[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uZZgxDGNSR0[/youtube]

"N'era absolutament conscient, i la vaig desobeir a consciència. I ja l'havia desobeïda anteriorment, el 9 de novembre del 2014, quan també hi va haver prohibicions. I no tan sols jo, sinó que penso que 2,3 milions de persones vam desobeir aquella resolució del tribunal. Perquè si l'autodeterminació és el delicte, jo em declaro obertament culpable i reincident", va respondre l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez, a les preguntes dels advocats de la defensa. Vaja, per una vegada que la premsa de Madrid ja podria exhibir un culpable, va i resulta que se'ls oblida recordar-ho.

I no és perquè la declaració de Fernàndez hagi passat per alt a les cròniques que segueixen el judici. Aquestes, però, han preferit centrar-se en aspectes molt més secundaris del seu testimoni i obviar el desafiament al tribunal. Per a Voz Pópuli, el més destacable és, fins i tot, la samarreta que portava. A altres, la seva picabaralla amb l'acusació de Vox. "Judici al 'procés': Un testimoni de la CUP contesta 'per imperatiu legal' al 'mesquí i feixista' Vox", titula El Español, encara que al text reconeix que el risc de no respondre no era tant la multa com la invalidació del testimoni: "Una declaració tan rodona (almenys per la galeria indepe (sic), altra cosa n'és la utilitat pel tribunal) no podia quedar enterrada per un nou enfrontament amb el tribunal a causa de Vox", reconeix amb elegància Maria Peral a l'adversari, encara que el comentari sobre la "galeria indepe" assenyala que l'elegància té un límit i que estan pel que estan.

El Mundo opta per tergiversar paraules de Fernández per reforçar la seva posició, que no és altra que l'orgia de violència del primer d’octubre: "Els cops de peu i amenaces als policies l’1-O van ser "conductes espontànies i reactives" per a la CUP". David Fernàndez poc menys que justificant el linxament a base de furioses mirades dels sensibles policies. Al text interior s'hi amaga (a consciència?) que l'exdiputat també s'hi va referir com a accions "marginals", i cal buscar en altres cròniques per saber que va dir que "van ser accessòries", una distracció del fet essencial. Potser seria un bon resum de tota la cobertura cavernària del judici.

A El País el consideren "un mal negoci per a la defensa" i a El Confidencial, Beatriz Parera, es posa la toga i apunta que aquestes declaracions "condueixen a la sedició", amb transcripció de l'article del codi penal inclosa. Passen per alt, però, que aquesta sedició no hauria d'imposar-se als centenars de milers de ciutadans que van participar de les muralles humanes i als 2,3 milions que van exercir aquesta desobediència votant al referèndum. No estic segur que hagin entès el missatge de Fernández.

Per ara, el primer autoinculpat va mirar als ulls al jutge, li va reconèixer el delicte i va sortir pel seu propi peu de la sala lliure com l'ocell que per fi pot volar. A qui no se li escapa és al redactor de La Razón: "La fanfarronada li va sortir gratis" remuga amb ràbia mal continguda.