Societat

El cementiri de Tàrrega podria amagar una segona fossa de la Guerra Civil

Els cossos podrien correspondre a soldats provinents de l’hospital militar de Mas Colom i a víctimes dels bombardejos del 1938

Els tècnics ja sospitaven de la seva existència per la presència d'unes creus a la parcel·la - Aj. de Tàrrega — Els tècnics ja sospitaven de la seva existència per la presència d'unes creus a la parcel·la -

Aj. de Tàrrega

ARA A PORTADA

El fracàs del català a Europa porta al límit el pacte Puigdemont-Sánchez Oriol March

$El fracàs del català a Europa porta al límit el pacte Puigdemont-Sánchez$
«El nou finançament va contra Catalunya i crea divisió» Bernat Surroca Albet
El Govern avisa que l'ordinalitat i l'IRPF han de quedar recollides en el finançament de Montero Bernat Surroca Albet
L'expresident francès Nicolas Sarkozy entra a la presó Marc Orts i Cussó
Mediapro prescindeix de Tatxo Benet i culmina la seva transició Víctor Rodrigo

Redacció

Publicat el 12 de març de 2023 a les 17:17

L’Ajuntament de Tàrrega ha finalitzat la campanya de prospeccions amb georadar que s'ha dut a terme a l’interior del cementiri de la ciutat per determinar la presència de més fosses comunes vinculades a la Guerra Civil Espanyola.

El projecte ha pogut confirmar la localització de la fossa comuna ja senyalitzada l’any 2007 a partir de referències documentals. Tanmateix, els resultats també han apuntat a la possible presència d’una segona fossa situada en una altra de les parcel·les de la necròpoli. Els experts sospitaven de la seva existència per la ubicació de creus a l'entorn, que podrien correspondre a soldats provinents de l’hospital militar de Mas Colom i a víctimes dels bombardejos del 1938 a la capital de l'Urgell.

El georadar és un aparell que transmet ones electromagnètiques que travessen diferents capes del subsol generant dades topogràfiques que detecten moviments de terra, objectes o estructures. Així doncs, aquests treballs permetran executar futures intervencions arqueològiques amb major precisió.

L’acció ha estat impulsada per la Regidoria de Patrimoni i Memòria Història amb la col·laboració del Museu Tàrrega Urgell i el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.