"I aleshores va esclatar la tempesta. I els dracs dansaren". Una premonitòria expressió del llibre Foc i Sang de George R.R. Martin que la sèrie d'HBO ha traduït amb la mirada furibunda de Rhaenyra que tanca l'últim capítol de la primera temporada de La Casa del Drac. La Guerra Civil Targaryen entre els bàndols dels negres i dels verds pel Tron de Ferro dona el tret de sortida rebentant rècords d'audiència arreu del món i esdevenint una digna successora.

Des del Concili d'Harrenhal fins a l'assassinat "accidental" de Lucerys Velaryon, durant deu capítols hem vist renéixer de les cendres l'univers de Ponent calcinat per Daenerys i els dos productors de Joc de Trons, David Benioff i Daniel Weiss. I és que després del desgavell de les últimes temporades de la sèrie original, pocs confiaven a poder tornar a viure apassionadament les fantàstiques històries dels Set Regnes. 

[noticia]240680[/noticia]
Fa només quatre anys que el productor de La Casa del Drac, Ryan Condal, assumia el repte. I, aquesta vegada, ho faria amb el vistiplau indispensable de l'arquitecte Martin. Un repte que ha assolit amb escreix. Condal ho tenia clar, havia de mantenir-se lleial al material original; però aquest, mostrava prou marge de maniobra per continuar oferint les atractives dosis de shock -marca de la casa- tan desitjades pels teleespectadors i lectors.
 
Cal recordar que Foc i Sang narra les aventures i desventures de la Casa Targaryen des de la seva fugida de la maledicció de Valyria, passant pel regnat d'Aegon el Conquistador i els episodis més sagnants dels Senyors del Drac abans d'arribar a la Rebel·lió de Robert Baratheon. Tot i això, es tracta d'una obra escrita en format de llibre d'història a partir dels relats de tres fonts poc fiables que, juntes, haurien de permetre apropar-nos a la veritat més objectiva. Així doncs, els lectors sabem que passarà, però no com passarà. I aquí és on brilla La Casa del Drac. Una fidedigna adaptació d'una novel·la que, respectant-la, afegeix complexitat i profunditat tant a trames com a personatges. 

La relació de millors amigues de Rhaenyra amb Alicent Hightower quan eren petites; la impotència del Rei Viserys I intentant, fútilment, mantenir la família unida; la profecia de la Cançó de Gel i Foc; la fugida pactada de Laenor; l'aparent control dels genets amb els seus dracs... Aquests són alguns dels aspectes inventats o afegits per la sèrie que, no només no contradiuen el material original, sinó que, revestit amb un guió excels, el complementa i l'enriqueix.

Evidentment, no és una producció perfecta. També té els seus errors. Els diversos salts temporals per relatar uns fets durant el transcurs de 30 anys -alguns inclús amb els mateixos actors que no envelleixen un pèl- ha estat la principal pedra a la sabata de la sèrie. Tanmateix, el gran ventall de personatges combinat amb la necessitat imperiosa de continuar avançant amb la història també ha provocat que, de vegades, pequi de precipitada i no permeti aprofundir massa en certs protagonistes amb qui haguéssim desitjat compartir més temps. 

No obstant això, s'ha confirmat que d'ara endavant ja no hi haurà més salts temporals fins al final de la guerra i que les pròximes temporades seran més pausades per cuinar les trames a foc lent. I d'aquesta manera, quan passin els múltiples incidents bèl·lics, tot faci més mal. Tal com ens agrada. 
 
Seria injust deixar de banda les interpretacions del càsting que han fet una feina extraordinària embriagats d'un immillorable vestuari i d'una èpica banda sonora que poc té a envejar als trons originals. La demanda popular perquè enguany Paddy Considine -que encarna al tràgic monarca- s'emporti l'Emmy a Millor Actor ja està a l'ordre del dia.

I què podem esperar de la pròxima temporada? En primer lloc, sortirem dels encorsetats escenaris de Port Reial i Rocadrac i tornarem a veure, entre d'altres els emblemàtics castells d'Hivèrnia (Stark), Aigüesdolces (Tully) i el Niu de les Àguiles (Arryn). Així doncs, també coneixerem nous personatges i, sobretot, dracs que seran decisius en la imminent guerra que ofegarà Ponent amb actes heroics que ens faran vibrar i actes monstruosos que ens deixaran glaçats. En definitiva, ens espera més foc i sang.

[plantillavirals]