La taxa que es recapta per les estades en allotjaments turístics té un forat negre a Catalunya: els amfitrions que lloguen habitacions de casa seva a través de plataformes com Airbnb. La Generalitat ha reclamat aquest dimarts a l'empresa que s'avingui a firmar un conveni perquè els recapti la taxa turística, i Airbnb ha respost gairebé immediatament. "Airbnb voldria poder firmar l'acord de la taxa turística abans de l'estiu", ha assegurat el responsable de polítiques públiques de la companyia, Sergio Vinay.

La petició a Airbnb l'ha realitzat la cap de l'Àrea de Regulació de Mercats i Competència de la Generalitat, Anna Merino, aprofitant que ha coincidit amb Vinay en un debat de més de dues hores sobre l'allotjament turístic que ha organitzat ERC de Barcelona a la Casa Elizalde, i que ha tingut la moderació del líder dels republicans al consistori, Alfred Bosch. Hi han participat també un representant del Gremi d'Hotels de Barcelona, un de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i l'exsubdirector general d'ordenació turística del Govern Joan Abad.

La petició de la Generalitat és un dels grans reptes pendents en l'àmbit turístic, ha recordat Merino, la qual ha agregat, dirigint-se al responsable d'Airbnb: "Després em dones el mòbil i quedem per firmar". Ha recordat que la taxa turística és una de les fórmules per revertir les externalitats negatives que genera la constant arribada de visitants, que és vista com a excessiva en alguns àmbits en el cas de la capital catalana, cosa que està en permanent debat a la ciutat.

Vinay ha recordat que recentment s'han expressat a favor d'incrementar la taxa als pisos turístics, una proposta que ha llançat l'associació Barcelona Global i que ha tingut una rebuda desigual en el sector turístic. Ha afegit que donen suport al fet que amb els diners es facin polítiques públiques i mantenir "l'autenticitat dels barris", i ha insistit en el fet que col·laboren amb les administracions de múltiples ciutats del món. Entre els exemples que ha posat hi ha França, on a partir de l'1 de maig Airbnb recaptarà la taxa turística.

Airbnb no aclareix quant paga en impostos

Un dels punts que ha generat més fricció en el debat és l'afectació que poden tenir els pisos turístics sobre l'augment dels preus del lloguer que està experimentant Barcelona en els darrers anys. Vinay ha assegurat que els polítics "menteixen" si afirmen que solucionant el lloguer vacacional arribaran els preus "accessibles" per qui vulgui arrendar un habitatge com a residència habitual. "És una mentida i un abús", ha insistit, i Bosch li ha replicat que és "fals" que el lloguer turístic no condiciona al residencial.

"És obvi que afecta", ha indicat el republicà, que ho ha exemplificat amb un propietari que, en comptes d'obtenir una renda mensual de 800 euros per arrendar un pis a una família, n'obté 4.000 d'un turístic il·legal. En tot cas, Vinay ha contraposat "el monopoli malsà" dels hotels amb "la redistribució de la riquesa" amb Airbnb. El responsable de la companyia ha especificat que, de cada euro que es genera a través de la plataforma, 97 cèntims són per a l'amfitrió, però no ha contestat la pregunta de quants diners va abonar l'empresa l'any passat en concepte d'impostos.
 
El debat sobre la regulació i el pagament d'impostos del lloguer turístic d'habitacions ha marcat la sessió, i especialment pel debat obert sobre l'economia col·laborativa. El director d'innovació i e-commerce del Gremi d'Hotels, Roger Callejà, ha reivindicat que l'any passat Airbnb només va pagar 50.000 euros en impost de societats a Espanya, quan un sol hotel pot arribar a pagar 80.000 euros només d'Impost de Béns Immobles (IBI). L'ha rebatut des del públic el president d'Apartur, Enrique Alcántara, que representa els pisos turístics legals.

"Paguem més impostos que els hotelers", ha defensat, si bé ha admès que cal ampliar la base i fer que tothom pagui impostos, també els amfitrions particulars. En tot cas, des de Gremi d'Hotels es considera que la legalització de les llars compartides durà a una segona onada que multiplicarà els allotjaments turístics i que encara complicarà més el difícil encaix amb la ciutat. Ha ressaltat també que només 20 amfitrions concentren 1.200 pisos. "Res d'això és col·laboratiu", ha defensat Callejà.

Merino ha defensat que l'economia col·laborativa és l'oferta turística no professional, i Catalunya ja ho ha definit com el lloguer d'habitacions en l'habitatge habitual, el que s'anomenaria llars compartides. Ara Barcelona ho té pendent de regular a partir de les disposicions de la Generalitat. Per la seva banda, Abad ha insistit en el fet que els pisos turístics és "un fenomen antic", tant com el creixement de visitants que es va experimentar als anys 60 a la costa, però ara es pot regular si tots els actors actuen amb "responsabilitat".

Des de les entitats veïnals, Jordi Giró ha expressat la seva preocupació per l'expulsió veïnal derivada de l'existència dels pisos turístics. "Ens afecta moltíssim", ha subratllat. Des del públic, Joan Itxaso, de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, també s'ha queixat que el principal problema és de convivència amb els veïns. Al debat hi han acudit una quarantena de persones, i s'ha iniciat amb una intervenció de Bosch. El republicà ha ressaltat que el turisme és indissociable de la ciutat, ja que representa el 15% del PIB.

Bosch reitera el "no" al tramvia

"El que no farem és prescindir del turisme", ha remarcat, si bé considera que cal optar cap a un de més qualitat i sense que la ciutat perdi personalitat. "Tenim la força per fer-ho", ha reivindicat. Bosch també ha reiterat els seus arguments per no donar suport a connectar el tramvia per l'avinguda Diagonal, que es votarà en un ple d'aquí a una setmana. Ha insistit en el fet que no rebutja la unió, però ERC es posicionen en contra "fins que no s'aclareixi com ha d'anar la gestió", o sigui, que es garanteixi que l'operació no beneficia a l'empresa privada Tram.