Un juliol i un inici d'agost molt sec han tornat a posar la sequera a l'agenda informativa. A banda de la declaració d'emergència a 24 municipis, els embassaments perden aigua de manera accelerada. La manca de pluges, la calor i l'increment de consum vinculat a l'estiu han provocat que hagin baixat del 25% -un 24,96%, en concret-, fet que suposa les menors reserves de tota la crisi de la sequera.
[intext1]
 

Descens sostingut des de l'1 de juliol

Les pluges a la primavera van començar a partir de l'1 de maig, però les reserves no es van començar a recuperar fins vint dies després. Concretament, el mínim es va registrar el 24 de maig amb un 25,06%. A partir d'aquell moment, amb unes precipitacions cada vegada més generals i abundants, l'increment de l'aigua retinguda als pantans va ser constant fins a arribar al 30,3% el dia 1 de juliol.

[graficembassaments]
El canvi de mes va suposar un punt d'inflexió. I tot el que s'havia guanyat amb les pluges de maig i juny s'ha evaporat. Aquest agost, les reserves als embassaments al conjunt de les conques internes són de 25%, el valor més baix d'una sequera que s'allarga fa més de dos anys i mig.
[intext2]
 

Noves restriccions?

Tot apunta que les setmanes vinents continuarà caient el nivell dels embassaments de les conques internes, ja que els pronòstics a mitjà termini que indicaven un agost relativament humit, han anat variant cap a un mes molt sec. D'aquesta manera, caldrà confiar que les precipitacions tornin a la tardor, una de les estacions tradicionalment més humides.

[noticia]261083[/noticia]
Des de l'Agència Catalana de l'Aigua -que acaba de declarar l'escenari més greu per sequera a l'aqüífer Muga-Fluvià i a l'embassament de Riudecanyes- es manté que a les zones més poblades del país, entre les quals la regió metropolitana de Barcelona, no tindran més restriccions abans del novembre o desembre. Tot plegat, evidentment, si es compleix el pitjor escenari d'una tardor sense pluges significatives.

[noticia]237176[/noticia]