La Generalitat de Catalunya destinarà 10,7 milions d'euros en un pla de xoc per controlar la superpoblació de senglars i reduir els danys que causa l'espècie. Més enllà de la cacera, també s'impulsaran noves mesures com la creació de la figura del "caçador expert" i s'evitarà que els senglars puguin accedir amb facilitat a l'aliment (tant en conreus com a zones urbanes).

Aquest pla vol donar una resposta "ràpida i eficaç" als problemes que generen els senglars i reduir la seva població al llarg dels pròxims tres anys. La directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha reconegut que malgrat tots els esforços fets fins ara "encara queda molta feina a fer". Per aquesta raó, aquest pla específic, a banda de "consolidar" aquelles accions que s'han revelat efectives -com el control cinegètic- també desplegarà noves línies de treball complementàries. 

[noticiadiari]94/7016[/noticiadiari]
La població d'aquest animal s'ha triplicat en els darrers deu anys i la majoria -fins a dues terceres parts- s'ubiquen a les comarques gironines. Actualment, es calcula que arreu del país hi ha uns 200.000 exemplars i que, en algunes parts del territori, la densitat de l'espècie arriba a ser de fins a quinze exemplars per quilòmetre quadrat. 

Durant la temporada de cacera passada se'n van abatre uns 70.000, als quals cal sumar-n'hi 3.000 més que moren anualment per accidents de trànsit, manca d'aliments o malalties. En aquest sentit, cal recordar que aquest creixement poblacional provoca quantioses pèrdues econòmiques a l'agricultura, deriven en riscos sanitaris i amenaça la biodiversitat (pesta porcina africana).

[h3]Resultats insatisfactoris[/h3]

La directora dels serveis territorials d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Elisabet Sánchez, ha reivindicat que en els darrers anys el Departament ha treballat en col·laboració amb els pagesos, caçadors i els ajuntaments; però admet que "els resultats no són els desitjables". 

Per reduir la superpoblació, Sanitjas subratlla que "l'eina que s'ha demostrat més eficaç és la caça", tot i que també admet que cada vegada queden menys caçadors (de mitjana, se'n perden 2.300 per temporada) i que més de la meitat, són jubilats. En aquesta línia, el pla vol prioritzar estratègies que combinin l'augment de captures -incentivant també el consum de carn de caça- amb actuacions per protegir els conreus, declarar l'emergència cinegètica "en zones crítiques" i impedir que els senglars accedeixin a l'aliment.

"Massa sovint, quan es parla de senglars només es fa referència a cacera; però per controlar l'espècie, cal actuar amb una visió global", ha subratllat. En aquest sentit, el pla de xoc de la Generalitat inclou disset línies de treball que s'estructuren al voltant de cinc eixos: marc normatiu, equilibri de poblacions, danys agrícoles, zones urbanes i governança. L'avenç legislatiu més important que recull serà la nova Llei de Caça (l'actual és espanyola i data dels anys 70), que el Govern vol portar al Parlament l'any que ve.

[h3]El caçador expert[/h3]
[h3]El suport clau dels Ajuntaments[/h3]
Tanmateix, una de les altres línies que inclou el pla de xoc és el suport als ajuntaments perquè redactin plans directors, que concretin com actuar en cas que els senglars s'acostin a zones urbanes. I en paral·lel, també es faran campanyes de sensibilització a la ciutadania, perquè tot i que està prohibit donar-los menjar, la directora general admet que "encara hi ha gent que ho fa".