La ciutat de Barcelona compta, segons estimacions del Servei d'Inserció Social (SIS), amb 2799 persones sense llar, de les quals 693 dormen al carrer i la resta ho fan en assentaments (434) i allotjades en recursos residencials (1672). Aquesta és una de les dades que s'extreuen de l'estudi Diagnosi 2015 sobre sensellarisme a Barcelona, presentat aquest dilluns a l'Ajuntament de Barcelona.

L'informe, que distingeix entre persones sense sostre, és a dir, que no tenen lloc on dormir i per tant ho fan a la via pública, i sense llar, és a dir, aquells que no tenen un habitatge, independentment de si dormen al carrer o ho fan en equipaments d'acollida, permet una actualització de les dades, per bé que el SIS ha optat per un recompte global a partir d'estimacions, és a dir, que ha substituït altres metodologies, com la foto fixa de persones dormint al carrer en una nit concreta, com s'havia fet en anys anteriors, per un seguiment d'aquelles persones que dormen a la via pública de forma continuada i posant-ho en relació amb els que ho fan en assentaments i els que estan allotjats en diferents equipaments residencials de la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL).

Albert Sales, coordinador de l'informe, assenyala que l'estudi revela una certa "estabilitat amb tendència a l'alça" de les persones en situació de sense llar, tot aclarint que "una persona sense llar no és la que dorm al carrer, és la que no té llar". "El sensellarisme va més enllà de dormir al carrer, perquè una persona atesa en un equipament té un sostre, però continua sense tenir llar", ha afegit, advertint que la casuística de les persones afectades és molt variada, ja que "no hi ha un perfil de persona sense llar".

Atenció especial a les dones sense llar

L'informe, que també es fixa en la "feminització de la pobresa", reflexa que el col·lectiu femení pateix d'invisibilització davant aquest fenomen, malgrat que representa el 10 per cent dels que dormen al carrer, el 20% dels que ho fan en albergs i el 35% en tota la xarxa assistencial.

A mode de conclusió, l'estudi detalla algunes de les línies d'actuació que l'Ajuntament de Barcelona té previst posar en marxa, com ara la millora del coneixement estadístic d'aquest fenomen,  l'increment de la participació de les persones usuàries en el funcionament dels equipaments, la necessitat de crear línies d'actuació específiques per a les dones i l'impuls de programes de housing first.