La companyia Ercros ha obtingut en el tercer trimestre un benefici net de 27,28 milions d'euros, cosa que suposa multiplicar per 4,6 vegades els guanys registrats en el mateix període de l'any passat que es van situar en 5,88 milions d'euros. La companyia assegura que el benefici d'aquests primers nou mesos de l'any multipliquen per 3,8 vegades el benefici de tot l'exercici del 2015. La direcció de la companyia presidida per Antoni Zabalza assegura que el benefici confirma ''la tendència positiva'' que s'està observant des que va començar l'any i és la conseqüència de l'impacte positiu dels plans de reestructuració aplicats en els últims anys com també de la millora de conjuntura econòmica.
Cal recordar que Ercros explota des del 2008 el runam salí de la terrera vella de Cardona, i sobre el mes de juny va insinuar a l'alcalde que deixaria la gestió del runam salí a mig fer, deixant, a més, sense feina a una cinquantena de persones. Tot i que mig any després encara no s'ha comunicat cap decisió ferma presa, el futur d'Ercros a Cardona està en perill. La situació vindria motivada sobretot per dos factors. D'una banda, el fet que la UE ha establert que a finals del 2017 hi ha d'haver un canvi tecnològic, que obliga a deixar de fabricar el clor amb la utilització de mercuri -que és com es fa actualment- per passar a fer-lo amb tecnologia de cèl·lules de membrana. A la planta de Vilaseca, que és on va a parar la sal de Cardona, s'ha de fer aquesta adaptació, la qual cosa comportarà una despesa en inversió per part de l'empresa.
L'altre motiu és que el principal client de la producció que fa Ercros amb la sal de Cardona, Bayer Covestro, ha anunciat que a final del 2017 marxa, i per tant les quantitat demanda de sal que tindrà Ercros serà menor. Durant aquests mesos, des de diverses instàncies polítiques s'han fet reunions per intentar redreçar la decisió, i els treballadors han convocat dues marxes lentes a la C-55 per protestar sobre aquest possible tancament.
Menys venda, més beneficis, però menys inversió a Cardona
Les vendes del grup químic es van situar en 430,17 milions d'euros, cosa que suposa una caiguda de l'1,6% en relació amb l'any passat. La companyia explica que aquesta caiguda de les vendes s'explica per l'efecte de traslladar la caiguda del preu internacional del metanol als productes finals de la divisió de la Química Intermèdia, cosa que explica que aquesta divisió hagi registrat una caiguda de vendes del 13,5%. Les altres dues divisions de la companyia, 'Derivats del Clor' i 'Farmàcia' van veure com les vendes augmentaven el 3,5% i el 9,1%, respectivament.
L'Ebitda, benefici abans d'impostos, amortitzacions i interessos financers, va tancar els primers nou mesos de l'any en 46,95 milions d'euros, un 88% més que en el mateix període de l'any passat.
Ercros quintuplica els beneficis en un any, però manté Cardona en suspens
Societat
La companyia guanya 27 milions el tercer trimestre, mentre manté una cinquantena de treballadors pendents que deixi a mig fer la gestió del runam salí de la terrera vella
ARA A PORTADA
-
Política «Junts s'ha alineat definitivament amb Vox i PP; és un abans i un després» Bernat Surroca Albet
-
-
Política Més enllà de la Francisca: què pensen els votants de Junts sobre habitatge? Lluís Girona Boffi
-
Política El Congrés tomba els decrets d'habitatge i Sánchez meditarà durant el cap de setmana si convoca eleccions Lluís Girona Boffi
-
Política Guerra oberta Junts-Rufián: «Tothom sap que ets un invent de les clavegueres de l'Estat» Oriol March
Publicat el
07 de novembre de 2016 a
les 22:30
Et pot interessar
-
Societat
De migrar des de Gàmbia a ser campió d'Espanya amb el guiatge de l'entrenador: «El gimnàs és casa meva»
-
Societat
Centenars de persones reclamen una vaga general per l’habitatge després de la caiguda dels decrets
-
Societat
El català també necessita un lloc on viure
-
Societat
El Sindicat de Llogateres de Madrid titlla de «circ» la derogació dels decrets d’habitatge
-
Societat
El moviment per l'habitatge bloqueja la sortida de Barcelona per escalfar la manifestació de dissabte
-
Societat
La Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística reclama que els algoritmes no «excloguin» l'ús del català
