conveni que ens van fer arribar, però no ens convencia per enlloc. 

- Per què?

- Perquè ens responsabilitzava de gairebé tota la gestió i manteniment dels terrenys. I nosaltres entenem que en aquesta tasca s’han de corresponsabilitzar diverses administracions. Falta posar-nos d'acord.

- Durant tota la campanya han decidit no parlar de seguretat, tot i que és una espasa molt brandada per altres partits polítics especialment durant períodes electorals. Per quin motiu?

- Perquè bàsicament no entenem que sigui un debat públic ni una preocupació generalitzada. Som conscients que hi ha persones afectades, però això no vol dir que el municipi tingui greus problemes i les dades oficials així ho reflecteixen. No volem entrar a parlar en uns termes que tan sols fan que mobilitzar sentiments com la por i que només obren les portes al populisme i a discursos d’extrema dreta. Si parlem de seguretat, ho volem fer sobre la necessitat de garantir la seguretat de viure dignament.

- De què estan més orgullosos del seu pas pel govern?

- De la possibilitat d’haver aconseguit configurar una alternativa de govern i de la feina feta a les àrees que hem capitanejat. Unes regidores on tenim un compliment molt alt en relació amb el nostre programa electoral.

- I què els queda pendent?

- Ens queda pendent acabar de donar sortida a la municipalització d’alguns serveis bàsics, seguir ampliant les línies de recursos a Drets Socials i propulsar més habitatge assequible. Mai és suficient. 

"Des del govern no tots remàvem amb la mateixa intensitat per aconseguir les municipalitzacions"

- Sobre la Vila, per què la CUP no va ser-hi des del primer moment a l'hora de donar suport a la candidatura d'esquerres "Valldoreix Plural" per a la presidència de l'EMD encapçalada per Juanjo Cortés?

- Per un procés de debat intern. Des d’un inici vam veure la utilitat i necessitat política de generar un front comú d’esquerres al voltant d’un presidenciable per treure a Junts de l’EMD, però creiem que aleshores no era el moment. Estàvem donant massa marge de maniobra als rivals per respondre-hi.

- Que és exactament el que ha acabat passant amb l'agrupació d'electors "Som Valldoreix" presentada per Susana Herrada...

- Exacte. 

- Deixem clara la posició de la CUP, prefereix estar dins o fora del govern? Hi ha sectors de la població que consideren que la CUP no és un partit de govern i que s’hi sent més còmode a l’oposició com a força fiscalitzadora.

- Nosaltres anem a guanyar i a fer feina des d’allà on puguem ser útils a la ciutadania. És veritat que des de l’oposició et veus menys afectat per les dinàmiques de la institució i pots mantenir un discurs més diàfan; però també és important saber quan es poden agafar les regnes. Ara mateix no et puc dir amb quina de les dues opcions em quedaria perquè, en realitat, no és una decisió que depengui exclusivament de mi. Dependrà de la conjuntura postelectoral i de la veu de l’assemblea local.
 
- Hi ha partits que ho tenen molt clar… La seva prioritat és governar peti qui peti.

- Perquè aquests partits a l’únic que aspiren és a reproduir-se ells mateixos com a màquines de generar llocs de feina. I des de la CUP, com que treballem per les nostres idees més enllà de nosaltres mateixos, tenim una visió més a llarg termini al voltant de la utilitat. 

- I amb aquesta voluntat de ser útils, serien partidaris de revalidar un nou tri o quadripartit amb l'entrada dels comuns?

- És evident que després del 28 de maig ens ho plantejarem. Però, en qualsevol cas, tenim la convicció que hem de ser un equip més gran perquè aquesta serà l’única manera de vetllar pels drets de la ciutadania. 

- Amb qui se sentirien més còmodes governant?

- Amb ERC i comuns.

"No investiríem Pere Soler (PSC) com a alcalde"

- En un article a NacióSantCugat, el candidat del PSC, Pere Soler, es preguntava que, en cas que ell fos el candidat més votat de les forces d’esquerra, si des d'ERC i la CUP li donaríeu suport per investir-lo alcalde. Què respondrien els anticapitalistes?

- Que no. Al final és una qüestió de compatibilització entre projectes polítics i ideològics per a la ciutat.

- Però han estat governant amb ells els últims quatre anys…

- Amb una alcaldia d’ERC i un acord de govern que ha donat fruits positius. En una tessitura com la que planteges, no seria una opció. 

- I si es trobessin en la dicotomia de Pere Soler (PSC) o un retorn de Junts amb Josep Maria Vallès d’alcalde?

- Ah! Que no pactarien abans entre ells dos? (riu). Ho hauríem de decidir com a assemblea. Són decisions massa transcendents per a la ciutat i caldria consultar-nos. 

- Què opina que hi hagi partits com el PP, PDECat o Convergents que els emmarquen en el mateix cordó sanitari al qual situen Vox?

- Una guerra bruta a la qual ja estem acostumats que ens fan els hereus dels tradicionals partits d’ordre de la dreta catalana. Formacions que tenen fòbia a propostes polítiques que contemplin que la gent pugui tenir vides dignes. Aquí la pregunta seria si ells volen continuar desenvolupant un model de ciutat que expulsa milers de veïns cada any.

- I, a l'hora de teixir aliances, quines són les línies vermelles de la CUP?

- L’arc de la dreta. 

- Cap a on hauria de mirar el Sant Cugat del Futur?

-  A la seva gent i a respondre a les necessitats socioeconòmiques de la ciutadania. Tot, des del convenciment de poder transformar la ciutat cap a un municipi que pugui, orgullosament, fer bandera de la justícia social sense supeditar-la als interessos de partits ni de cadires. 

- Fa un any, l'extinenta d'alcaldia Núria Gibert abandonava la primera línia de la política local a favor d'un "relleu natural". És un tret al peu per als propis cupaires haver de complir l’estatut propi de limitar la seva representació pública a un màxim de dos mandats?

- És una manera de fer diferent les coses. Per a nosaltres és important aprofitar la motivació de tot aquell que tingui ganes de passar per les institucions i després bolcar-ho a l’assemblea. Com més persones hi passin i hi estiguin interessades, més garanties tenim que continuarem treballant per les nostres idees i no pels nostres interessos. Penso que és una bona filosofia a seguir.