Feia quatre anys consecutius que el bàrman manresà aconseguia entrar dintre del Top 10 espanyol i prendre part de la final estatal, tot i que en cap ocasió se'l triés com a representant per a la competició internacional. Aquest mes de maig, però, va haver de plegar veles més aviat: l'onzena posició obtinguda en les semifinals de la WCS va obligar-lo a acomiadar-se del campionat definitivament (només participen a la final els deu primers).
Però la vida és una capsa de sorpreses, i quan menys t'ho esperes, s'esdevé algun succés que ho sacseja tot. En el cas de Navarro, aquest succés va arribar-li en forma de trucada telefònica: "Un dels deu finalistes ha decidit renunciar al concurs per incompatibilitat d'agenda. El primer de la llista dels repescats ets tu. Com ho tens per venir a la final?". No s'ho va pensar ni dos segons: és clar que hi aniria!
La trucada la va rebre el dijous 1 de juny i la gran final estava prevista pel dimarts 13 del mateix mes a Madrid. Tenia dotze dies per preparar-se les quatre proves a què s'hauria d'enfrontar: la New Classic Chalenge, consistent a reversionar un còctel clàssic; la Speed Round Challenge, on li tocaria fer un número de còctels concrets en un temps determinat; l'anomenada Mystery Room Challenge, que el portaria a idear un combinat amb uns ingredients específics escollits per l'organització, i la Signature Challenge São Paulo, el repte de la qual rauria en aconseguir transportar el jurat fins a São Paulo a través dels seus beuratges i d'un fil conductor discursiu i interpretatiu. "Només teníem aquesta informació: no sabíem ni els ingredients de la Mystery Room, ni el còctel clàssic que ens farien reversionar, ni el temps de l'Speed Round", assenyala el bàrman, que ja fa un temps que va obrir, a Manresa, el Lab84, un bar especialitzat en cocteleria.
La clau? Perdre el mínim de punts
Dels errors se n'aprèn, i l'experiència sempre és un grau. I Navarro feia quatre anys seguits que es quedava a les portes de ser el representant estatal a la WCC. El bagatge d'haver participat tants cops en la competició que tornaria a disputar el 13 de juny, l'ajudaria a no entrabancar-se amb una mateixa pedra. "Tenia clar que el més important era perdre el mínim de punts". I això què vol dir? Ell mateix ho explica: "No es tracta d'ambicionar excel·lir en totes les proves -perquè això costa molt-, sinó de mantenir-te en una mateixa línia i ser regular".I aquesta va ser l'estratègia que va seguir; una estratègia que va portar-lo a imposar-se en la New Classic Chalenge; a quedar segon en la Speed Round Challenge; a ocupar una lloada tercera posició en el Mystery Room Challenge, i a situar-se dels quatre primers en la Signature Challenge São Paulo.
Era evident que el mètode va funcionar perquè el jurat no va dubtar ni un moment a nomenar-lo millor bartender de l'Estat en una festa d'entrega de premis en què el manresà va tocar el cel no només "pel prestigi que dona aquest títol" sinó per com el van mantejar els companys del sector. "Em sento molt valorat i recolzat per a tothom: tinc el mòbil que treu fum! Estic súper content!", exclama, bo i afegint que, tot i que es permetrà un parell de dies per celebrar i païr la notícia, "ara el que toca és preparar la final de Brasil del setembre". De fet, la darrera setmana de juliol, ell i els campions de tots els països del sud d'Europa faran una estada de tres dies a Madrid "per començar-nos a entrenar". I és que si en la final espanyola es disputaven quatre proves, en la de São Paulo n'hi haurà vuit. Tot plegat, amb uns contrincants d'un nivell excepcional.
