No hi ha hagut tomb al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), però el recompte ha estat intens i canvia moltes coses. La candidatura de la degana, Maria Eugènia Gay, s'ha imposat a l'alternativa que liderava Gonçal Oliveros, en les eleccions celebrades aquest dijous. Però per un resultat molt menor al previst en l'inici de la campanya, quan semblava que la degana ho tenia tot a favor per una reelecció abassegadora. No ha estat així. Gay ha obtingut 5.496 enfront els 4.099 d'Oliveros. Per segon cop en la seva història, el Col·legi renovava tota la Junta de Govern i ha resultat escollida tota la candidatura de Gay. Així, Jesús Maria Sánchez serà el vicedegà (ha obtingut 5.505 vots), el secretari serà Joaquim de Miquel Sagnier (5.488).

[noticia]220872[/noticia]
Un augment de la participació electoral (un 3% més que en les darreres eleccions) no han suposat un canvi de correlació. Però sí un canvi d'ambient. A mesura que avançava el recompte, hi havia una sensació agredolça en l'equip d'Oliveros: no guanyaven, però superaven les expectatives amb què van començar la campanya. I tenint-ho tot en contra, començant pel control de l'estructura de l'ICAB per part dels seus adversaris. El rebuig de Gay a fer cap debat amb els altres candidats -trencant una tradició a l'ICAB- potser l'ha ajudat, però va ser una manca de respecte institucional que li ha fet perdre autoritat.

Hi ha una dada que diu moltes coses: Oliveros s'ha imposat en bona part de les seus judicials, el que vol dir que el seu missatge ha estat acollit en els llocs on hi ha advocats que pledegen. En el cas de la Ciutat de la Justícia, Oliveros s'ha fet amb 164 vots, Gay amb 140, Vanessa González amb 60. Josep Maria Paños, que es presentava per lliure, n'ha obtingut dos.

[noticia]220705[/noticia]
Al final, ha pesat la mobilització en grans despatxos i les aliances teixides per la degana -filla de l'exdegà i exmagistrat del Tribunal Constitucional Eugeni Gay- amb algunes altres famílies col·legials, com els Pintó o els Molins, però les urnes envien també un missatge que hi ha ganes de canvi. El candidat alternatiu va basar la campanya en la crítica per l'actitud silenciosa de Gay davant els atacs als drets i llibertats, i reclamant una actitud més activa de l'ICAB en defensa d'un sector professional ferit per la crisi. Aquest discurs ha trobat ressò. 

L'etapa de Gay ha coincidit amb els moments més durs del conflicte polític, en què la degana va incomodar grups diversos. La seva defensa de l'aplicació del 155 va suposar la crítica de tot un sector de col·legiats, que tampoc li van perdonar la seva actuació davant del president del Parlament, Roger Torrent, quan un grup d'advocats va boicotejar-lo després que recordés l'existència de presos polítics. 

El triomf continuista a l'ICAB contrasta amb el canvi que s'ha produït en altres entitats del país, en què han vençut opcions de renovació interna, sovint amb un fort component sobiranista. Ha estat el cas de la UB, amb el rector Joan Guàrdia, o de la UPC, amb la recent victòria de Daniel Crespo. En tots aquests casos, s'ha configurat un ampli front alternatiu, molt transversal, i s'ha notat el pes del desgast en la gestió.  

Gay també es va guanyar crítiques per part d'un nucli ultraespanyolista, al qual no va agradar que impulsés una comissió de la societat civil que va intentar, després de l'1-O, una mediació. De fet, la tercera candidatura d'aquestes eleccions, la de Vanessa González, ha furgat contra Gay, a qui ha titllat d'"independentista". Amb els resultats a la mà (Vanessa González frega els 800 vots), no sembla que li hagi fet gaire mal.