Deixar anar aigua per poder fer ràfting

Endesa realitza cada any 1.500 operacions en centrals i embassaments per alliberar cabal i així garantir els esports d'aventura

30 de juliol del 2018
Actualitzat el 22 de desembre del 2019 a les 19:13h
Una embarcació de ràfting eb un ràpid a la Noguera Pallaresa
Una embarcació de ràfting eb un ràpid a la Noguera Pallaresa | ACN
Els esports aquàtics d'aventura s'han convertit en un dels grans atractius turístics de les comarques de l'Alt Pirineu. El ràfting i el piragüisme, entre altres, complementen una oferta basada en paisatge, patrimoni i gastronomia. Tanmateix, per poder-ne garantir l'activitat, és necessari que el riu tingui el cabal suficient, un fet que depèn de factors meteorològics però també de la regulació a partir d'embassaments i centrals hidroelèctriques. Endesa, només en un any, realitza quasi 1.500 operacions a les seves instal·lacions de Catalunya.

Un pilar econòmic

Les comarques de Lleida compten amb quasi 230 empreses d'esports d'aventura i de turisme actiu. A la demarcació s'han convertit en un pilar econòmic que aporten, segons la Diputació de Girona, un total de 98,5 milions d'euros. D'aquesta xifra, 29 milions provenen de les activitats mentre que la resta es reparteixen entre allotjament i restauració.

El Pallars Sobirà –però també l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, el Pallars Jussà i la Noguera- té una notable oferta de ràfting, piragüisme, canoa i descens de barrancs, entre altres activitats d'aventura. En aquest sector destaca per sobre de tot el ràfting amb 169.213 contractacions el 2017 i amb previsió de créixer aquest 2018. 

L'activitat pròpiament turística es complementa amb competicions esportives –entre les que enguany han destacat dues proves de la Copa del Món de Caiac en estil lliure a Sort-, així com amb festes populars i tradicionals. Un exemple per excel·lència és la Diada dels Raiers a la Pobla de Segur, que permet recuperar per un dia al Pallars Jussà aquesta modalitat tradicional de transport fluvial.

En aquest sentit, Endesa col·labora amb una quarantena d'entitats culturals i esportives per facilitar l'ús social de rius i embassaments, no només a l'Alt Pirineu, sinó també a les comarques de Ponent, de les Terres de l'Ebre i de Girona.
 

Diada del Raier a la Pobla de Segur. Foto: Endesa


Com es regula el cabal?

La regulació d'aigua per a usos esportius i socials requereix un exigent manteniment periòdic de les centrals hidroelèctriques, així com de les infraestructures hidràuliques associades, juntament amb un sistema de comunicacions fiable entre les centrals i el centre de control, ubicat a Lleida.

En primer lloc, els tècnics d'Endesa fan un estudi previ per valorar la quantitat d'aigua sol·licitada per a cada activitat. Es té en compte l'estat del riu i les servituds existents: el consum d'aigua de boca, el cabal ecològic i el reg agrícola. Si no es poden garantir aquests usos, no s'autoritza l'operació. 

“En funció d’aquestes condicions, es pot controlar el cabal dels rius mitjançant les turbines o mitjançant l’obertura de les comportes. La gràcia de fer-ho per turbinatge és que es pot alliberar l’aigua necessària per practicar esports d’aigua en bones condicions mentre es genera energia 100% renovable”, explica a NacióDigital Angel García, responsable del centre de control de Lleida.

Posteriorment, i segons el punt geogràfic on cal fer la regulació del cabal, s’activen les operacions per controlar-lo a partir dels embassaments i les centrals hidroelèctriques.


L'alliberament d'un cabal determinat –habitualment entre els 15 i els 30 metres cúbics per segon- es pot realitzar com explica García a partir de turbinatge o mitjançant l'obertura directa de les comportes. En el primer cas es combina l'ús social del riu amb la generació d'energia hidroelèctrica. Cal acumular aigua al llarg d'un període determinat i alliberar-la durant el temps necessari en el qual s'hagi de desenvolupar l'activitat, generant electricitat de manera simultània. La gestió es fa de manera automatitzada i telecomandada a distància, és a dir, des del centre de control de Lleida.

L'obertura directa de les comportes, per la seva banda, permet alliberar el cabal que prèviament s'ha embassat però sense que es produeixi energia. Per fer-ho és necessari fer una maniobra manual –en aquest cas el personals s'han de desplaçar físicament fins a la central- o bé amb control remot.
 

Centre d'operacions d'Endesa a Lleida. Foto: Endesa


Unes 1.500 operacions a l'any

Endesa disposa de 2.065 MW de potència hidroelèctrica a Catalunya, un 35% del total del país. Aquest 2018, marcat per nevades i pluges abundants, la producció se situa més d'un 27% per sobre de la mitjana històrica. En aquest sentit, de gener a juny, s'han generat 3.465.656 MWh, el doble que en el mateix període de l'any passat.

És en aquest context que destaquen les quasi 1.500 operacions a l'any per regular el cabal per garantir l'ús social i esportiu. D'aquestes, 800 combinen alliberar el cabal amb la producció hidroelèctrica, 540 consisteixen el l'obertura a distància de les comportes i 210 són operacions manuals. Tot plegat, suposa anualment alliberar un total de 100.000.000 de metres cúbics d'aigua.
 
La regulació de cabals, en xifres
- 228 empreses a les comarques lleidatanes que ofereixen 50 activitats d'aventura
- 29 milions d'euros generades a la demarcació de Lleida amb les activitats d'aventura
- 5% d'augment de les contractacions el 2018 d'aquestes activitats
- 1.939 persones contractades el 2017 (i s'espera augmentar la xifra enguany)
- 341.780 participants en activitats d'aventura d'aigua el 2017
- 169.213 contractacions de ràfting el 2017
- 1.480 operacions anuals d'Endesa per regular el cabal
- 100.000.000 metres cúbics anuals d'aigua alliberada

 

Una competició de caiac a la Noguera Pallaresa. Foto: Endesa