En tot el serial que ha suposat el cas Messi, hi ha el nom d'un bufet d'advocats que ha tingut un protagonisme especial: Cuatrecasas. Des de fa molts anys és el segon despatx jurídic més important de l'estat espanyol i ha tingut un paper central en el recent conflicte entre el jugador i el Barça.
I l'ha jugat per partida doble, ja que el Barça tenia contractats els serveis de Cuatrecasas com a assessor corporatiu i fiscal. Però al mateix temps una altra àrea del bufet ha assessorat també alguns jugadors en qüestions vinculades al seu contracte. Un d'ells és Leo Messi.
El bufet Cuatrecasas, amb un miler d'advocats, sembla prou gran per fer aquestes tasques alhora, però aquest cas ha desfermat totes les tensions possibles entre advocats i clients, amb el desenllaç que a finals d'agost el Barça va prescindir dels serveis del despatx. Aquesta ha estat la última notícia vinculada a un bufet que es va consagrar com un temible poder fàctic a Barcelona i arreu del país, gràcies a la dimensió dels seus clients i a la personalitat del seu líder.
En la història d'aquest bufet, el personatge clau és Emilio Cuatrecasas Figueras (Barcelona, 1954), l'home que va convertir un despatx mitjà -en què va entrar a treballar el seu avi el 1917 i que seria seu des del 1926- en un gran empori i la influència del qual s'ha fet sentir en àmbits polítics que superen de llarg el vessant professional.
El setembre del 2009 va ser molt important en la trajectòria d'Emilio Cuatrecasas. Als 55 anys, es va convertir en membre del club de les cent primeres fortunes de l'estat espanyol (segons el rànquing que elabora el diari El Mundo), amb un patrimoni personal calculat d'entre 550 i 600 milions d'euros. Però tan sols sis anys després, i a contracor, es va veure obligat a cedir el comandament del bufet després de pactar amb Hisenda per lliurar-se d'una pena de presó per delictes fiscals.
Cent anys d'història
El bufet va celebrar el 2017 el seu centenari. Just un segle abans, el 1917, Emilio Cuatrecasas Buquet (1902-1965) va entrar a treballar en un despatx que havia estat una gestoria especialitzada en temes fiscals. El 1926, quan va morir-ne el propietari, la vídua va vendre el despatx a Cuatrecasas, que aviat es va associar amb diversos juristes rellevants per aixecar un prestigiós bufet especialitzat en temes fiscals. El més destacat era Ferran Agulló, una figura important de la Lliga Regionalista. Va ser a partir d'aquí que Cuatrecasas, que procedia d'una família amb pocs recursos, va encetar un periple professional que duria el bufet al cim dels despatxos d'advocats. Durant la Guerra Civil va passar a l'anomenada "zona nacional" i va obrir despatx a Bilbao el 1938.
La tercera generació
Emilio Cuatrecasas Figueras ha estat la tercera generació de la seva família a dirigir el bufet i ha desmentit allò que se sol dir: que nets gaudeixen i al final rebenten l'empresa fundada per l'avi i consolidada pel pare. En realitat, l'avui president d'honor de Cuatrecasas va dissenyar i dirigir l'expansió i internacionalització del bufet, primer junt amb el pare i, després de la mort d'aquest, Pere Cuatrecasas Sabata (1929-2001), com a president executiu.
Junta general de socis de l'any 2015. Foto: Cuatrecasas GP
Llicenciat en Dret a la Universitat de Navarra, havia fet el servei militar l'any 1975 a la caserna de Cerro Muriano (Còrdova). L'experiència va ser dura: acostumat a viure amb comoditat en una família on no li mancava de res, es va haver d'adaptar a compartir espais i a dormir en sales plenes de reclutes. I una cosa que era irritant: obeir a oficials als qui considerava menys formats que ell. Ho ha confessat en públic.
Als 25 anys, Emilio Cuatrecasas ja era un advocat al costat del pare. Tots els qui coneixen el bufet l'assenyalen com el veritable motor d'una empresa que sota el seu lideratge va donar un salt espectacular. També hi ha força unanimitat entre els qui l'han tractat a l'hora de qualificar-lo de persona de caràcter difícil.
"Up or out": ascendir o anar-se'n
Cuatrecasas sempre ha insistit en la vocació meritocràtica del despatx, que mirava d'atreure els joves llicenciats amb l'expedient acadèmic més brillant. En una entrevista, va donar detalls de l'itinerari que poden recórrer els advocats que treballen amb ell; un itinerari consistent en superar fins a deu esglaons fins arribar a la condició de socis del bufet. En tot cas, els qui volien entrar al despatx havien de tenir una mitjana mínima de notes de notable, dominar l'anglès, disposar d'un bon postgrau i un altre títol o formació diferent, a més de la de Dret.
Tot i que Cuatrecasas, sent president executiu, es va centrar en la direcció jurídica del bufet, no va abandonar mai la intervenció directa en els casos més destacats que defensava el despatx, incidint en el seu enfocament estratègic.
Bel·ligerant amb l'independentisme català
L'advocat no s'ha centrat només en el bufet. Des dels orígens del procés, va ser un dels homes més incisius per plantar cara al projecte independentista i, a la vegada, per buscar una tercera via acordada. Ja el desembre del 2010, va declarar-se partidari de buscar un "compromís" amb l'Estat que inclogués el reconeixment d'elements clàssics del catalanisme com la llengua i la cultura, garantides per competències exclusives en aquest àmbit i en d'altres de tipus econòmic.
Membre insigne del fòrum empresarial Pont Aeri, actualment inactiu, va elaborar l'any 2013 per encàrrec dels seus companys del selecte club, un pla estratègic per buscar una solució al conflicte polític.
Emilio Cuatrecasas. Foto: Viquipèdia
Cuatrecasas va preparar aquell pla a quatre mans amb un altre soci del Pont Aeri, Luis de Carlos, directiu d'un altre gran bufet, l'Uría Menéndez, de Madrid. Però la distància entre Catalunya i l'Estat era molt més gran que la que hi devia haver entre un gran bufet de Barcelona i un de Madrid, i l'anhelat "pla de pau" per apropar Artur Mas i Mariano Rajoy no va reeixir ni se'n va saber res més.
Algunes declaracions de Cuatrecasas van generar polèmica, com quan va assegurar, el juliol del 2012, que la llengua catalana podia ser un impediment per atraure inversions. En ell, la voluntat de fer de pont i comunicador sempre present, ha topat amb aspectes del seu caràcter, d'afany polemista. Un afany que en les fases més complicades del procés va obrir ferides per la seva conducta de tipus faltón i "impertinent", segons va detallar un conegut periodista barceloní.
Un sopar amb Manuel Valls...
Cuatrecasas va ser un dels comensals en un accidentat sopar d'empresaris amb l'exprimer ministre francès Manuel Valls, poc després que aquest aterrés a Barcelona com a candidat a l'alcaldia. El sopar es va fer a casa d'un dels patricis, Mariano Puig. Una trobada, per cert, que no va anar gaire bé, ja que Valls va escometre de valent contra la "burgesia" que, segons ell, no havia estat capaç de liderar la societat catalana contra el projecte independentista.
Algun dels presents en el sopar va explicar després que va ser precisament amb Cuatrecasas que Valls va xocar, ja que va interrompre el polític francès fins a irritar-lo. Malgrat això, no va deixar d'intentar exercir un paper d'enllaç "diplomàtic", cosa que es va notar en diferents moments del procés. Un d'aquests episodis va ser l'1 de març del 2017 quan, amb motiu del centenari del despatx, van coincidir a Barcelona el rei Felip VI, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el president Carles Puigdemont. Amb tot, les gestions fetes per Cuatrecasas i altres patricis locals no van reeixir.
...i un avió cap a Euskadi
Vindrien més actuacions de Cuatrecasas en el terreny polític. Va ser ell qui va portar una de les veus cantants en la gestió feta amb el lehendakari Íñigo Urkullu l'octubre del 2017 per intentar una mediació amb Puigdemont, que passava per convocar eleccions catalanes, que no es proclamés la independència i que el 155 no s'apliqués.
Carles Puigdemont, Felip VI i Emilio Cuatrecasas, durant la celebració del centenari del bufet, l'1 de març de 2017. Foto: Cuatrecasas GP
Aquell intent de mediació va incloure el lloguer d'un avió per volar fins a Vitòria i veure's amb Urkullu. Era l'històric 25 d'octubre del 2017. Cuatrecasas es va plantar a la seu del govern basc amb un petit grup d'empresaris. Va ser l'advocat qui es va encarregar de llogar l'avió. Més endavant, va ser un dels artífexs d'una trobada, a inicis del 2018, entre el mateix Urkullu i les dirigents d'ERC, Marta Rovira, i l'aleshores de JxCat, Marta Pascal.
Impulsor de Barcelona Global
Al marge de la seva activitat professional i les incursions polítiques, Cuatrecasas no oblidava d'altres fronts d'intervenció social. La seva ambició per incidir el va dur a ser un dels impulsors del lobby empresarial Barcelona Global, aparegut el 2011 amb ambicioses pretensions. En molts àmbits de l'upper Diagonal, Barcelona Global va ser vist com un exponent d'un sector empresarial agressiu, i competidor directe del més clàssic i auster Cercle d'Economia.
L'etiqueta de "pijo" va caure al damunt de Barcelona Global ben aviat. Com també la de ser representatiu d'uns empresaris amb l'únic afany de potenciar Barcelona com a gran centre de negoci, sense més inquietuds socials, a diferència del Cercle.
"Víctima" de la fallida de Bruno Figueras
Cuatrecasas va cometre alguns errors greus en el terreny econòmic. Va ser un més dels membres del patriciat local que va quedar enganxat en una operació arriscada: l'adquisició per part de l'empresari Bruno Figueras de la divisió immobiliària de Ferrovial. El president d'Habitat -fill del promotor i especulador Josep Maria Figueras- va estirar més el braç que la màniga per coronar l'operació i va recórrer a un seguit de socis, entre els quals hi havia Cuatrecasas, Isak Andic, la família Rodés i d'altres.
Només dos anys després, el 2008, l'empresa entrava en concurs de creditors i s'iniciava un llarg periple pels jutjats. La corporació Emesa -el holding familiar dels Cuatrecasas- va perdre uns 30 milions d'euros en l'operació. Però a l'advocat expert en temes fiscals l'esperaven més trobades amb els tribunals. I més doloroses que el desastre d'Habitat.
Culpable de vuit delictes
El seu pare va fixar un lema per al bufet: "Unió, ètica i adaptació". Però, pel que es veu, aquests bons propòsits no sempre van ser seguits de manera escrupolosa. El 2011, la fiscalia va acusar Emilio Cuatrecasas d'estafa fiscal a través d'un entramat d'empreses. La batalla culminaria quatre anys després amb un acord amb la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat pel reconeixement de vuit delictes contra la hisenda pública, amb una condemna de dos anys de presó i una multa d'1,5 milions d'euros. També va haver de retornar quatre milions a l'Agència Tributària. Aquesta va ser la sortida per evitar una sentència més contundent i que el va salvar d'entrar a la presó.
Emilio Cuatrecasas i Rafael Fontana, el seu relleu al front de la companyia. Foto: Cuatrecasas GP
L'advocat admetia haver defraudat uns tres milions d'euros en els impostos d'IVA, patrimoni, IRPF i Impost de Societats entre els exercicis de 2006 i 2008. Segons l'acord de conformitat amb el fiscal, va quedar demostrat que Cuatrecasas -aleshores ja considerat públicament com l'advocat més ric d'Espanya- volia fer passar com a despesa empresarial el cost del seu habitatge, del iot Concordia, de dues segones residències i d'una inacabable llista de despeses domèstiques. Tot això a través d'una xarxa de negocis simulats. Com va assenyalar el periodista Marcos Lamelas, era la caiguda d'una "toga d'or". L'afer no deixava de tenir la seva ironia, ja que precisament una de les especialitats del seu bufet era l'assessoria fiscal. Segons Cuatrecasas, tot era degut a diferències d'interpretació de les despeses.
Conseqüències sobre el despatx
Tres mesos després, el juliol del 2014, Cuatrecasas cedia la presidència executiva del bufet a un dels socis, Rafael Fontana, fins aleshores conseller delegat i un nom influent a la ciutat, germà de Pedro Fontana, expresident del Cercle d'Economia i marit de l'amazona Beatriz Ferrer-Salat, filla del qui va ser líder empresarial Carles Ferrer Salat.
La decisió va venir forçada perquè els "problemes" de Cuatrecasas amb Hisenda malmetien la imatge del bufet si ell el seguia liderant. En aquell moment, el despatx donava feina a més de 1.400 persones, de les quals més de 900 eren advocats, i 200 tenien la categoria de socis. Un patrimoni massa valuós per posar-lo en risc.
Cuatrecasas s'hauria resistit a deixar la presidència del bufet -segons va publicar Marcos Lamelas- davant les pressions insistents dels seus socis, temorosos de com l'afer judicial podia esquitxar el prestigi del despatx. Algunes fonts van insinuar que una persona que podia haver estat determinant en l'assalt de la fiscalia sobre Emilio era la seva exdona, de qui s'havia divorciat de manera poc amistosa.
Justament, el divorci s'havia produït el 2007, i el període objecte de persecució per Hisenda era del 2006 al 2008. La fiscalia havia inclòs Mercedes Barceló a la querella, però ella va defensar-se al·legant que no tenia coneixement de com el seu marit administrava el patrimoni. Conclosa la vida matrimonial, Barceló va continuar al domicili de Pedralbes mentre que Cuatrecasas es va instal·lar en un àtic del passeig de Gràcia.
La caiguda de Cuatrecasas va anar més enllà d'abandonar la direcció del bufet que porta el seu nom. També va haver de desaparèixer de la presidència de l'Associació per al Progrés de la Direcció per a la zona de la Mediterrània i de Barcelona Global. Mentre s'empassava la greu erosió que, molt més per la seva imatge i prestigi que no pas pel seu patrimoni, va suposar la seva condemna sense judici, l'advocat ha anat deixant espai a la nova generació.
Les seves tres filles, Marta, Cristina i Inés, cap de les quals no ha estudiat Dret, són membres del consell assessor d'Emesa. Cristina és metgessa i veterinària; Inés, empresària de moda, i Marta, gerent d'operacions a l'aeroport de Los Ángeles. I totes tres mantenen igual de bona relació amb la mare, que ha canalitzat les seves inquietuds cap a la fundació Àfrica Digna, que du a terme projectes solidaris en països africans.
Un fitxatge estelar
El març del 2019, el bufet va anunciar un fitxatge espectacular: l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría.Tot un cas de manual de com funcionen les portes giratòries, i una sortida professional per a l'exnúmero dos de Mariano Rajoy, en situació de disponible després de la caiguda del polític gallec i la seva derrota davant Pablo Casado dins del PP. Santamaría es va integrar en l'àrea de dret mercantil del despatx.
,_presidente_de_Cuatrecasas,_y_Jorge_Badia,_director_genera_foto-Cuatrecasas.jpg)
Soraya Sáenz de Santamaría amb Rafael Fontana i Jorge Badía. Foto: Cuatrecasas GP
En aquest moment, ja amb Emilio Cuatrecasas fora de la direcció executiva però sempre ben a prop del centre de decisions, no deixava d'escandalitzar el fitxatge de Santamaría: l'Advocacia de l'Estat, a les ordres de l'aleshores vicepresidenta, havia donat el seu vistiplau a l'acord de l'advocat amb la fiscalia que va posar fi al procés judicial en contra seva. Soraya salva Emilio de la presó el 2015, i quatre anys després el bufet Cuatrecasas rescata una Soraya políticament liquidada.
El bufet ha estat notícia nombroses vegades per altres fitxatges. Com el de Luis Jordana de Pozas, exfiscal que va tenir com a investigats en casos coneguts la cantant Lola Flores i l'exgovernador del Banc d'Espanya Mariano Rubio. Més controvertit, pel cognom, va ser el de l'exmagistrat de la sala del contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional Santiago Milans del Bosch, nebot de qui va ser capità general de València i un dels caps militars del 23-F, Jaime Milans del Bosch.
Cuatrecasas també ha fitxat Josep Riba, advocat d'un dels dirigents del procés independentista, l'exconseller Carles Mundó. I a la vegada, ha vist com socis rellevants seus han abandonat la casa, com ha estat el cas de l'advocada Cani Fernández, atreta per Iván Redondo a la Moncloa.
Pel que fa a Emilio Cuatrecasas, a més del seu vessant com a advocat, ha estat un nom omnipresent: Fundació Consell Espanya-Estats Units, Fundació d'Estudis Financers, l'Institut d'Educació Contínua de la UPF i de l'IESE, així com ha estat membre del consell social de la Universitat Internacional de Catalunya. Ha presidit en el passat, com s'ha dit, l'àmbit mediterrani de l'Associació per al Progrés i la Direcció (APD), que vol aplegar la flor-i-nata dels alts directius.
Entre la glòria i el descens als inferns a vegades hi ha poc temps. Com se sol dir, sembla que els deus capriciosos enceguin aquells a qui volen perdre. En el cas d'Emilio Cuatrecasas, entre figurar en la llista dels 100 noms més rics d'Espanya i veure's obligat a admetre vuit delictes fiscals van passar només sis anys. Però el descens als inferns no sempre és definitiu i el cognom Cuatrecasas continua ben actiu en els grans passadissos del poder.
Nom: Emilio Cuatrecasas Figueras.
Família: és el net del fundador del bufet, Emili Cuatrecasas Buquet. Pare de tres noies.
Càrrec: President d'honor del despatx d'advocats Cuatrecasas i president executiu d'Emesa Corporación Empresarial.
Un lloc: Villars-sur-Glane, a Suïssa, on hi ha la seu de BC Property, la societat que és la matriu d'Emesa.
Actitud davant el procés: bel·ligerància màxima en contra.
Com aconseguir el titol d'advocat més ric d'Espanya
La trajectòria estrictament empresarial d'Emilio Cuatrecasas té uns punts clau. El primer és quan s'incorpora al despatx familiar als 23 anys d'edat, el 1977, i en el primers dos anys elabora un intel·ligent i avançat pla d'expansió que significaria l'enlairament del bufet.
El 1992, als 38 anys, assumeix la presidència d'Emesa Corporación Empresarial, que és el holding familiar fundat el 1980 i des del qual gestionen, primer el seu pare i després ell mateix, les seves inversions privades en la immobiliària i els serveis. Emesa és propietat de BC Property, una companyia domiciliada a Villars-sur-Gláne, un simpàtic poblet suís de dotze mil habitants, en la ruta entre Ginebra i la capital, Berna. (Un anunci mercantil publicat el 16 de març d'enguany, just a l'inici de la pandèmia, informava de l'entrada de la societat en liquidació).
La presència familiar en consells d'administració ja es remunta l'etapa del seu pare, que havia havia estat president o conseller d'un estol de societats com Ciba-Geigy, Corsabe, Cofir, Áreas, Fecsa, Laminación y Derivados, Mutua General de Seguros, Hidroeléctrica del Segre, Mecalux, Red Elite i Mutua Valor, segons un recull de Registre Mercantil efectuat per Cinco Días.
Expansió internacional i aliances a Portugal i Sevilla
El despatx emprèn la cursa de la internacionalització amb l'obertura de delegacions: Nova York, a Manhattan (2000), Säo Paulo (2002), París (2004), Xina (2008) i així fins a una dotzena, amb forta presència a l'Amèrica Llatina. Històricament, havia obert oficina a Bilbao (1938), Madrid (1979) i Brussel·les (1986). El 1999 s'associa amb Gonçalves Pereira, un dels despatxos més importants de Portugal, que motiva fins i tot que la companyia passi denominar-se amb el nom compost dels dos bufets, reforçant així l'estratègia de reclamar-se com a "bufet ibèric" o "hispano-portugués" d'advocats. El 2008 efectua una altra aliança amb el poderós bufet sevillà Olivencia.
A Madrid, estrenava una seu llogada a l'empresària andorrana Maria Reig Moles, amiga d'Emilio, en l'edifici del carrer Almagro en què ella no havia aconseguit diners per muntar-hi un Hotel Mandarín i que després d'una important reforma va quedar adaptat per a acollir els 300 advocats de la delegació a la capital espanyola.
Emilio Cuatrecasas amb el consell d'administració del seu despatx. Foto: Cuatrecasas GP
De retirada del bufet
L'allunyament d'Emilio del bufet es produeix en diverses fases. El 2012 delega el dia a dia en el conseller delegat totpoderós Rafael Fontana. El juliol de 2014, als 60 anys d'edat, en plena batalla amb Hisenda, abandona la presidència executiva en una operació que la firma defineix com un relleu "emmarcat en un procés de successió i institucionalització de la firma". Passa a ostentar una anomenada "presidència honorífica", que conserva actualment, però el gener de 2017 es desfà de les accions del bufet. Segons algunes fonts, però, hauria conservat un 2%.
El deteriorament de la marca Cuatrecasas pel cas del delicte fiscal, unida a la pèrdua de pes econòmic de Barcelona enfront de Madrid, obren una etapa de dubtes entre els advocats socis propietaris de la firma. Els partidaris de convertir-se sense dubtes en una firma amb el cor a Madrid guanyen terreny vist les etapes anteriors, en què per a Emilio Cuatrecasas era intocable que el cor de la casa era Barcelona. Fos pel que fos, la facturació del bufet va créixer però no al ritme en què ho van fer els seus competidors immediats, com Garrigues. El bufet va facturar 265 milions el 2015 i 270 el 2016.
Aquestes tensions es van concretar en la sortida d'algunes dels advocats més destacats i en l'elecció de Madrid com a lloc paral·lel de celebració del centenari del despatx, el juny de 2017. Tanmateix, en l'acte commemoratiu celebrat a Barcelona l'1 de març del mateix any, Felip VI va visitar la nova seu de Cuatrecasas, acompanyat del president Carles Puigdemont, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el mateix Emilio Cuatrecasas.
Cuatrecasas es concentra en l'immobiliari a partir de 2016
La política immobiliària d'Emesa i de les seves filials està consistint en comprar sòl o edificis, promoure i revendre, mentre que els lloguers queden com a segona opció. Comprar i vendre, en una política constant rotació de propietats i projectes.
Una de les últimes operacions d'Emesa va consistir en el Projecte Finestrelles: l'adquisició de 37.000 metres quadrats de sòl per construir-hi un parc d'oficines a Esplugues de Llobregat per 15,3 milions d'euros. El projecte contemplava uns 300.000 metres d'espais útils, alguns dels quals d'ús residencial i comercial. A tocar la Diagonal, la Ronda de Dalt i la B-23.
Emesa ostenta el 9,9% del capital de la multinacional francesa de restauració Elior, cotitzada a la Borsa de París, que explota uns 23.000 establiments en 15 països, amb una plantilla de 120.000 persones, en dades de 2017. La presència de Cuatrecasas a Elior procedeix de quan aquesta va comprar-li el 38% que posseïa de la cadena Áreas, cosa que li va reportar 46 milions d'euros i 9 milions en accions d'Elior, que ha anat incrementant a base d'adquisicions de paquets accionarials, com la del juliol de 2017, per un import de 90 milions.
El juliol de 2018, Cuatrecasas va incorporar Pedro Fontana com a vicepresident executiu d'Emesa i home fort de la companyia, que en aquests moments funciona en distintes divisions: Emesa Real State, a la immobiliària, i Emesa Capital, que gestiona la cartera d'inversions. Fontana va substituir Cuatrecasas al consell d'Elior durant un curt període.
Les seves inversions van orientar-se el 2016 cap a la creació d'una cadena de petits hotels a l'Empordà, tot començant per adquirir el palau d'Ullastret per set milions d'euros. Segons explicava la pròpia empresa, "seran hotels amb encant destinats a un públic que busca descansar a les millors habitacions, però sense les interferències del servei d'un hotel, per la qual cosa els serveis addicionals com gastronomia, salut, fitness i entreteniment només s'oferiran sota demanda i estaran subcontractats".
Torre Cuatrecasas Foto: Ricard Novella
La idea busca el model de la Toscana italiana com a punt de referència. El 2018 va comprar per uns 20 milions el complex hoteler i esportiu Empordà Golf Resort, a través de les dues societats d'Emesa: la immobiliària, l'hotel; i el camp de golf i el club social per Emesa Capital.
La Torre Cuatrecasas, al costat de la torre Agbar
El parc immobiliari d'Emesa ha estat integrat, entre d'altres, per l'edifici de Diagonal 444, una de les antigues seus del bufet, adquirit per 35 milions; el Diagonal 632, anterior seu de l'Institut Oftalmològic Quirón, comprat per 7 milions i que el gener d'enguany ha posat al mercat de lloguer; un modern complex de dos edificis intel·ligents de 10 i 17 plantes de nova construcció a Diagonal 191, tocant a la torre Agbar de la plaça de les Glòries, de 28.000 metres, que té llogat al bufet Cuatrecasas la societat Diagonal 191 SL en què participa Emesa; la pròpia seu d'Emesa, a Diagonal 579, i d'altres edificis d'oficines i naus industrials fora de Barcelona.
Una altra recent adquisició va ser un solar al carrer Pallars, al districte 22@, per fer-hi un complex d'oficines de 9.000 metres quadrats, un projecte que l'any passat va traspassar al grup inversor Conren Tramway que li va fer una oferta de les que no es poden rebutjar. Cuatrecasas també era copropietari de l'edifici de 4.400 metres quadrats de la plaça Marques de Pombal, a Lisboa, que allotja les oficines del bufet Cuatrecasas, que seran traslladades a un edifici intel·ligent de lloguer a la capital portuguesa.
El diari espanyol El Mundo ja li atribuïa un patrimoni d'entre 550 i 600 milions, l'any 2009, amb la participació a l'empresa de restauració i serveis Áreas com el principal tresor familiar. D'aquí va sortir el segell de ser l'advocat més ric d'Espanya, una definició que no l'incomodava.
Emilio Cuatrecasas ocupa el lloc 122 entre les fortunes espanyoles i el 35 entre les ubicades a Catalunya, segons el rànquing d'El Mundo d'aquest gener de 2020, que li calcula un patrimoni net de 420 milions d'euros, amb un descens interanual de 10 milions (-2,33%). Un 48% està radicat en Borsa, pel seu paquet d'accions d'Elior, valorat en uns 205 milions. El diari assenyala que una part de les accions que ha anat comprant d'Elior estan suportades per un crèdit bancari que venç el 2022. Emesa sumava un deute bancari d'uns 290 milions, em dades de l'exercici 2018.