Nou cop judicial a Pedro Sánchez. El Tribunal Constitucional (TC) també ha tombat, dividit, el segon estat d'alarma, que es va declarar a l'octubre i es va allargar fins al maig, segons han avançat diversos mitjans. El ple del TC ha estimat parcialment, per sis vots a quatre, el recurs interposat pel grup d'ultradreta Vox, i critica que la normativa aprovada pel govern espanyol va impedir que el Congrés pogués controlar les mesures restrictives per fer front al coronavirus. La decisió del TC suposa un nou revés per a Sánchez, que ja va veure com al juliol declarava inconstitucional el primer estat d'alarma del govern espanyol.

El ple del TC ha aprovat la ponència del magistrat Antonio Narváez per sis vots a quatre. No es qüestiona la necessitat d'allargar aquesta mesura, perquè la situació de la pandèmia continuava sent greu, però es critica que no es va establir amb claredat quan començaven les restriccions més dures, com ara el toc de queda, el confinament per comunitats autònomes o les limitacions del dret de reunió. Hi han votat en contra quatre magistrats considerats del sector progressista: Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer, Cándido Conde-Pumpido i el president, Juan José González-Rivas. Tots quatre faran vots particulars contra la sentència de la majoria. 

La sentència, que encara no és pública, declara inconstitucionals alguns punts del decret que prorrogava sis mesos l'estat d'alarma. La majoria sosté que el problema no són els sis mesos sinó el caràcter "no raonable o infundat" per fixar aquest termini. Per tant, la determinació temporal d'aquella pròrroga es va fer, diu el tribunal, de manera "inconsistent" i "sense cap coherència", ni tan sols amb les raons que el govern va fer valdre per demanar a la pròrroga que finalment es va concedir.

La prorroga, a més, es va autoritzar quan les restriccions de drets incloses no s'havien d'aplicar immediatament per part del govern espanyol, ja que es va traslladar la competència a les comunitats autònomes. "L'autorització es va donar sense saber quines mesures s'aplicarien per combatre la pandèmia", diu l'alt tribunal. Pel que fa a la designació de les autoritats delegades -les comunitats autònomes- la sentència diu que la decisió contravé la llei que regula els estats de crisi i que, a més, el govern espanyol va acordar aquesta delegació amb caràcter "permanent" sense "supervisió efectiva".

[h3]Tercer revés a Sánchez[/h3]
A les portes de la renovació del TC, la sentència suposa un tercer revés a Pedro Sánchez en relació a la gestió de la pandèmia. El primer va ser al juliol, quan l'alt tribunal va tombar el primer estat d'alarma, una decisió que tindrà conseqüències, tal com van confirmar diversos constitucionalistes a NacióDigital. La segona, a principis d'octubre, quan va concloure que les restriccions de l'activitat del Congrés durant la pandèmia van vulnerar els drets dels diputats. En tots els casos, l'alt tribunal s'ha fracturat a l'hora de prendre la decisió