Per descomptat, el primer factor que ens fa envellir és el pas dels anys, tot i que hi ha múltiples factors orgànics i contextuals que influeixen en aquest procés. En aquest sentit, el doctor Manuel Castillo, president del comitè científic de la Societat Espanyola de Medicina Antienvelliment i Longevitat (SEMAL) i catedràtic de la Facultat de Medicina de Granada, n'ha fet una llista dels més determinants.

L'envelliment afecta tot l'organisme i cadascun dels seus òrgans i sistemes, i cadascun té els seus propis factors que acceleren o protegeixen davant d'aquest. El primer que intervé en tot això són les circumstàncies a què ens exposem, explica el metge. En segon lloc, menciona la genètica, així com un factor tan poc controlable com la sort.

Amb el pas dels anys, també disminueix la secreció d'hormones sexuals (testosterona en el cas dels homes i estrògens, en les dones), continua l'expert, fet que afecta la libido, la capacitat de reproducció i els canvis en l'aspecte de la persona. "Com protegir-nos davant d'això? És difícil perquè és un procés fisiològic, encara que, amb les degudes precaucions, es podrien administrar hormones per compensar la pèrdua", afirma Castillo.

Mentrestant, esmenta que altres hormones augmenten amb els anys, com és el cas del cortisol. L'estrès fa que se'n segregui més i, al seu torn, com més cortisol se segrega, també se segrega més insulina. Aquesta hormona també augmenta amb l'excés d'ingesta i amb l'augment de greix corporal, condicionant un cercle viciós. I és que el canvi en la composició corporal és una altra característica de l'envelliment, ressalta, de manera que puja el percentatge de greix i baixa el de massa magra, i entre ells la massa muscular. "Per atenuar aquesta pèrdua de massa muscular és important fer exercici", apunta.

D'altra banda, se sap que la restricció calòrica alenteix l'envelliment i, com avui dia mengem de més, això accelera el procés. "Fer més exercici, mantenir-nos actius físicament i mentalment, passar-ho bé i no exposar-se a tòxics ho alenteix", remarca, sense oblidar les vuit hores de son necessàries de mitjana per afavorir els processos de regeneració o de recuperació davant del desgast patit durant el dia.

Finalment, la capacitat per memoritzar, reaccionar o respondre es va perdent amb el pas del temps. Això no obstant, sí que remarca que durant força anys aquesta pèrdua es veu compensada per l'aprenentatge i per l'experiència. "És el que s'anomena 'intel·ligència cristal·litzada', però arriba un moment en què no podem compensar més", acaba.

[plantillavirals]