05
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
07
de novembre
a les
8:12h
Adolfo Utor (Alhucemas, 1961) és un empresari heterodox. President de l'Associació de Naviliers Espanyols (Anave) i accionista únic de l'empresa naviliera Baleària, va ser un jove militant del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). El vincle amb els ideals democràtics li ve de família: el seu avi era un farmacèutic d'idees republicanes afusellat per Franco.
Utor ha mostrat sempre sensibilitat social i interès pel món de les idees, que desplega a través de la Fundació Baleària. La companyia Baleària ha estat una de les impulsores de la primera edició del Festival d'Humanitats de Dénia, on té la seu la companyia naviliera i on l'hem entrevistat, sent ja nit tancada, després d'un col·loqui amb Antón Costas. Parla del sector navilier en plena crisi energètica i de la relació entre Catalunya i el País Valencià.
- Amb la crisi pandèmica el sector navilier va patir sensiblement. Però sembla que s'han refet bastant ràpid.
- Nosaltres, concretament, sí. Vam arribar-hi en una bona situació financera i vam fer els deures. Ens vam adaptar a una situació molt complicada perquè van caure els ingressos de manera dramàtica com a conseqüència que en la nostra activitat el 50% prové de les mercaderies i l'altre 50% de passatgers. El període que va del 14 de març, quan es produeix el confinament, fins a principis de juliol, quan es va admetre de nou la mobilitat, va ser d'una caiguda molt forta. L'any 2020 vam perdre diners, però afortunadament vam treballar molt bé a l'estiu. I el 2021, gràcies a aquesta adaptació i esforç que van fer tots els nostres equips, vam compensar sobradament les pèrdues. Afortunadament, en aquests moments entraríem en la senda de la normalitat. La nostra empresa ha superat bé la crisi pandèmica. A altres empreses no els ha anat tan bé. No puc parlar, per tant, en termes de sector, sinó d'empresa.
- Quin ha estat el seu secret?
- Vam patir molt el 2008, com tots, però vam prendre la decisió d'estar preparats. Vam demostrar capacitat de flexibilització i de canviar moltes coses. Aquesta capacitat d'adaptació és la que ens ha salvat.
- Recentment ha criticat els reguladors per no donar prou suport al sector. Què més volen?
- Som una companyia pionera a nivell europeu en el consum de gas natural liquat (GNL) i el fet que el GNL s'hagi disparat ha suposat deixar de consumir-ne i passar al combustible fòssil. Això són inversions milionàries que no poden ser amortitzades perquè el GNL tenia la virtut de ser una energia més neta però també més econòmica. Jo crec que, en aquest sentit, el regulador hauria d'haver tingut certa sensibilitat, com ha tingut en els rebuts de l'energia elèctrica, amb l'excepció ibèrica, i l'han tingut també amb les ceràmiques.
- El govern espanyol no ha ajudat prou?
- El govern espanyol hauria de tenir més sensibilitat amb el sector del transport navilier, especialment en línies de transport públic que connecten territoris peninsulars. Em refereixo a les Balears, les Canàries, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Perquè si hem de parlar de cohesió social i vertebració del territori, de la mobilitat de les persones, la majoria de la gent que surt de Barcelona a Balears són catalans. La majoria dels qui van i venen són residents. I el subministrament de totes les Illes prové dels ports de Barcelona i València. El caràcter estratègic de les línies regulars s'hauria de contemplar amb més sensibilitat i un caràcter estratègic.
- Ha qualificat els creuers d'espècie invasora. En què es diferencia Baleària d'una companyia de creuers?
- Hi ha una diferència clara. Els creuers són hotels flotants. En canvi, les comunicacions marítimes són transport. L'intercanvi de persones, mercaderia i cultura és fonamental. Els ports tenen com a finalitat el facilitar de manera àgil les comunicacions entre territoris, perquè són un element bàsic en el desenvolupament. Quan entren els creuers als ports, especialment al de Barcelona, sembla que no hi hagi més vida que ells pel glamur que comporten. No em vull posar en els diners que puguin deixar a les ciutats, molts ni baixen del creuer i d'altres participen en el pícnic que els han preparat. No m'hi fico, però sí que vull dir que la finalitat dels ports no és acollir hotels sinó facilitar el transport. D'hotels ja n'hi ha a tot Catalunya i a València. El que no es pot fer és prioritzar els hotels flotants respecte del transport marítim.
- Per una naviliera, la dialèctica entre creixement i sostenibilitat com es gestiona?
- Intentem respondre a la necessitat de transport que tenen els territoris. Som competència de l'avió. Dels quatre mitjans de transport, el més sostenible no és el ferrocarril, és el transport marítim. Una tona/milla o tona/quilòmetre transportada en mitjà marítim és el que emet menys, per una qüestió d'economia d'escala i perquè el mitjà aquàtic permet transportar més tones amb menys emissions.
- I què fa una companyia com la seva?
- Doncs ser cada vegada menys contaminants. Considerem que és una obligació nostra com a empresa ser cada vegada més sostenibles i, a més, contribuïm a ser més eficients des del punt de vista econòmic, que crec que no és contradictori.
- Però digui'm alguna dada que sigui representatiu en això que assegura.
- A veure, el primer fast ferri en motors duals de GNL o gasoil ha estat l'Eleanor Roosevelt, que ve cada dia de Palma i Eivissa. És una inversió de 120 milions d'euros. És un catamarà construït a Astúries fet per una naviliera valenciana, amb la contribució de finlandesos, de la francesa Bureau Veritas. Ha estat el primer fast ferri i el més gran del món en motors duals de gas. El GNL no només és una energia menys contaminant sinó que el mateix motor pot consumir gas renovable. És un vaixell preparat per consumir combustible neutre. També pot consumir gas sintètic i també se li pot injectar hidrogen verd fins a un 25%. Tenim prevista la construcció d'un segon ferri d'aquestes característiques que es confirmarà en properes dates.
- Operen en sis països, entre ells el Marroc i Algèria. La crisi diplomàtica amb Algèria els ha afectat?
- Totalment. Teníem un pla d'expansió amb Algèria, on teníem una sola línia, amb tres viatges a la setmana. Se'ns va reduir a un viatge i teníem projectes per sortir des de Barcelona i València a Alger i Bugia. Era un projecte que compensava el tancament de la frontera per a passatgers del Marroc. El fet que canviés la situació política i el Marroc passés de ser enemic a ser amic, i Algèria a l'inrevés, ens va fer reorientar la nostra activitat cap al Marroc. Es van frustrar els projectes de creixement que teníem des de València i Barcelona.
- Davant la crisi energètica, s'inscriu entre els optimistes o els pessimistes?
- La realitat és la que és, i no canviarà siguis pessimista optimista. Estem acabant l'any molt bé perquè vam tenir operacions de futur que ens van permetre compensar els preus del petroli.
- Què vol dir operacions de futur?
- Vol dir que vam comprar combustible en el passat pensant en el futur. Això ens ha permès entomar bé aquest any. Però per al nou any ja no en tenim i hem de gestionar-ho. Resulta complicat revertir el preu del combustible en el mercat. Hem vist com apareixien operadors nous molt agressius disposats a perdre diners, però ho afrontarem conforme puguem. Miracles no podem fer-ne perquè estem davant un factor extern que no controlem. El que podem fer és ser cada vegada més eficients i gestionar molt bé els viatges.
- Quins plans té per a Barcelona?
- A Barcelona hi ha el projecte de construcció d'una nova terminal. Treballem a Barcelona des del 2003, però en una situació de precarietat manifesta, en diferents molls, veient com els creuers tenen unes instal·lacions magnífiques. Però hem arribat a un acord que hem formalitzat amb el port de Barcelona per construir la nostra pròpia terminal en el moll adossat, a la bocana sud.
- Com funciona la interlocució amb l'Ajuntament d'Ada Colau?
- No existeix. He demanat moltes vegades d'entrevistar-m'hi per parlar d'aquests temes, però al final ho vaig deixar. Sembla que no tenim entitat suficient per parlar amb ella. Dit amb tot el respecte. Hem recorregut a tot el que és recurrible, però no s'hi pot parlar. Des que vam arribar vam apostar pel GNL, que quan entra en un port no emet partícules, que és el que fa més mal a la salut. El petroli, el gasoil, emet sofre, emet CO2 i partícules. El gas elimina el sofre i no emet partícules. Pensàvem que la nostra condició d'empresa neta ens podia donar certa interlocució amb Ada Colau, però no ha estat possible. Durant un any vam intentar-ho, també recorrent a socis propers, com poden ser Compromís, però no va ser possible. L'agenda de la senyora alcaldessa deu estar per altres coses.
- Dins de l'empresariat valencià, la visió sobre Catalunya ha experimentat canvis? El corredor mediterrani hi ha tingut un paper?
- Diria que la interlocució entre empresaris ha estat sempre magnífica. Estem treballant a fons per a l'execució del corredor mediterrani, que és un altre element de cohesió del territori. Que la segona i la tercera ciutat de l'estat espanyol no estiguin connectades per l'AVE és una aberració històrica. A nivell empresarial, les relacions són magnífiques. Li donaré una dada. Nosaltres som una empresa valenciana amb domicili social a Dénia. Vam notar respecte al subministrament de les Illes Balears una desviació de mercaderies de Barcelona cap a València. No ho vull vincular al tema del procés, però sí que es va produir. Però nosaltres fa prop de 25 anys que som a Barcelona, probablement siguem la companyia que més escales fa a Barcelona, i estem encantats de ser-hi.
- Una persona com vostè, què pensa quan sent Països Catalans?
- Això desperta sentiments. Jo me n'he de mantenir al marge, però li puc dir que part de les comarques centrals estan al marge d'aquests temes. Durant la Transició, aquí hi va haver una "guerra" amb l'anomenat búnquer barraqueta. I, des de sectors joves, s'onejava la quadribarrada enfront el blau. La gent de la meva edat no té prejudicis sobre això. Jo soc, a més, dels que penso que Catalunya és el País Valencià del nord. No tenim cap complex, ans al contrari. Jo crec que a vegades els complexos els tenen alguns catalans. I no tinc cap inconvenient a dir que parlo català, quan vaig a Menorca parlo en la mateixa llengua amb què m'estic entenent ara amb vostè. Això no és un problema. Alguns catalans potser ho veuen des d'una perspectiva imperialista i alguns valencians des d'una perspectiva colonial, però a mi és un tema que no em preocupa.
- Adolfo Utor continua sent una persona d'esquerres?
- He anat llegint molt Antón Costas i m'he anat formant... Jo em considero com una persona social-liberal. Així no hi ha ningú que em pugui dir res.
Utor ha mostrat sempre sensibilitat social i interès pel món de les idees, que desplega a través de la Fundació Baleària. La companyia Baleària ha estat una de les impulsores de la primera edició del Festival d'Humanitats de Dénia, on té la seu la companyia naviliera i on l'hem entrevistat, sent ja nit tancada, després d'un col·loqui amb Antón Costas. Parla del sector navilier en plena crisi energètica i de la relació entre Catalunya i el País Valencià.
- Amb la crisi pandèmica el sector navilier va patir sensiblement. Però sembla que s'han refet bastant ràpid.
- Nosaltres, concretament, sí. Vam arribar-hi en una bona situació financera i vam fer els deures. Ens vam adaptar a una situació molt complicada perquè van caure els ingressos de manera dramàtica com a conseqüència que en la nostra activitat el 50% prové de les mercaderies i l'altre 50% de passatgers. El període que va del 14 de març, quan es produeix el confinament, fins a principis de juliol, quan es va admetre de nou la mobilitat, va ser d'una caiguda molt forta. L'any 2020 vam perdre diners, però afortunadament vam treballar molt bé a l'estiu. I el 2021, gràcies a aquesta adaptació i esforç que van fer tots els nostres equips, vam compensar sobradament les pèrdues. Afortunadament, en aquests moments entraríem en la senda de la normalitat. La nostra empresa ha superat bé la crisi pandèmica. A altres empreses no els ha anat tan bé. No puc parlar, per tant, en termes de sector, sinó d'empresa.
- Quin ha estat el seu secret?
- Vam patir molt el 2008, com tots, però vam prendre la decisió d'estar preparats. Vam demostrar capacitat de flexibilització i de canviar moltes coses. Aquesta capacitat d'adaptació és la que ens ha salvat.
"El govern espanyol hauria de tenir més sensibilitat amb el sector del transport navilier, especialment en línies de transport públic que connecten territoris peninsulars"
- Recentment ha criticat els reguladors per no donar prou suport al sector. Què més volen?
- Som una companyia pionera a nivell europeu en el consum de gas natural liquat (GNL) i el fet que el GNL s'hagi disparat ha suposat deixar de consumir-ne i passar al combustible fòssil. Això són inversions milionàries que no poden ser amortitzades perquè el GNL tenia la virtut de ser una energia més neta però també més econòmica. Jo crec que, en aquest sentit, el regulador hauria d'haver tingut certa sensibilitat, com ha tingut en els rebuts de l'energia elèctrica, amb l'excepció ibèrica, i l'han tingut també amb les ceràmiques.
- El govern espanyol no ha ajudat prou?
- El govern espanyol hauria de tenir més sensibilitat amb el sector del transport navilier, especialment en línies de transport públic que connecten territoris peninsulars. Em refereixo a les Balears, les Canàries, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Perquè si hem de parlar de cohesió social i vertebració del territori, de la mobilitat de les persones, la majoria de la gent que surt de Barcelona a Balears són catalans. La majoria dels qui van i venen són residents. I el subministrament de totes les Illes prové dels ports de Barcelona i València. El caràcter estratègic de les línies regulars s'hauria de contemplar amb més sensibilitat i un caràcter estratègic.
- Ha qualificat els creuers d'espècie invasora. En què es diferencia Baleària d'una companyia de creuers?
- Hi ha una diferència clara. Els creuers són hotels flotants. En canvi, les comunicacions marítimes són transport. L'intercanvi de persones, mercaderia i cultura és fonamental. Els ports tenen com a finalitat el facilitar de manera àgil les comunicacions entre territoris, perquè són un element bàsic en el desenvolupament. Quan entren els creuers als ports, especialment al de Barcelona, sembla que no hi hagi més vida que ells pel glamur que comporten. No em vull posar en els diners que puguin deixar a les ciutats, molts ni baixen del creuer i d'altres participen en el pícnic que els han preparat. No m'hi fico, però sí que vull dir que la finalitat dels ports no és acollir hotels sinó facilitar el transport. D'hotels ja n'hi ha a tot Catalunya i a València. El que no es pot fer és prioritzar els hotels flotants respecte del transport marítim.
- Per una naviliera, la dialèctica entre creixement i sostenibilitat com es gestiona?
- Intentem respondre a la necessitat de transport que tenen els territoris. Som competència de l'avió. Dels quatre mitjans de transport, el més sostenible no és el ferrocarril, és el transport marítim. Una tona/milla o tona/quilòmetre transportada en mitjà marítim és el que emet menys, per una qüestió d'economia d'escala i perquè el mitjà aquàtic permet transportar més tones amb menys emissions.
- I què fa una companyia com la seva?
- Doncs ser cada vegada menys contaminants. Considerem que és una obligació nostra com a empresa ser cada vegada més sostenibles i, a més, contribuïm a ser més eficients des del punt de vista econòmic, que crec que no és contradictori.
"Estem acabant l'any molt bé perquè vam fer operacions de futur, com comprar combustible, que ens van permetre compensar els preus del petroli"
- Però digui'm alguna dada que sigui representatiu en això que assegura.
- A veure, el primer fast ferri en motors duals de GNL o gasoil ha estat l'Eleanor Roosevelt, que ve cada dia de Palma i Eivissa. És una inversió de 120 milions d'euros. És un catamarà construït a Astúries fet per una naviliera valenciana, amb la contribució de finlandesos, de la francesa Bureau Veritas. Ha estat el primer fast ferri i el més gran del món en motors duals de gas. El GNL no només és una energia menys contaminant sinó que el mateix motor pot consumir gas renovable. És un vaixell preparat per consumir combustible neutre. També pot consumir gas sintètic i també se li pot injectar hidrogen verd fins a un 25%. Tenim prevista la construcció d'un segon ferri d'aquestes característiques que es confirmarà en properes dates.
- Operen en sis països, entre ells el Marroc i Algèria. La crisi diplomàtica amb Algèria els ha afectat?
- Totalment. Teníem un pla d'expansió amb Algèria, on teníem una sola línia, amb tres viatges a la setmana. Se'ns va reduir a un viatge i teníem projectes per sortir des de Barcelona i València a Alger i Bugia. Era un projecte que compensava el tancament de la frontera per a passatgers del Marroc. El fet que canviés la situació política i el Marroc passés de ser enemic a ser amic, i Algèria a l'inrevés, ens va fer reorientar la nostra activitat cap al Marroc. Es van frustrar els projectes de creixement que teníem des de València i Barcelona.
- Davant la crisi energètica, s'inscriu entre els optimistes o els pessimistes?
- La realitat és la que és, i no canviarà siguis pessimista optimista. Estem acabant l'any molt bé perquè vam tenir operacions de futur que ens van permetre compensar els preus del petroli.
"No tinc cap inconvenient a dir que parlo català, quan vaig a Menorca parlo en la mateixa llengua amb què m'estic entenent ara amb vostè"
- Què vol dir operacions de futur?
- Vol dir que vam comprar combustible en el passat pensant en el futur. Això ens ha permès entomar bé aquest any. Però per al nou any ja no en tenim i hem de gestionar-ho. Resulta complicat revertir el preu del combustible en el mercat. Hem vist com apareixien operadors nous molt agressius disposats a perdre diners, però ho afrontarem conforme puguem. Miracles no podem fer-ne perquè estem davant un factor extern que no controlem. El que podem fer és ser cada vegada més eficients i gestionar molt bé els viatges.
- Quins plans té per a Barcelona?
- A Barcelona hi ha el projecte de construcció d'una nova terminal. Treballem a Barcelona des del 2003, però en una situació de precarietat manifesta, en diferents molls, veient com els creuers tenen unes instal·lacions magnífiques. Però hem arribat a un acord que hem formalitzat amb el port de Barcelona per construir la nostra pròpia terminal en el moll adossat, a la bocana sud.
- Com funciona la interlocució amb l'Ajuntament d'Ada Colau?
- No existeix. He demanat moltes vegades d'entrevistar-m'hi per parlar d'aquests temes, però al final ho vaig deixar. Sembla que no tenim entitat suficient per parlar amb ella. Dit amb tot el respecte. Hem recorregut a tot el que és recurrible, però no s'hi pot parlar. Des que vam arribar vam apostar pel GNL, que quan entra en un port no emet partícules, que és el que fa més mal a la salut. El petroli, el gasoil, emet sofre, emet CO2 i partícules. El gas elimina el sofre i no emet partícules. Pensàvem que la nostra condició d'empresa neta ens podia donar certa interlocució amb Ada Colau, però no ha estat possible. Durant un any vam intentar-ho, també recorrent a socis propers, com poden ser Compromís, però no va ser possible. L'agenda de la senyora alcaldessa deu estar per altres coses.
- Dins de l'empresariat valencià, la visió sobre Catalunya ha experimentat canvis? El corredor mediterrani hi ha tingut un paper?
- Diria que la interlocució entre empresaris ha estat sempre magnífica. Estem treballant a fons per a l'execució del corredor mediterrani, que és un altre element de cohesió del territori. Que la segona i la tercera ciutat de l'estat espanyol no estiguin connectades per l'AVE és una aberració històrica. A nivell empresarial, les relacions són magnífiques. Li donaré una dada. Nosaltres som una empresa valenciana amb domicili social a Dénia. Vam notar respecte al subministrament de les Illes Balears una desviació de mercaderies de Barcelona cap a València. No ho vull vincular al tema del procés, però sí que es va produir. Però nosaltres fa prop de 25 anys que som a Barcelona, probablement siguem la companyia que més escales fa a Barcelona, i estem encantats de ser-hi.
"D'esquerres? Em considero social-liberal, així no hi ha ningú que em pugui dir res"
- Una persona com vostè, què pensa quan sent Països Catalans?
- Això desperta sentiments. Jo me n'he de mantenir al marge, però li puc dir que part de les comarques centrals estan al marge d'aquests temes. Durant la Transició, aquí hi va haver una "guerra" amb l'anomenat búnquer barraqueta. I, des de sectors joves, s'onejava la quadribarrada enfront el blau. La gent de la meva edat no té prejudicis sobre això. Jo soc, a més, dels que penso que Catalunya és el País Valencià del nord. No tenim cap complex, ans al contrari. Jo crec que a vegades els complexos els tenen alguns catalans. I no tinc cap inconvenient a dir que parlo català, quan vaig a Menorca parlo en la mateixa llengua amb què m'estic entenent ara amb vostè. Això no és un problema. Alguns catalans potser ho veuen des d'una perspectiva imperialista i alguns valencians des d'una perspectiva colonial, però a mi és un tema que no em preocupa.
- Adolfo Utor continua sent una persona d'esquerres?
- He anat llegint molt Antón Costas i m'he anat formant... Jo em considero com una persona social-liberal. Així no hi ha ningú que em pugui dir res.