Qui no ha sentit mai, o fins i tot ha dit, allò de que el cava com més fred millor? Com a expressió simple de consum genèric la trobo apropiada. Un cava a temperatura massa elevada es presenta feixuc, lent i massa alcohòlic. Però, cal anar en compte. Hi ha un matís important a fer que, si no es contempla, ens pot passar per alt una part important de cada ampolla que obrim.

Les nostres papil·les gustatives perden pràcticament tota la sensibilitat a temperatures inferiors als 6ºC. D'aquesta constatació física es desprèn que si bevem un cava que hagi estat refredat per sota de la xifra esmentada, pràcticament només trobarem sensacions tèrmiques. Les gustatives i moltes de les aromàtiques passaran desapercebudes en gran mesura, perquè la nostra boca no disposarà de les condicions idònies per a poder treballar. Per això es diu sovint que un cava de qualitat mediocre “passa” bé si és ben fresquet. El producte en si no millora, però al baixar-ne molt la temperatura, n'amaguem les seves notes més negatives ressaltant-ne només l'aspecte tàctil refrescant de la fredor.

No nego que, amb alguns productes, aquesta sigui una eina prou útil. Opino, però, que és millor optar per trobar un cava de més qualitat (avui no en falten). I quan el tinguem, no caiguem en l'error de també portar-lo a temperatures glacials. Si ho fem, el que passarà és que eliminarem igualment els aspectes gustatius i aromàtics que, en aquest cas, són dignes de gaudir i no pas de perdre's. Llavors esdevindria aquella altra frase també habitual que diu que “aquest cava és millor en la darrera copa que no pas recent obert”. Senzillament el que hauria passat és que un cop perduda la fredor excessiva, s'expressa en la seva plenitud.

Per tant, aconsello que refresquem els caves progressivament amb gel i aigua fins als 6-9 ºC, segons l'envelliment i la complexitat de cada producte. Després, a l'hora de tastar-los, detectarem si la qualitat és més aviat baixa, però gaudirem en gran mesura si es tracta d'un bon cava.