“Vosaltres heu demostrat que no hi ha cap lloc com a casa”, ha exclamat una exultant Hillary Clinton als seus partidaris de Nova York. Les primàries a l’estat que va representar durant vuit anys al Senat han reforçat, i molt, la seva candidatura. Si mai ha perdut la condició de favorita ara mateix ja ningú discuteix que Bernie Sanders ha topat la nit passada amb la realitat. Clinton l’ha superat amb el 57% dels vots enfront el 42% del senador progressista.
Clinton s’ha imposat a quasi tots els racons de l’estat.

El fet que s’ha tractat d’unes primàries restringides tan sols als demòcrates inscrits, sense independents, ha estat letal per Sanders, que es nodreix de votants “emprenyats” i més desvinculats a l’estructura del partit. Un 42%, malgrat tot, és un resultat digne per ell. Pot continuar la campanya i representa una força amb la qual Clinton haurà de comptar. Però el somni d’un triomf a la Convenció s’ha esmicolat per Sanders. Clinton ha sumat 169 delegats per 104 de Sanders. Hillary disposa de 1.424 delegats a la Convenció, però que són 1.893 si suma els superdelegats. Sanders en té 1.180. En calen 2.382 per ser nominat.

Trump millora les previsions

Donald Trump ha superat el que anunciaven les enquestes i ha escombrat amb un 60% dels vots (25% pel republicà moderat John Kasich i només un 14% per l’ultraconservador Ted Cruz). Encara més important. Trump ha arrasat en delegats en imposar-se en la pràctica totalitat dels districtes i s’endú 89 preciosos delegats, enfront els raquítics 3 de Kasich.  

Ara, Trump té 845 delegats (en calen 1.237 per ser nominat en primera votació), Cruz 559, Kasich 147 i en queden 171 que foren elegits per Rubio i prop de 60 que no estan compromesos amb ningú. Falten 734 delegats per elegir en les primàries que resten d’aquí al 7 de juny. Trump en necessita prop de 400 més per lligar la nominació. Són molts i és probable que no els obtingui, però també que quedi a tan sols un pam d’assolir-los. Això deixa poc marge perquè l’stablishment el pugui aturar.