"És hora de dir que el judici de l'1-O constitueix ja una fita i un triomf de la democràcia espanyola. (...). No s'han escatimat esforços perquè aquesta vegada estava en joc, com en cap tràngol anterior, el prestigi de les institucions, difamades per la propaganda separatista però perseverants en la convicció que la qualitat d’una democràcia la marquen les garanties que s'ofereixen als seus agressors en un judici just", pot llegir-se a l'editorial d'El Mundo. Dubtes? Autocrítica? Alguna falla ni que sigui petita per reconèixer? Que va! Aquestes coses només les exigim als separatistes.

A la Caverna estan més que cofois amb el resultat del judici i no poden deixar de dir-s'ho. Aquest, per exemple, és l'ABC: "L'evidència s'ha imposat a les estratègies inicials de les defenses, perquè el rigor garantista aplicat pel magistrat Marchena, amb el suport del tribunal, ha assegurat un procés escrupolosament respectuós amb els drets dels acusats i dels advocats defensors". O El Español: "Davant un cas enormement complicat i de repercussió internacional, la Justícia espanyola ha demostrat estar a l'altura. És en aquest punt on cal ponderar la tasca de la Fiscalia, amb la incansable aportació de proves, testimonis, documentació i testimonis [sic.] que han desmuntat l'argumentari dels processats. I cal ressenyar la figura del jutge Marchena, que ha sabut aïllar el desenvolupament del judici de qualsevol interferència en un context polític enverinat".

I a La Razón han anat, encara, un punt més enllà: "Les últimes sentències i, de manera especial, la del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que l'actitud de l'Estado espanyol era la necessària en una societat democràtica, és un antecedent clau". Alguna actitud de l'Estat espanyol en concret o així en general? Per què hi ha cert comitè de l'ONU que ha emès un dictamen que està per complir...

En realitat, ells estan contents perquè ja saben la sentència, no en va en certa forma l'estan redactant: "una sentència, que sigui assumida pels altres sis magistrats i que, un cop dictada per unanimitat, sigui entesa per l'opinió pública" escriu Zarzalejos a El Confidencial citant un "dels millors juristes d'Espanya" que manté en escrupolós anonimat. I quina és "l'opinió pública" que ha d'entendre la sentència? No la catalana, òbviament, sinó l'opinió publicada en aquests mateixos diaris que confonen la tesi fiscal amb els fets provats de la sentència.

"Un alçament planificat contra l'ordre constitucional -i no només contra l'ordre públic- que va servir-se deslleialment dels mitjans de l'Estat, des de la televisió fins a la policia autonòmica, per forçar un referèndum il·legal que desencadenés un punt de no retorn amb l'objectiu de substituir unilateralment un ordre legal per un altre, dissenyat a la mesura d’un règim identitari excloent. Les conseqüències de desordre i violència estaven previstes", explica El Mundo, i no posaré més exemples per no avorrir.

Ah, és clar, queda aquell que una vegada va ser "el diari de referència". Bé, El País no ha dedicat editorial al judici –significatiu?- però el seu analista Xavier Vidal-Folch ens diu: "L'últim dia de la vista oral és diabòlic. Els al·legats dels processats acumulen sentiments, exhibeixen victimisme, projecten heroïcitat. ¿A qui no entendreix una menció al fill petit acostant-se a les reixes?". I més endavant "¿Qui no simpatitza amb una certa desobediència civil, pacífica, davant un eventual abús? Però sempre que compleixi les estrictes regles que va imposar el gran filòsof John Rawls" . Un "però" que és el nus de la tesi. Un "però" que a mi, i perdoneu l'analogia, em recorda al "jo no sóc racista, però..."