Documentació comissada per la Guàrdia Civil en l'operació. Foto: Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil ha detingut 23 persones en el marc de l'operació 'Harrag' que s'ha desenvolupat a Navarra, Múrcia i la Rioja on s'ha desarticulat una xarxa que es dedicava a falsificar documents per regularitzar immigrants magribins que vivien il·legalment a l'Estat, alguns d'ells a les demarcacions de Lleida i Barcelona.

La xarxa venia permisos de residència obtinguts amb documentació falsa a preus d'entre 12.000 i 15.000 euros arribant en alguna ocasió a exigir favors sexuals a dones. En l'operatiu, en què hi han implicats un representant d'un associació d'immigrants i una funcionària, la policia ha fet una vintena de registres a domicilis i empreses on ha intervingut nombrosa documentació falsa.

Les investigacions van començar a l'abril del 2009 arran de diverses identificacions de ciutadans estrangers en la zona de la Ribera de Navarra, que van fer sospitar a la policia de la falsedat d'alguns dels documents que portaven. Així, la Guàrdia Civil va constatar l'existència d'un grup delictiu organitzat i jerarquitzat que es dedicava a facilitar documentació per després obtenir la regularització de persones procedents de la zona del Magrib, les quals es troben en situació irregular. Segons la policia, la banda falsificava  certificats d'empadronament, contractes de treball i nòmines de ciutadans en situació irregular perquè després poguessin sol·licitar el permís de residència a l'estat espanyol.

Els detinguts són 17 ciutadans amb nacionalitat marroquina, d'edats compreses entre els 23 i els 53 anys i sis ciutadans de l'Estat, d'entre 30 i 53 anys.

Els membres de la xarxa captaven directament immigrants indocumentats que necessitessin obtenir els diferents documents per la seva regularització, han indicat fonts policials. En altres ocasions ho feien a través d'altres immigrants que posaven en contacte els immigrants necessitats amb la xarxa en canvi de comissions.

Moment de l'operació de la Guàrdia Civil. Foto: Guàrdia civil


Implicats un membre d'una associació d'immigrants i una funcionària

Una vegada establert el contacte, l'immigrant lliurava una fotocòpia del seu passaport i un certificat d'empadronament que en algunes ocasions havia estat aconseguit prèviament per un membre d'una associació d'immigrants amb seu en Tudela (Navarra), ha explicat la Guàrdia Civil. Aquesta documentació era lliurada a una funcionària d'un ajuntament de Múrcia, coneguda entre els investigats com 'la Senyora', que s'encarregava d'expedir un certificat en què hi constava que l'immigrant havia estat empadronat en diferents domicilis de la localitat durant el temps suficient exigit per poder després sol·licitar el permís de residència per arrelament social.

Una vegada l'immigrant pagava a la xarxa entre 12.000 i 15.000 euros rebia la seva documentació. Més tard i també en canvi d'altres 'grans quantitat de diners', els membres de la xarxa aconseguien als immigrants contractes de treball o nòmines, valent-se per això d'empresaris del sector agrícola, que també formaven part de la xarxa i que rebien importants quantitats de diners a canvi. La policia ha descobert que la xarxa facilitava contractes de treball o nòmines a immigrants que necessitaven la documentació ja sigui per renovar els seus permisos de residència o bé per demanar reagrupacions familiars.

Per no aixecar sospites de l'administració, els immigrants que escollia la banda procedien de diferents comunitats i províncies, entre aquestes Barcelona, Lleida, Navarra, la Rioja, Saragossa, Osca, Huelva, Càceres i Sòria, de manera que cadascun tramitava la seva documentació per les seves corresponents oficines, segons la policia.