El 22 d'agost de 1911, el famós quadre de la Mona Lisa de Leonardo Da Vinci va desaparèixer del Museu del Louvre, a París. L'endemà, la notícia que el quadre havia estat sostret estava en boca de mig món; el robatori del retrat de Leonardo era a la portada dels diaris de tot el planeta. Així doncs, va ser catalogat com el robatori del segle.

Al principi, els investigadors van pensar que podria tractar-se d'un xantatge i que el lladre demanaria un rescat. També es va suggerir que era un crit d'atenció davant les escasses mesures de seguretat del museu. I, fins i tot, es va arribar a detenir i interrogar a Apollinaire i Picasso, que havien estat implicats en la sostracció d'alguna peça del museu. 

A principis de 1913 s'havia perdut tota esperança de trobar el quadre. La Mona Lisa ja ni tan sols apareixia en el catàleg del Museu del Louvre. Malgrat això, a finals de novembre d'aquell mateix any, un rocambolesc succés faria un tomb a tota la història del robatori: el director de la Galeria dels Uffizi i un marxant d'art van ser citats en un hotel de Florència per un tal "Leonardo", que afirmava tenir a les seves mans el retrat robat a París. Després d'examinar el quadre i comprovar la seva autenticitat, van donar part a les autoritats i el lladre va ser detingut.

De seguida es va revelar la identitat de "Leonardo". Es tractava de l'italià Vincenzo Peruggia, antic treballador del Louvre, que va argumentar una raó política per al crim: volia retornar el quadre a Itàlia, la seva veritable llar, perquè creia que formava part de les obres d'art que Napoleó s'havia emportat a França a principis del segle XIX.

Abans de tornar a França, l'obra es va exposar a Florència, Roma i Milà, captant l'atenció de nombrós públic. Finalment, el 4 de gener de 1914 va tornar a París. Peruggia havia resultat ser un pobre desgraciat, lluny del sofisticat lladre d'art internacional que la gent havia imaginat. Potser per això va sortir del pas complint a penes set mesos a la presó.

Després del robatori, els visitants del Museu del Louvre es van multiplicar. La Mona Lisa es va convertir llavors en una autèntica icona popular, reproduït fins a l'avorriment, la fama de la qual encara perdura, fins i tot entre els artistes.

[plantillavirals]