L'any 1973, una sentència històrica va provocar un sisme pràcticament sense precedents als Estats Units: el dret a l'avortament quedava protegit per una nova doctrina de la Cort Suprema. Era el cas Roe versus Wade, que va provocar l'abolició de moltes lleis contra l'avortament que imperaven als EUA i a molts dels estats que integren el país. Ara, aquesta protecció legal a nivell federal que s'ha mantingut durant 49 anys pot desaparèixer. El Tribunal Suprem, segons ha publicat el mitjà especialitzat Político, ha votat en privat anular l'històrica sentència de 1973 i revocar, així, el seu precedent legal. Això suposaria perdre legalment el dret a l'avortament sense restriccions per part de les dones.
En un document de 98 pàgines, el Suprem es posiciona en contra del precedent creat el 1973 i considera que va ser "una decisió equivocada". L'esborrany, escrit pel jutge de la Cort Suprema Samuel Alito Jr -nomenat per George W. Bush-, afirma que aquesta mena de posicionaments "han de ser escollits i valorats per polítics, no pels tribunals". "La conclusió ineludible és que el dret a l'avortament no està profundament arrelat a la història i les tradicions de la nació", resa el text.
Aquesta mateixa declaració ha generat rebombori entre els col·lectius i les associacions feministes dels Estats Units. Un argument, afirmen, que es podria haver utilitzat en molts altres temes "sense un profund arrelament en la història dels EUA", però, tot i això, estan legislats i protegits per doctrines del Suprem.
"És hora de fer cas a la Constitució i retornar el debat sobre l'avortament als representants electes del poble", explica l'esborrany. "La Constitució no prohibeix als ciutadans de cada estat regular o prohibir l'avortament El cas de Roe i Casey els va prendre aquesta autoritat", afirma el Suprem. Alito considera que la sentència del 1973 "és molt dèbil i carent d'argument vigent en l'actualitat", una opinió que comparteixen la majoria dels membres del Suprem, segons els mitjans nord-americans.
Contraatac conservador
En el cas que el Suprem derogui de manera definitiva la sentència de 1973, en més de dues dotzenes d'estats conservadors els legisladors han preparat projectes de llei que prohibirien o restringirien l'avortament, segons ha explicat el The New York Times. El primer ha estat Idaho, que ja ha donat llum verda a una nova legislació que prohibeix l'accés al dret a l'avortament per part de les dones. Aquesta norma, molt controvertida, premia amb 20.000 dòlars totes aquelles famílies que denunciïn una clínica, una persona o un col·lectiu que ajudi a una dona a avortar.
Amb aquesta nova llei, a més, el personal mèdic que participi en la interrupció d'un embaràs a l'estat d'Idaho podria enfrontar-se a una pena d'entre dos i cinc anys de presó si és declarat culpable d'un "avortament criminal". La llei d'Idaho només contempla avortaments molt concrets en casos de violació o incest. Legislacions com aquesta es poden repetir en desenes d'estats controlats pels republicans. El president dels Estats Units, Joe Biden, s'ha pronunciat al respecte, mostrant-se "molt preocupat per la decisió que pugui prendre el Suprem i com afectarà això als drets de les dones de tot el país".
Segons ha destacat Politico, mitjà que ha filtrat l'esborrany, els tres jutges designats pels demòcrates, Stephen Breyer, Sonia Sotomayor i Elena Kagan, estan treballant en una o més dissidències per frenar aquesta decisió. Un dels vots que encara no ha quedat aclarit és el del president del Tribunal Suprem, John Roberts, que es desconeix si s'adscriurà a una opinió ja escrita o redactarà la seva pròpia. Així mateix, segons l'esmentat mitjà, els altres jutges designats (4 i Alito, sense comptar Roberts) pels republicans haurien votat amb Alito en la sessió celebrada el mes de desembre passat.
Manifestacions arreu del país
Grups de manifestants s'han reunit als carrers de Nova York per protestar contra la votació secreta del Tribunal Suprem dels Estats Units. La manifestació, que ha començat a Foley Square de Manhattan al voltant de les 5 de la matinada, ha congregat centenars de ciutadans, inclosa la fiscal general de Nova York, Letitia James, que ha donat un discurs davant de la multitud. "Aquesta nit, els novaiorquesos s'han unit per dir: traieu les vostres prohibicions fora dels nostres cossos. No callarem. És el nostre cos, la nostra elecció, i lluitarem per protegir el dret a l'avortament", ha escrit James al seu perfil oficial de Twitter, adjuntant una fotografia del míting.
Encara que les manifestacions davant de l'edifici del Tribunal Suprem han estat pacífiques a primera hora d'aquest dimarts, més tard s'han començat a sumar centenars de persones, i s'han ocasionat fregaments entre manifestants a favor i en contra, inclosa la senadora Elisabeth Warren, que ha pronunciat un ferotge discurs en defensa de l'avortament.