El Senat ha aprovat aquest dimecres de manera definitiva la llei de memòria democràtica, que referma el compromís de l'Estat en la recerca dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i que obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre els anys 1978 i 1983. El debat ha estat tens i ha durat cinc hores, amb durs retrets entre esquerres i dretes, però no hi ha hagut cap modificació respecte al text que va aprovar el Congrés el 14 de juliol. 

La llei, impulsada pel govern del PSOE i Podem, ha tirat endavant amb 128 vots a favor, 113 en contra i 18 abstencions. Per ERC, que s'ha abstingut, la llei "es queda curta en el necessari i indispensable procés per garantir l'accés a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la dictadura", tal com ha argumentat el senador republicà Josep Maria Reniu. ERC, Bildu i Compromís han presentat una bateria d'esmenes a la llei, totes elles rebutjades.

Els més bel·ligerants han estat el PP, Vox i Ciutadans, que han presentat esmenes a la totalitat, que han estat rebutjades. "Trenca el consens de la transició i imposa una visió sectària de la història", han argumentat les tres dretes. Fins i tot històrics dirigents del PSOE s'han posicionat en contra d'aquesta llei. Felipe González va dir que no li agradava el text, que permet estudiar les vulneracions de drets des que es va aprovar la Constitució i fins als primers anys de govern de González. 

"Deixin de rebolcar-se en la mentida i llegeixin la llei", ha dit la portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados. La llei entrarà en vigor un cop es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat.