L'anomenat 'segon violador de l'Eixample' sortirà de la presó aquest dijous després de complir íntegrament l'última pena d'internament en un centre penitenciari que tenia imposada. Alejandro Martínez Singul ja ha acabat de complir totes les penes que tenia pendents i ho fa havent seguit un programa d'intervenció per a agressors sexuals (SAC) i havent iniciat el tractament farmacològic d'inhibició sexual, pioner a l'estat. Els tècnics penitenciaris asseguren que Singul no està del tot rehabilitat, però el seu perfil delictiu s'ha rebaixat notablement, cosa que el fa menys agressiu i disminueix les probabilitats de reincidència.

El SAC és un tractament psicoterapèutic que habitualment es fa en grup, però que Singul ha seguit en solitari perquè fos més intensiu. En anteriors estades a presó s'havia negat a sotmetre's a aquest tractament. El programa pretén influir en els factors que generen hostilitat a l'individu i les seves actituds respecte les dones i/o els nens. Així, es treballa en la seva empatia cap a la víctima, l'autocontrol, l'educació afectivosexual, la resolució de problemes, l'assertivitat i la prevenció de recaigudes, entre altres. Tot i que habitualment es fan sortides a l'exterior quan el programa ja està avançat, en el cas de Singul no ha sortit mai de la presó des de l'octubre del 2009.

Des de finals del 2009 el SAC es veu complementat amb un tractament farmacològic d'inhibició sexual, totalment voluntari i dirigit a presos amb alt risc de reincidència i amb diagnòstic de pedofília, sadisme, psicopatia o multireincidència. Un cop autoritzat pels metges i psiquiatres, el pres pren pastilles que poden inhibir la producció de testosterona per disminuir el desig sexual, l'impuls i les fantasies, o unes altres que afecten l'estat emocional relacionat amb l'agressió sexual. Tot i que inicialment hi va haver un pres voluntari, finalment es va retirar. Fa uns mesos Singul s'hi va acollir i ara haurà de seguir, si vol, el tractament fora de presó, cosa per la qual el Departament de Justícia ja li ha posat facilitats.

Segons han explicat fonts penitenciàries, el tractament ha anat relativament bé, però no es pot considerar que Singul estigui plenament rehabilitat i menys encara es pot assegurar que no tornarà a reincidir. Per això, un factor de risc pot ser la pressió social i mediàtica que pot rebre a partir d'ara, com quan en sortides de presó anteriors els veïns d'algunes localitats catalanes el van reconèixer i això el va obligar a marxar.

Quan el 2007 va quedar en llibertat després de 16 anys a presó, la fiscalia i els Mossos d'Esquadra van mantenir un discret dispositiu de vigilància 'no invasiva' per conèixer els seus moviments, tot i que no podien seguir-lo permanentment. En aquesta ocasió es desconeix quin tipus de mesures prendran les autoritats judicials i policials.

Llarga trajectòria

Singul va ser conegut com el 'segon violador de l'Eixample' perquè ja existia un primer, Francisco López Maíllo, condemnat a 592 anys de presó per agredir sexualment 29 dones, tot i que només en va complir 13. L'any 1998 va sortir en llibertat i el 2001 va morir.

Alejandro Martínez va ser condemnat el 1992 a 65 anys de presó per cinc violacions, cinc agressions sexuals i quatre intents d'agressió a menors d'entre 9 i 17 anys entre els anys 1986 i 1991 al barri de l'Eixample. Va sortir en llibertat el maig del 2007, després de complir 16 anys de pena i aquell juny va cometre un delicte d'exhibició davant d'una nena en una població propera a Prada de Conflent, pel qual va ser condemnat a un any de presó.

Un any després, ja en llibertat, va ser denunciat per un intent d'agressió sexual en un tren a l'estació d'Arc de Triomf. La víctima el va identificar quan els mitjans de comunicació van reproduir la seva cara després de la detenció dels Mossos pels fets a la Catalunya Nord. Però durant el judici l'abril del 2009 la víctima no el va reconèixer i va quedar absolt.

Mentre esperava sentència, el maig següent, va ser arrestat altre cop per dos nous intents d'agressió a dues dones al districte que el va fer famós i va ser condemnat per un jutjat a dos anys de presó. Però l'Audiència va rebaixar la pena a 200 euros de multa en considerar que no hi havia hagut intent d'agressió, sinó simplement unes vexacions injustes en masturbar-se davant de les noies.

L'octubre del 2009, mentre era encara en llibertat esperant la resolució del recurs davant l'Audiència, va ser detingut altra vegada, aquest cop per obligar una menor a abaixar-se els pantalons en un ascensor d'un bloc de pisos de l'Eixample. El juny del 2010 va ser jutjat i condemnat a tres anys i nou mesos de presó, tot i que la fiscalia demanava set anys i vuit mesos. Comptant la presó preventiva per aquests fets, la pena ja s'ha complert integrament.