Barcelona ha anat modernitzant el seu aspecte a cop de grans esdeveniments. Començant per l’Exposició Universal de 1888 i fins el Fòrum de les Cultures de 2004, la ciutat ha aprofitat sempre aquestes oportunitats per a presentar la seva millor cara al món. Una de les tradicions en aquest tipus d’esdeveniments ha estat sempre convertir zones degradades, oblidades o simplement no urbanitzades de la ciutat i convertir-les en espais modèlics. Algunes de les infraestructures després persisteixen en el temps tot i que d’altres tenen una vida efímera.
En el cas de l’Exposició Internacional de 1929 la zona urbanitzada fou la muntanya de Montjuïc. Com a porta d’entrada al complex de l’exposició es va urbanitzar el que ara és Plaça Espanya. Dalt de la muntanya es va instal·lar el Palau Nacional (ara conegut per albergar el Museu Nacional d’Art de Catalunya).
La Plaça d’Espanya va arribar a ser el destí de 14 línies de tramvia i 12 autobusos durant l’exposició. Tot i que tant als autobusos com als tramvies els costava molt tècnicament vèncer els importants desnivells de la muntanya.
Per aquest motiu es van construir a la ciutat diversos telefèrics i funiculars que connectaven la zona urbanitzada amb els recintes més importants de la muntanya. Alguns d’ells segueixen en servei, però encara queden les restes fantasmagòriques abandonades de l’antiga estructura del funicular que connectava la base de la muntanya amb el Palau Nacional amagades entre la malesa i plens de grafits.
L'estructura abandonada del funicular de Montjuïc Foto: Dani Cortijo
Aquell funicular connectava el final de l’antiga línia del tramvia 61 (que enllaçava la Plaça Catalunya amb la base de la muntanya) amb el Palau Nacional. El seu recorregut eren tan sols 95,5m, però salvava un pendent de 28,5m. Comptava amb 3 cabines amb capacitat de fins a 100 passatgers cadascuna d’elles. En els moments àlgids, aquesta infraestructura va arribar a transportar fins a 3000 passatgers per hora.
La vida del funicular fou efímera, ja que va ser desmantellat tot just després de l’Exposició Internacional, tot i que els vagons es van reutilitzar per a traslladar passatgers en un funicular de la Vall de Núria.
Ara es pot vèncer aquest desnivell per les escales convencionals o bé per les mecàniques, instal·lades precisament durant un altre gran esdeveniment: les olimpíades de 1992. Si us interessa el tema, us recomano la publicació monogràfica Funiculars i telefèrics de Montjuïc, de Ricard Fernández i Valentí editada per Viena Edicions. Actualment està descatalogada però la podreu trobar a moltes de les biblioteques de Barcelona.
L'estructura abandonada del funicular de Montjuïc Foto: Dani Cortijo