Concretament, el seu tint altera directament la funció de la barrera intestinal i augmenta la producció de serotonina, una hormona/neurotransmissor que està a l'intestí, cosa que, posteriorment, altera la composició de la microbiota intestinal i augmenta la susceptibilitat a la colitis. El vermell allura AC és un ingredient habitual en caramels, refrescos, productes lactis i alguns cereals. El colorant es fa servir per donar color i textura als aliments, sovint per atreure els nens.
[noticiadiari]2/250614[/noticiadiari]
L'ús de colorants alimentaris sintètics com aquest ha augmentat considerablement en les últimes dècades, però a penes s'han realitzat estudis previs sobre els seus efectes en la salut intestinal. "Aquest estudi demostra importants efectes nocius del vermell Allura en la salut intestinal i identifica la serotonina intestinal com un factor crític en aquests efectes. Les troballes tenen importants implicacions en la prevenció i el tractament de la inflamació intestinal", ha comentat Waliul Khan, autor principal de l'estudi.
L'investigador també ha advertit que el seu descobriment és "sorprenent i alarmant, ja que aquest colorant alimentari sintètic tan comú és un possible desencadenant dietètic de l'EII". "Aquesta recerca és un avanç significatiu per avisar el públic sobre els possibles danys dels colorants alimentaris que consumim diàriament", ha ressaltat.
Té a veure amb problemes de comportament en els nens
A més a més, la bibliografia que han estudiat els investigadors suggereix que el consum de vermell allura AC "afecta unes certes al·lèrgies, trastorns immunitaris i problemes de comportament en els nens, com el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat". Les EII són greus afeccions inflamatòries cròniques de l'intestí humà que afecten milions de persones a tot el món. Encara que les seves causes exactes encara no es coneixen del tot, els estudis han demostrat que les respostes immunitàries desregulades, els factors genètics, els desequilibris de la microbiota intestinal i els factors ambientals poden desencadenar aquestes afeccions.En els últims anys s'ha avançat molt en la identificació de gens de susceptibilitat i en la comprensió del paper del sistema immunitari i la microbiota de l'hoste en la patogènesi de les EII. No obstant això, s'han produït avanços similars en la definició dels factors de risc ambientals. Entre els factors ambientals desencadenants de l'EII es troben la típica dieta occidental, que inclou greixos processats, carns vermelles i processades, sucre i falta de fibra. Aquests productes també inclouen grans quantitats de diversos additius i colorants.
[plantillavirals]
