L'estudi informatiu s'ha fet a partir de la informació que aporta el consistori sobre la mobilitat, i revela que l'Ajuntament vol que al tronc central de l'avinguda, on ara circulen els cotxes i l'autobús, sigui per al tramvia, els vianants i les bicicletes. L'ATM dona ara al govern d'Ada Colau fins al novembre per aconseguir l'aval polític al projecte i comunicar formalment el traçat que vol per al tramvia, segons el director general de l'ATM de Barcelona, Pere Torres.
La setmana que ve s'obrirà un període de dos mesos d'informació pública perquè es puguin presentar al·legacions al projecte, i es transmetrà a la Generalitat l'estudi ambiental perquè tramiti la declaració d'impacte ambiental. La voluntat és que qui té l'última paraula sobre el projecte, el consell d'administració de l'ATM –on participen la Generalitat, l'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana-, pugui decidir al novembre.
"Si no hi ha manifestació per part de l'ajuntament, el consell d'administració no tractarà el tema", ha avisat Torres. Si el consistori es posiciona i l'ATM pren la decisió el novembre, es podria tenir el projecte constructiu l'estiu del 2018 i les obres podrien començar a la tardor d'aquell any com a molt aviat, de manera que s'iniciarien abans d'acabar-se el mandat, que s'esgota el maig del 2019.
La Diagonal sense cotxes en el tronc central. Foto: Ajuntament de Barcelona
Les raons de l'Ajuntament
Després de l'anunci de l'ATM, l'encarregat de la direcció estratègica de la unió del tramvia a Barcelona, Pere Macias, ha destacat que, si el tramvia se situa al centre de la calçada central, com es dibuixa en l'estudi informatiu, els vehicles privats circularan pels laterals, on hi ha dos carrils per sentit, un menys que els tres centrals d'ara. Segons Macias, els laterals són ara ineficients, però es millorarien, i serien millors fins i tot que la calçada central actual, en la qual els conductors estan "presoners", perquè "no poden sortir" de l'avinguda.
L'ATM no es posiciona per ara sobre el contingut de l'estudi informatiu, que havia encarregat a consultores externes, més enllà de verificar que està correctament elaborat i reconèixer que l'opció de la Diagonal per superfície és la més ben posicionada per tirar endavant. El document analitza quatre opcions, tres de les quals amb tramvia –la connexió per la Diagonal en superfície, per l'avinguda amb un tram soterrat (avinguda Sarrià-Bruc) i per Urgell, Provença i la Diagonal- i una amb autobús elèctric només per la Diagonal.
El criteri general és que, a la Diagonal, quan el tramvia circuli per superfície ho farà sempre pel mig, però enganxat al costat mar. Ocuparà 7,32 metres d'ample dels 50 que té la calçada. Un cop arribi a Lepant, seguirà la distribució ja existent de l'avinguda, és a dir, que es mantindrà la rambla central que hi ha fins a Glòries.
Un cop a la plaça, es mourà la parada que ara està ubicada davant dels Encants, i passarà a estar al davant del Disseny Hub, on s'hi preveuen tres vies. Els tècnics projecten un model en forma de Y: de cada tramvia que arribi a Glòries, un seguirà per la Diagonal i l'altre per Gran Via. El tram que ara arriba a Wellington es cobrirà des de Glòries amb un tramvia llançadora.
El tramvia de la Diagonal Foto: Jordi Jon Pardo
La proposta més rendible
El tramvia en superfície per la Diagonal és el que obté dels millors resultats a l'anàlisi. En aquest cas la inversió ascendiria a 158 milions d'euros entre el cost de les obres i de comprar nous tramvies –18 unitats-, i es recuperaria en 12 anys (el 2033). L'anàlisi cost benefici se situa també en 158,5 milions, sent el millor resultat amb diferència: aquí s'hi quantifiquen aspectes com el temps d'espera, el confort dels usuaris i la congestió.
Aquesta alternativa és la segona que tindria més demanda –227.394 passatgers els feiners-, però la que faria que més conductors deixessin el cotxe a casa per agafar el transport públic –14.970- i l'única que obté un excel·lent (un 9,05) quan s'analitzen diversos aspectes, com maximitzar la demanda, la rendibilitat i l'eficiència econòmica.
Pel que fa a l'opció amb part del tramvia soterrat, és la més cara, i costaria 331 milions d'euros. Aquesta destaca perquè permetria obtenir la millor velocitat comercial –21 km/h, davant els 16 km/h del tramvia per superfície, els 14 km/h de Provença i un menys del bus elèctric-, cosa que revertiria en la que duria més passatgers: 241.831 en dia feiner. El projecte per Provença costaria 169 milions i duria 193.619 usuaris al dia.
Revés al bus elèctric de Trias
En canvi, l'autobús elèctric rep un dur revés en l'anàlisi. L'aposta del grup Demòcrata que encapçala l'exalcalde Xavier Trias seria el projecte més barat –47 milions d'euros- i és, conjuntament amb el tramvia en superfície per la Diagonal, l'opció que contribueix més a rebaixar la contaminació. Malgrat això, no es recuperaria la inversió ni en 30 anys –tampoc en el cas del tramvia per Provença-, és el que faria deixar el cotxe a menys barcelonins –2.123- i l'únic que suspèn quan s'analitzen diversos aspectes, amb un 4,18.
Macias ha defensat que el govern i els grups de l'oposició han de dialogar per escollir una alternativa de transport públic per la Diagonal, per on l'executiu municipal pretenen connectar el Trambaix i el Trambesòs. Segons ell, el diàleg s'haurà de fer en la comissió d'estudi sobre el tramvia, que es va aprovar en el ple de març a proposta del grup Demòcrata i que encara no s'ha constituït.
El portaveu del grup Demòcrata, Joaquim Forn, ha anunciat que en el ple del divendres preguntaran per la creació de la comissió. Forn ha demanat buscar "la millor connexió de transport per la Diagonal per a la ciutat i no la que forma part d'un programa polític". El líder del PP, Alberto Fernández Díaz, que està en contra del tramvia per la Diagonal, ha reclamat a Colau que constitueixi la comissió "abans de publicitar l'opció que al seu govern més li interessa".
Falta abordar l'impacte sobre el cotxe
Forn creu que l'estudi no resol els dubtes de per on aniran els cotxes expulsats de l'avinguda, la congestió ni l'impacte mediambiental a l'Eixample. Una altra de les incògnites que encara s'ha de resoldre és el model d'explotació del tramvia. La líder de la CUP, María José Lecha, ha insistit aquest dimarts que la rebutgen si implica que recursos públics vagin a empreses privades per gestionar el servei. És el model que en bona part hi ha ara a Tram.
Estudi Informatiu de la connexió del tramvia a Barcelona by naciodigital on Scribd
