La cimera de Glasgow sobre l'emergència climàtica no va servir per arribar a un acord satisfactori a l'hora de reduir emissions i transitar cap a un model més sostenible, però sí que va evidenciar la necessitat de posar-hi remei. L'entesa, en essència, va suposar un pas per reduir el carbó, però no es parla d'eliminar-lo.

Aquest matís, important, esl van voler incloure la Xina i l'Índia, que encara consumeixen molta energia basada en el carbó. El text parla de "reducció progressiva de l'energia del carbó", però s'evita la idea d'"eliminar-lo" malgrat les reticències de la Unió Europea i Suïssa, que finalment van haver d'acceptar. Els països també van acordar impulsar acció climàtica i van aprovar les regles de l'article 6 per crear un marc de treball per als mercats globals del carboni. 

A Catalunya, el Govern liderat per Pere Aragonès ha situat la "revolució verda" com una de les prioritats del mandat, i per això s'ha compromès a descarbonitzar Catalunya el 2050. Això només es pot complir si s'aposta per les energies renovables, un dels propòsits que hi ha al darrere del nou decret aprovat al Parlament gràcies a l'aliança de l'executiu amb els comuns.

El marc legal vigent pretén que el territori tingui més pes en la presa de decisions sobre els projectes, però tampoc acaba de generar unanimitat.

[hemapres]