09
de març
del
2021
Actualitzat
el
10
de març
a les
17:26h
El 9 de març s'han complert tres mesos de l'incendi a la nau del Gorg de Badalona que va causar quatre morts i 18 ferits, alguns dels quals continuen hospitalitzats. El foc va evidenciar la misèria en què malvivien les persones migrants en aquest espai abandonat i les dificultats de la població estrangera per trobar sostre i feina. La primera reacció de l'alcalde, Xavier García Albiol, va ser criminalitzar les víctimes. "Venien droga i causaven problemes als veïns", va assegurar. Des de llavors Albiol ha intentat amagar la tasca d'abordatge social feta a la nau i la resposta de les persones que hi vivien. NacióDigital ha tingut accés a un extens informe de la fundació CEPAIM, que treballa amb els ocupants de l'espai des del 2015, i que qüestiona el relat de l'alcalde.
"Podem advertir que l'assentament del Gorg constituïa una comunitat, un espai culturalment constituït on els seus habitants es donaven suport i utilitzaven els seus escassos mitjans econòmics per fer el més habitable possible l'allotjament", diu l'informe de CEPAIM. L'entitat documenta que la nau estava ocupada des del 2010 i hi va començar a treballar el 2015. Des de llavors ho ha fet a través de programes finançats pel Ministeri de Seguretat Social i pel Departament d'Afers Socials.
Mentrestant, des del seu retorn a l'alcaldia el 2020 Albiol va optar per gestionar la situació a la nau des del punt de vista de la seguretat. Va fer-se fotografiar discutint amb els residents en plena epidèmia i la primera mesura que va prendre el seu govern va ser incrementar el patrullatge policial a la zona per demanar augmentar les identificacions als ocupants. Fa un mes, Albiol aconseguia el permís judicial per desallotjar l'últim campament organitzat pels supervivents.
"La vida a la nau sempre ha estat molt precària", assenyala l'informe, que recull com l'empresa subministradora d'aigua va tallar el servei a l'espai el juny del 2018. Des de l'inici de l'ocupació, la quantitat de persones residents ha oscil·lat entre 70 i 100 persones, la gran majoria homes procedents de Senegal i Gàmbia, sense que es registrés la presència de menors d'edat. La situació a la nau que descriu l'informe de CEPAIM és la de persones sense permís de residència i sense feina. "La majoria dels residents de l'assentament estaven molt desesperats davant d'aquestes situacions. La pandèmia va empitjorar la situació perquè per força major es van haver de tancar dins l'assentament el temps que va durar el confinament", diu.
En aquest escenari, CEPAIM va constatar com els residents s'organitzaven en funció de seu país d'origen, de les seves amistats i de les seves relacions culturals i religioses. A través de la intervenció de la fundació es va crear un comitè per l'autoorganització de la nau, per abordar la convivència interna i la gestió dels espais comuns. CEPAIM va prioritzar l'atenció a les necessitats urgents i bàsiques, com l'alimentació, l'accés a l'aigua, vestit i calçat, així com la higiene personal.
També ha treballat la gestió de la documentació administrativa i s'han impulsat activitats com tallers de teatre de l'oprimit, gestió de l'estrès i mediació intercultural. També es va vincular els usuaris amb el CAP del barri per garantir la seva assistència sanitària i s'ha proporcionat formació de català i castellà.
Dificultats per treballar amb l'Ajuntament d'Albiol
Faty Nfaly és el treballador de CEPAIM que més va trepitjar la nau, en el seu cas des del 2017. "L'objectiu no era un altre que ajudar a la gent perquè poguessin sortir d'allà", diu en declaracions a NacióDigital. Nfaly va anar a la nau com a mínim una vegada a la setmana durant més de tres anys. "Vam buscar col·laborar sempre amb l'Ajuntament però en algun moment no va possible, sobretot des que Albiol va tornar a l'alcaldia", diu.
Nfaly assegura que el PP va acabar amb un projecte de formació iniciat en el mandat de Guanyem, ERC i ICV-EUiA. Fonts de CEPAIM confirmen que tot i treballar a la nau des del 2010, el treball conjunt amb l'Ajuntament va començar a ser "efectiu" amb el govern municipal de Dolors Sabater. El treballador de la fundació insisteix que el seu principal objectiu era generar un vincle amb les institucions, altres entitats i la comunitat de veïns. Ara, lamenta que no va ser "possible" generar aquest vincle en el cas de l'associació de veïns del carrer Guifré, la més propera a la nau.
CEPAIM no és l'única entitat que ha treballat amb els residents de la nau, també ho ha fet Creu Roja, en el seu cas des del 2016 a petició de l'Ajuntament, un any després de l'adeu d'Albiol. La tècnica assignada a aquest projecte era Anna Cortés. "L'entrada a la nau va ser molt fàcil perquè la gent que hi vivia va ser molt receptiva", explica.
El primer que va fer Creu Roja va ser convocar una assemblea per deixar clar que l'entitat no podia resoldre ràpidament l'obtenció de papers i que el treball se centraria en la cobertura de necessitats bàsiques. "Vam ser-hi com observadors amb el seu permís durant un mes. Vam començar a parlar amb algun d’ells i a partir d’aquí vam fer una proposta d’intervenció", recorda. A partir d'aquell moment la Creu Roja s'encarregava d'entregar material de neteja i higiene personal i d'intentar que les persones poguessin regularitzar la seva situació i tinguessin targeta sanitària.
Pel que fa al treball amb l'Ajuntament, les dues parts van formalitzar l'empadronament de residents a la nau. Un empadronament que, a qualsevol municipi, obre a porta als serveis més bàsics. A les persones que disposaven de permís de residència, se les derivava a a programes d'ocupació de la Creu Roja.
Un incendi previsible
Nfaly assegura que l'incendi a la nau el 9 de desembre va ser una sorpresa relativa. "No era la primera vegada que passava, però en anteriors ocasions s'havia pogut apagar perquè es disposava d'aigua". "Havíem parlat que la situació de l’incendi podia passar. Com que la llum estava punxada, calia anar amb compte amb les sobrecàrregues", diu Cortés.
La intervenció de la Creu Roja en l'assentament no ha acabat amb l'incendi. L'entitat pren part en la intervenció logística d'atenció als afectats i treballa per aprofundir la relació entre els residents i els serveis socials. CEPAIM també ha mantingut actiu el seu treball. Nfaly va ser una de les primeres persones que van arribar al Gorg quan la nau encara cremava. Va ser ell qui va crear un grup de Whatsapp amb 90 persones, segons diu per intentar pal·liar la "ineficient" resposta de les administracions. Entre els dèficits que assenyala hi ha la falta de suport psicològic als afectats.
Ara, els supervivents estan repartits entre altres naus ocupades i hostals després que la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra desallotgessin el 9 de febrer l'últim campament organitzat als terrenys de la nau. Nfaly explica que intenta convèncer els exresidents perquè vagin als hostals oferts per l'administració, tot i assegurar que no és la millor solució. "En un hostal només hi dorms, no pots guardar les teves coses ni crear una comunitat. No és una solució estructural ni estable", lamenta. "Dispersant-los, les administracions trenquen la solidaritat amb ells. Falta empatia amb gent que hi ha perdut tot", conclou.
Entre els supervivents, el sentiment majoritari és de frustració. L'Aboubacar és un d'ells, que ara viu a l'habitació del pis d'un amic, que li permet estar-hi temporalment. "Si fóssim d'aquí, l'administració seria més eficaç i això no ens hauria passat", considera. Ell i la resta de supervivents encara ploren els morts i veuen amb resignació com l'incendi del Gorg no ha servit per impulsar noves polítiques estructurals des de les administracions.
"Podem advertir que l'assentament del Gorg constituïa una comunitat, un espai culturalment constituït on els seus habitants es donaven suport i utilitzaven els seus escassos mitjans econòmics per fer el més habitable possible l'allotjament", diu l'informe de CEPAIM. L'entitat documenta que la nau estava ocupada des del 2010 i hi va començar a treballar el 2015. Des de llavors ho ha fet a través de programes finançats pel Ministeri de Seguretat Social i pel Departament d'Afers Socials.
Mentrestant, des del seu retorn a l'alcaldia el 2020 Albiol va optar per gestionar la situació a la nau des del punt de vista de la seguretat. Va fer-se fotografiar discutint amb els residents en plena epidèmia i la primera mesura que va prendre el seu govern va ser incrementar el patrullatge policial a la zona per demanar augmentar les identificacions als ocupants. Fa un mes, Albiol aconseguia el permís judicial per desallotjar l'últim campament organitzat pels supervivents.
"La vida a la nau sempre ha estat molt precària", assenyala l'informe, que recull com l'empresa subministradora d'aigua va tallar el servei a l'espai el juny del 2018. Des de l'inici de l'ocupació, la quantitat de persones residents ha oscil·lat entre 70 i 100 persones, la gran majoria homes procedents de Senegal i Gàmbia, sense que es registrés la presència de menors d'edat. La situació a la nau que descriu l'informe de CEPAIM és la de persones sense permís de residència i sense feina. "La majoria dels residents de l'assentament estaven molt desesperats davant d'aquestes situacions. La pandèmia va empitjorar la situació perquè per força major es van haver de tancar dins l'assentament el temps que va durar el confinament", diu.
En aquest escenari, CEPAIM va constatar com els residents s'organitzaven en funció de seu país d'origen, de les seves amistats i de les seves relacions culturals i religioses. A través de la intervenció de la fundació es va crear un comitè per l'autoorganització de la nau, per abordar la convivència interna i la gestió dels espais comuns. CEPAIM va prioritzar l'atenció a les necessitats urgents i bàsiques, com l'alimentació, l'accés a l'aigua, vestit i calçat, així com la higiene personal.
També ha treballat la gestió de la documentació administrativa i s'han impulsat activitats com tallers de teatre de l'oprimit, gestió de l'estrès i mediació intercultural. També es va vincular els usuaris amb el CAP del barri per garantir la seva assistència sanitària i s'ha proporcionat formació de català i castellà.
Dificultats per treballar amb l'Ajuntament d'Albiol
Faty Nfaly és el treballador de CEPAIM que més va trepitjar la nau, en el seu cas des del 2017. "L'objectiu no era un altre que ajudar a la gent perquè poguessin sortir d'allà", diu en declaracions a NacióDigital. Nfaly va anar a la nau com a mínim una vegada a la setmana durant més de tres anys. "Vam buscar col·laborar sempre amb l'Ajuntament però en algun moment no va possible, sobretot des que Albiol va tornar a l'alcaldia", diu.
Nfaly assegura que el PP va acabar amb un projecte de formació iniciat en el mandat de Guanyem, ERC i ICV-EUiA. Fonts de CEPAIM confirmen que tot i treballar a la nau des del 2010, el treball conjunt amb l'Ajuntament va començar a ser "efectiu" amb el govern municipal de Dolors Sabater. El treballador de la fundació insisteix que el seu principal objectiu era generar un vincle amb les institucions, altres entitats i la comunitat de veïns. Ara, lamenta que no va ser "possible" generar aquest vincle en el cas de l'associació de veïns del carrer Guifré, la més propera a la nau.
CEPAIM no és l'única entitat que ha treballat amb els residents de la nau, també ho ha fet Creu Roja, en el seu cas des del 2016 a petició de l'Ajuntament, un any després de l'adeu d'Albiol. La tècnica assignada a aquest projecte era Anna Cortés. "L'entrada a la nau va ser molt fàcil perquè la gent que hi vivia va ser molt receptiva", explica.
El primer que va fer Creu Roja va ser convocar una assemblea per deixar clar que l'entitat no podia resoldre ràpidament l'obtenció de papers i que el treball se centraria en la cobertura de necessitats bàsiques. "Vam ser-hi com observadors amb el seu permís durant un mes. Vam començar a parlar amb algun d’ells i a partir d’aquí vam fer una proposta d’intervenció", recorda. A partir d'aquell moment la Creu Roja s'encarregava d'entregar material de neteja i higiene personal i d'intentar que les persones poguessin regularitzar la seva situació i tinguessin targeta sanitària.
Pel que fa al treball amb l'Ajuntament, les dues parts van formalitzar l'empadronament de residents a la nau. Un empadronament que, a qualsevol municipi, obre a porta als serveis més bàsics. A les persones que disposaven de permís de residència, se les derivava a a programes d'ocupació de la Creu Roja.
Un incendi previsible
Nfaly assegura que l'incendi a la nau el 9 de desembre va ser una sorpresa relativa. "No era la primera vegada que passava, però en anteriors ocasions s'havia pogut apagar perquè es disposava d'aigua". "Havíem parlat que la situació de l’incendi podia passar. Com que la llum estava punxada, calia anar amb compte amb les sobrecàrregues", diu Cortés.
La intervenció de la Creu Roja en l'assentament no ha acabat amb l'incendi. L'entitat pren part en la intervenció logística d'atenció als afectats i treballa per aprofundir la relació entre els residents i els serveis socials. CEPAIM també ha mantingut actiu el seu treball. Nfaly va ser una de les primeres persones que van arribar al Gorg quan la nau encara cremava. Va ser ell qui va crear un grup de Whatsapp amb 90 persones, segons diu per intentar pal·liar la "ineficient" resposta de les administracions. Entre els dèficits que assenyala hi ha la falta de suport psicològic als afectats.
Ara, els supervivents estan repartits entre altres naus ocupades i hostals després que la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra desallotgessin el 9 de febrer l'últim campament organitzat als terrenys de la nau. Nfaly explica que intenta convèncer els exresidents perquè vagin als hostals oferts per l'administració, tot i assegurar que no és la millor solució. "En un hostal només hi dorms, no pots guardar les teves coses ni crear una comunitat. No és una solució estructural ni estable", lamenta. "Dispersant-los, les administracions trenquen la solidaritat amb ells. Falta empatia amb gent que hi ha perdut tot", conclou.
Entre els supervivents, el sentiment majoritari és de frustració. L'Aboubacar és un d'ells, que ara viu a l'habitació del pis d'un amic, que li permet estar-hi temporalment. "Si fóssim d'aquí, l'administració seria més eficaç i això no ens hauria passat", considera. Ell i la resta de supervivents encara ploren els morts i veuen amb resignació com l'incendi del Gorg no ha servit per impulsar noves polítiques estructurals des de les administracions.