Les aerolínies de baix cost van canviar el model de transport aeri multiplicant l’oferta per viatjar barat i poder realitzar escapades curtes i fora de temporada a l’estranger. Avui en dia els destins es mantenen però el transport es diversifica i la irrupció de les línies d’autobusos low cost de llarga distancia n’és el millor exemple. A més, segons explica Urška Jakša, de Flixbus, les empreses de transport de passatgers per carretera es presenten com l’alternativa ecològica i confortable a l’avió, ja que els vehicles contractats són d’altes prestacions i estan preparats per la llarga distància. Això, sumat a l’alta competitivitat dels preus, obre la porta a la competència directa entre les dues alternatives.
 
En el cas de Barcelona, l’arribada de les línies d’autobusos continentals de baix cost ha suposat un revulsiu per a infraestructures com l’Estació del Nord, on s'ha triplicat el nombre d'usuaris d'aquestes línies en un any. Segons dades de Barcelona Serveis Municipals, gestora de la infraestructura, el 2014 les línies low cost representaven el 36% del volum de passatgers, mentre que el 2015 van passar a moure el 65% dels usuaris totals de l'Estació.

Des d’aquí, Ouibus ofereix línies regulars cap a França, i Flixbus cap a França, Itàlia, Anglaterra i Alemanya. “Vam arribar a la ciutat comtal el març de 2016. Era totalment necessari. Des de Barcelona la xarxa de comunicació terrestre s’amplia”, afirma el mateix Jakša. En el cas concret de la Gran Bretanya, s’ha pogut incorporar com a destinació gràcies a l’adhesió que Flixbus va fer de MegaBus, que aportava un flux constant de passatgers anglesos entre l’arxipèlag i Barcelona des de 2013.
  L’alemanya FlixBus té les seves oficines a Berlín, Munic, Milà i Zagreb des d’on gestionen tota la planificació de rutes a escala continental. Tot i això les empreses d’autobusos es nodreixen de la cooperació amb empreses d’autobusos regionals. Així doncs, la plantilla de conductors i el manteniment del transport va a càrrec de les empreses locals. Aquesta singularitat estableix un nou model d’èxit: el tractament dels aspectes corporatius des de seus internacionals i departaments logístics establerts a cada estació on hi sigui present l’empresa.