Catalunya destina gairebé un milió d'euros en ajuda a Ucraïna el primer any de guerra

L'esforç econòmic més important ha estat per a projectes humanitaris, com ara l'atenció psicosocial de col·lectius vulnerables: nens, dones i minories ètniques

Publicat el 13 de febrer de 2023 a les 08:46
Actualitzat el 15 de gener de 2024 a les 18:13
El Fons Català de Cooperació ha destinat 741.000 euros a Ucraïna durant el primer any de guerra, després de la invasió russa al Donbàs. En una entrevista a l'ACN, el seu director, David Minoves, ha afirmat que un any després dels primers bombardejos "la situació continua sent terriblement dura per a molta gent". Dels diners gestionats pel Fons, uns 600.000 euros provenen d'un centenar d'ajuntaments i la resta d'empreses, entitats i particulars. L'ajuda ha servit per atendre necessitats bàsiques, com aixopluc o menjar, proporcionar suport mèdic i psicosocial, o atendre col·lectius vulnerables com infants, dones víctimes de la violència de gènere o minories ètniques. "Hem traslladat l'esforç a qui pateix doblement aquesta situació tan tràgica".

El projecte on més s'ha invertit (93.000 euros) és per al suport emocional a través del circ a infants ucraïnesos refugiats a la població polonesa de Lublin. Allà, l'associació Sztukmistreze ha destinat els recursos vinguts de Catalunya a compartir coneixements artístics amb els infants i oferir-los suport emocional gràcies al llenguatge universal del circ.
 

Els nens i nenes, objectius principals de protecció

Durant aquest primer any d'invasió, les criatures han estat un dels objectius principals de protecció per part del Fons Català de Cooperació. "Els infants han patit moltíssim. S'han vist desarrelats del seu entorn més immediat i han vist com es trencaven les seves famílies", ha detallat Minoves.

A Lublin, a uns 200 quilòmetres de la frontera de Medyka, un de cada cinc veïns són ucraïnesos, tot i que alguns d'ells ja hi eren abans de l'esclat de la guerra. Dels que hi han arribat en el darrer any, molt d'ells són nens. Minoves ha explicat que s'ha potenciat sobretot el suport psicosocial: "Necessiten el seu espai natural vital, que és riure, jugar i rebre educació". A banda d'aquest projecte de circ, el Fons també ha destinat 30.000 euros a un projecte de Pallassos sense Fronteres a la capital polonesa, a Varsòvia. En total són més de 123.000 euros d'ajuda humanitària destinats en exclusiva als infants que han estat víctimes de la guerra.
 

Els gitanos i les dones víctimes de violència de gènere

El director del Fons ha precisat que hi ha altres col·lectius vulnerables on també s'ha focalitzat l'atenció de manera molt específica, com la població gitana o les dones que fugen de la guerra sent, a més a més, víctimes de la violència de gènere. En aquest sentit, hi ha dos projectes d'entitats que treballen des de Polònia on s'han destinat prop de 70.000 euros.

L'entitat Salam Lab, que atén refugiats gitanos a Cracòvia, ha invertit 33.000 euros procedents de Cooperació a intentar posar fi a conflictes racials que es donaven en els mateixos centres d'acollida i gràcies a l'ajuda humanitària s'ha pogut traslladar famílies a pisos tutelats. Pel que fa a les dones que fugen de la guerra i dels seus maltractadors, les ajudes del Fons (36.000 euros) s'han aprofitat perquè l'entitat Feminoteka pugui organitzar un transport segur perquè aquestes dones puguin sortir del país. A l'altre costat de la frontera se'ls ha ofert ajuda psicoterapèutica.

[noticiadiari]2/252438[/noticiadiari]

De la resta de projectes en marxa, n'hi ha d'altres d'ajuda humanitària a Polònia, principal port de sortida del gruix dels refugiats. A la mateixa Ucraïna hi ha iniciatives actives sobretot orientades als centres de refugiats dels desplaçats interns. Es calcula que hi ha 6 milions de persones en aquesta situació, a banda dels 7,5 milions de migrants a Europa. En aquest sentit, l'ajuda del Fons Català ha servit per equipar els espais des del punt de vista logístic i per oferir ajuda psicosocial a la població desplaçada. "No només necessiten menjar i aixopluc. Se'ls ha trencat la vida i han de poder rehabilitar-se amb dignitat mentre no puguin reconstruir les seves cases i les seves vides a Ucraïna", ha apuntat Minoves.
 

Fons aportats per ajuntaments, empreses i particulars

En l'actualitat, la inversió efectiva del fons suma 430.000 euros i hi ha 311.000 més que ja han estat aportats per part d'ajuntaments, empreses i particulars que estan pendents d'assignació. La intenció de Coordinació és continuar treballant amb les entitats amb les quals ja hi ha confiança per poder atendre les necessitats "canviants" sobre el terreny.

Minoves ha assenyalat que la resposta catalana al conflicte ha estat "molt positiva", però ha admès que en els últims anys les emergències han tingut, en general, "menys suport" si es comparen amb la mobilització de recursos de grans catàstrofes com l'huracà Mitch de l'any 1998 a l'Amèrica Central, el tsunami d'Indonèsia de 2004 o el terratrèmol d'Haití de 2010. El director del Fons Català de Cooperació ha afirmat que això s'explica, en part, per l'impacte de la crisi econòmica, pel diferent tipus d'empatia que pot generar un desastre natural respecte un conflicte bèl·lic o per l'acumulació de diferents crisis en el temps: "Tenim memòria de peix i la crisi d'avui fa oblidar la d'ahir", ha conclòs en al·lusió als terratrèmols de Síria i Turquia.