Un dels principals factors que explica l'excel·lent creixement econòmic de la regió asiàtica del Pacífic és la tecnologia. Nombrosos consumidors d'aquesta zona estan hiperconnectats perquè es beneficien d'una bona infraestructura d'internet i d’una gran penetració dels dispositius digitals més moderns.
 
Segons analistes de la banca HSBC, de la consultora internacional Nielsen, del think tank The Demand Institute i de l'Association of Southeast Asian Nations (ASEAN), la conjunció d'aquestes circumstàncies fa que prosperin el comerç electrònic, els pagaments en línia i a través de mòbils, els serveis de geolocalització, la interacció mitjançant xarxes socials i un llarg etcètera que, al seu torn, milloren els llocs web de fabricants i minoristes.
 
S'obre el cercle virtuós que incentiva el consum, ja que, en gaudir de majors facilitats, els navegants es consoliden com a usuaris molt actius en aquest ecosistema. Molts d'aquests ciutadans de mercats desenvolupats han ascendit fins a la classe mitjana i, des d'aquesta posició, estan saltant-se els canals tradicionals de compra i comunicació, per moure’s primordialment per les plataformes en línia.
 
[headline]Tot a favor del progrés[/headline]
L'ambient és òptim per al progrés. Una capacitat de despesa en augment dispara l'optimisme del públic. L'increment del producte interior brut (PIB) en quatre països ha estat superior al 5%: Xina, Índia, Vietnam i Filipines. A més, la proporció en altres tantes nacions —Austràlia, Nova Zelanda, Indonèsia, Corea del Sud i Tailàndia— ha estat superior en 2016 que en l'exercici anterior.
 
La comunitat econòmica de l'ASEAN estimularà aquesta evolució tan favorable. Gràcies a aquest impuls col·lectiu, els seus tècnics calculen que el PIB de la regió haurà ascendit un 5% per a l'any 2030. Les botigues convencionals seguiran exercint un paper clau en el panorama de la venda minorista, però l'eclosió de l'e-commerce haurà marcat una fita amb repercussions socials i culturals tan elevades com la establerta pels mitjans 2.0.
 
Així, quan els ciutadans asiàtics que habiten a les xarxes s’obliden del passat i menyspreen el futur perquè només els importa el present més efervescent estan mostrant la seva ignorància de la continuïtat històrica que ha configurat les seves societats. L’interès excessiu per lluir-se en l’entorn 2.0, ara i aquí, evidencia que no hi ha gaire preocupació ni per les seves tradicions mil·lenàries ni per la posteritat.
 
[headline]El termòmetre de la felicitat[/headline]
El sentit històric de l’àrea del Pacífic es va perdent en pàgines com les xineses Weibo o Taobao a una gran velocitat. Milions de cibernautes pensen que si el dia de demà sembla amenaçador o incert, el millor és consagrar-se a un avui infint, com fan els adolescents. Són els navegants que deixen el futur entre parèntesis i devaluen el passat.
 
Les mobilitzacions polítiques que a Occident estan introduint alguns canvis en les institucions —més tímids del que ens volen fer pensar els activistes més entusiastes— conviuen a Orient amb una apatia frívola que, numèricament, és força més representativa dels temps que corren. Amb l’excepció de les capes més desfavorides econòmicament, els integrants de la massa egòlatra han abolit la tragèdia de les fotografies d’Instagram o els posts amb vídeos virals.
 
L’individualisme creixent ha motivat la deserció dels valors previs a l’esclat 2.0. L’ètica hedonista consisteix a satisfer les pròpies necessitats. En les noves societats de l’abundància, l’èxit es mesura quantitativament, en concret, amb el nombre d’amics, seguidors, likes... De Hong Kong a Manila, els objectes de luxe i els signes de distinció són el termòmetre de la felicitat, sobretot si es poden ensenyar a través de les finestres de la Web.