Societat

El cementiri de Tàrrega podria amagar una segona fossa de la Guerra Civil

Els cossos podrien correspondre a soldats provinents de l’hospital militar de Mas Colom i a víctimes dels bombardejos del 1938

Els tècnics ja sospitaven de la seva existència per la presència d'unes creus a la parcel·la - Aj. de Tàrrega — Els tècnics ja sospitaven de la seva existència per la presència d'unes creus a la parcel·la -

Aj. de Tàrrega

ARA A PORTADA

Així ha «matat» Catalunya l'onada de calor Ona Sindreu Cladera
El temps de dimecres 20 d'agost: nova alerta per pluges i baixada de temperatures Lluís Girona Boffi
Puigdemont encara veu opcions pel català a Europa i evita la crítica a Sánchez Sara Escalera
ERC celebra que Sánchez compleixi amb la condonació del deute, però insisteix en el finançament Lluís Girona Boffi
La Moncloa eleva la pressió per tenir pressupostos l'any que ve Sara Escalera

Redacció

Publicat el 12 de març de 2023 a les 17:17

L’Ajuntament de Tàrrega ha finalitzat la campanya de prospeccions amb georadar que s'ha dut a terme a l’interior del cementiri de la ciutat per determinar la presència de més fosses comunes vinculades a la Guerra Civil Espanyola.

El projecte ha pogut confirmar la localització de la fossa comuna ja senyalitzada l’any 2007 a partir de referències documentals. Tanmateix, els resultats també han apuntat a la possible presència d’una segona fossa situada en una altra de les parcel·les de la necròpoli. Els experts sospitaven de la seva existència per la ubicació de creus a l'entorn, que podrien correspondre a soldats provinents de l’hospital militar de Mas Colom i a víctimes dels bombardejos del 1938 a la capital de l'Urgell.

El georadar és un aparell que transmet ones electromagnètiques que travessen diferents capes del subsol generant dades topogràfiques que detecten moviments de terra, objectes o estructures. Així doncs, aquests treballs permetran executar futures intervencions arqueològiques amb major precisió.

L’acció ha estat impulsada per la Regidoria de Patrimoni i Memòria Història amb la col·laboració del Museu Tàrrega Urgell i el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Diputació de Lleida.