Ariadna Gálvez és professora d’història a l'Institut Escola Trinitat Nova i el 2020, durant el confinament, entre tota la feina que comportava treballar des de casa per acompanyar l’alumnat i les famílies, moltes en situacions molt difícils, va començar un diari. No tant narrant els fets, però com una forma d’expressar les seves emocions, potser de forma més artística que amb paraules. Ens ho explicava el febrer del 2021, i quan li vam preguntar per què ho feia, ens deia que "hi havia un punt de pensar que era un moment que s’havia de testimoniar d’alguna forma".

Quan va acabar aquell curs, explica que "els deures d’estiu dels nens era que creessin una font històrica, els hi demanava com explicarien el confinament", i, quan van poder tornar a l’escola al setembre, aquesta idea seguia present: "Em diuen que fem les fotos sense mascareta, però jo els hi dic que no, que les fem amb mascareta, perquè d'aquí a uns anys això serà una font històrica que ens explicarà com eren les classes en aquest moment, com les vivíem".

Fa gairebé quatre segles, el 1651, Barcelona va patir una pesta, i hi ha documents oficials als arxius de la ciutat que en donen testimoni, però d’aquell episodi se’n conserva un testimoni amb una rellevància especial: el dietari de Miquel Parets, un assaonador, un artesà que treballava el cuir. Era un artesà amb una certa distinció, va ser escollit per formar part del Consell de Cent, però el seu és “un dels pocs testimonis verament populars sobre l’experiència de la pesta”, segons els historiadors James S. Amelang i Xavier Torres.
 
La crònica de Parets, més enllà de la informació sobre l’avenç de l’epidèmia i l’actuació de les autoritats, ens mostra el seu impacte principalment en les classes populars, les respostes comunitàries, i també la crítica a l’individualisme, sobretot dels oficials, preocupats “de fer cafa hu son negossi y no lo de la siutat”. Quan ens plantegem com recollir les memòries de la pandèmia de la Covid, la nostra principal preocupació és que un tipus de testimoni com aquest, tan excepcional en els episodis de pesta del segle XVII, no hauria de ser excepcional, sinó el principal a l’hora de parlar de la pandèmia que estem vivint.
 
El testimoni d'Ariadna Gálvez forma part del projecte Memòries de la pandèmia, un projecte que recull les veus de 74 barcelonines i barcelonins, que ara es poden veure en una exposició a l’antiga presó Model de Barcelona, a on se celebrarà un cicle de diàlegs cada dimarts del mes de febrer, que encetem preguntant-nos precisament l'enunciat que encapçala aquest article: "Com recordarem la pandèmia?”. Una pregunta imprescindible per diferents raons. Aquest projecte va néixer per iniciativa de la Regidoria de Memòria democràtica per atendre les veus que no acostumen a escoltar-se en el debat públic, que ho tenen més difícil per arribar als mitjans de comunicació, que no estan en la major part de la història que s’ha escrit.
 
En la història, en el debat públic, en la política, i en molts altres àmbits de la nostra societat, sempre falten veus. Falten veus i sempre acostumen a ser les mateixes: les veus de qui no està en els espais de poder o al seu voltant. Aquestes absències tenen greus conseqüències. Signifiquen una invisibilització, un silenciament, d’aquestes sectors de la població. Signifiquen també la dificultat de tenir una mirada completa de la societat i poder entendre-la en el seu conjunt.

En aquest primer diàleg es volen plantejar anàlisis i reflexions que ens ajudin a pensar en la importància de la memòria, dels processos inclusius de la diversitat de la nostra societat, en la necessitat d’acabar amb els processos d’exclusió de veus i sectors de la població. D’entrada comencem amb algunes preguntes: Com recordarem la pandèmia? Quina és la responsabilitat de les administracions per documentar i preservar les memòries de la pandèmia? I la dels mitjans de comunicació? Quines memòries ens preocupen? Com s’escriurà la història de la pandèmia? Com està canviant la nostra pròpia memòria amb el pas dels mesos? Què ens poden aportar les memòries de la pandèmia pel futur que hem de construir?
 
En aquest primer diàleg comptarem amb Quim Borràs (arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona), Jordi Rabassa (regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona), Anna Surinyach (fotoperiodista especialitzada en drets humans i editora de la Revista 5W), i tothom que hi vulgui assistir. El diàleg començarà a les 18h a la Model (carrer d’Entença 155, Barcelona).

João França i Jordi Mir són comissaris del projecte Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes.