L'índex d'igualtat de gènere (IIG) de Catalunya del 2025 destaca el major augment del nivell d'igualtat en la dimensió del poder -que fa referència a la presència i participació de dones en l’àmbit polític, econòmic i social- que creix respecte de 2024 fins als 51,4 punts (4,7 punts), segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La subdimensió política és la que obté la puntuació més alta, amb més d'un 45% de dones entre els membres del Govern, del Parlament i de les corporacions municipals. Tot i això, la segregació laboral per gènere és molt significativa i, per exemple, la proporció de dones ocupades en els sectors TIC és baixa (25,1%) i el percentatge de dones amb càrrecs directius està per sota del 40%.
L'índex català és de 68,7 punts, cosa que representa un augment d'1,5 punts en relació amb el 2024. La dada catalana se situa 5,3 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que és de 63,4, però per sota del 70,9 d'Espanya. En la dimensió de la salut és on l'índex català presenta un nivell més alt d'igualtat de gènere el 2025 (84 punts), mentre que la dimensió del poder és la que té el valor més baix (51,4), tot i representar l'augment més significatiu respecte del 2024.
L'Idescat elabora aquest índex d'acord basant-se en 27 indicadors i els resultats es presenten en un interval que va de 0 a 100. Respecte de l'any anterior, destaca la millora en igualtat de les dimensions del poder (+4,7) i dels diners (+3,9), que ha augmentat fins els 77,6 punts. També hi ha una evolució positiva en la dimensió del temps (+0,3), que es situa en 69,1 punts el 2025. En canvi, la igualtat de gènere en la dimensió del coneixement ha retrocedit (-2,1) fins els 61,9 punts, i també ho ha fet en les dimensions de la salut (-0,2) i del treball (-0,2), que ha disminuït fins els 74,1 punts.
Pel que fa a la comparació amb la UE, Catalunya se situa per damunt de la mitjana europea i obté puntuacions semblants a les de països com Bèlgica (68,5) o Finlàndia (68,3). Amb tot, queda per sota de la mitjana espanyola i dels països que encapçalen el rànquing, com Suècia (73,7) i França (73,4).
Catalunya registra millors resultats que la mitjana de la UE en cinc de les sis dimensions, especialment en el poder (+10,9). En canvi, té una puntuació més baixa que la mitjana de la Unió Europea en la dimensió de la salut (-2,2). En relació amb el conjunt de l'Estat, Catalunya presenta puntuacions més altes en les dimensions del coneixement (+6,2), el treball (+4,7) i els diners (+4,3) i més baixes en el poder (−15,2), el temps (−5,0) i la salut (-2,2).
Què signifiquen les dades?
En la dimensió del treball, la puntuació reflecteix els elevats nivells de participació laboral de les dones, amb un 46,8% de dones que treballen a temps complet equivalent i la durada de la vida laboral de les dones (35,9 anys de mitjana). Tot i això, la segregació laboral per gènere és molt significativa i, per exemple, la proporció de dones ocupades en els sectors TIC és baixa (25,1%) i el percentatge de dones amb càrrecs directius està per sota del 40%.
Pel que fa als diners (77,6 punts), és la segona dimensió que més augmenta respecte de l'any anterior (+3,9). La subdimensió de recursos financers ha millorat 1,9 punts (del 76,1 al 77,9) i la de la situació econòmica, que inclou els indicadors de població segons els ingressos de la parella i la pobresa laboral, ha millorat 5,9 punts (del 71,3 al 77,2).
La dimensió del coneixement registra un retrocés per la segregació per gènere segons els camps d'estudi: més de la meitat de dones amb estudis superiors ho són en els camps d'educació, arts i humanitats, i salut i benestar (el 74,5%), mentre que la proporció de dones amb estudis superiors en el camp de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) és només del 34,7%.
En la dimensió del temps (69,1 punts), es mantenen les diferències de gènere en la participació en les tasques domèstiques no remunerades. D'una banda, en les feines de la llar (com cuinar o netejar) el 74,3% de les dones ho fan de forma habitual i sense rebre remuneració, enfront del 55,2% dels homes. D’altra banda, en les tasques de cura d’infants, gent gran o persones amb discapacitat, la participació sense rebre remuneració de les dones és molt superior a la dels homes.
La salut és la dimensió que més s'acosta a la igualtat el 2025, amb 84 punts, tot i que perd 0,2 respecte de l'any anterior. La subdimensió d'estat de salut disminueix en gairebé quatre punts, a causa del descens en la valoració dels anys de vida en bona salut als 65 anys. En canvi, els indicadors de comportament milloren 3,3 punts respecte del 2024.
